Què somia la Jamila? Mira cap a l’horitzó i recorda. Al principi aquella línia fineta, fineta dibuixava dracs fantàstics, un vaixell pirata, un coet... Després la Jamila va anar a escola i dibuixava lletres i poemes. Però la Jamila ara viu en un lloc on no hi ha res de res, ni una casa. I és clar, somia en una casa calentona com la mel quan es torna caramel. Hi ha molts nens i nenes com la Jamila que somien el mateix. I que igual que ella es troben amb punxes que els barren el pas. La Teresa Duran, autora del guió, va pensar en les nenes i nens refugiats. Uns infants que tenen tot el dret a somiar en un futur millor.



L’escriptor italià Antonio Prete va empescar-se un nou dret: el dret a l'horitzó. És a dir, el dret a somiar i imaginar allò que volem ser. I això és el que vol la Jamila, convertir aquell traç amable de l’horitzó, que s’ha convertit en punxes i barreres, en una casa calentona com la mel quan es torna caramel.

No us perdeu aquest conte meravellós que ha escrit la Teresa Duran, amb el traç magnífic i poètic de la il·lustradora Olga Capdevila.

Olga Capdevila

Aquest nou conte de la sèrie dedicada als drets humans el podreu veure a les 19.30, i si no aquí mateix, sempre que vulgueu.