Una mà de contes El blog del programa

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
Una mà de contes us presenta una proposta dedicada a un tema que ens interessa a tots: l’assetjament escolar. Destinada a tots els públics -petits, grans, famílies, mestres... aquesta producció ha comptat amb l'assessorament del Departament d’Ensenyament. A més de cinc contes també podreu accedir a una selecció de títols de la col·lecció del programa, on apareix el tema de l'assetjament d'una o altra forma. Així mateix us facilitem documentació sobre la metodologia de treball que hem utilitzat.

https://www.ccma.cat/tv3/super3/contes-per-parlar-dassetjament/en-fullaraca-un-monstre-molt-tendre/coleccio/14010/5787192/


Amb guió de Teresa Duran i il·lustrats per en Pere Puig, aquest nous capítols inspirats en la literatura infantil i en els contes populars, recreen alguns dels conflictes mes freqüents en les situacions d’assetjament. Prenent com a referencia el psicòleg noruec Dan Olweus -pioner en l’estudi d’aquet tema- l’equip del programa ha fet servir el seu Cercle de l’Assetjament Escolar com a model per elaborar l’estructura dramàtica de cada un dels contes.
16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
PRIMER CONTE: EL REI BURLETA



En un conte, hi pot cabre el món sencer. És per això que els podem fer servir per explicar moltes coses. Els personatges dels contes, com les persones de veritat, a més de ser feliços i menjar anissos, també s’enfaden entre ells, es barallen, tenen por, es posen tristos, enrabiats i, de vegades, no saben explicar per què. Potser si els escoltem amb atenció, ens poden ajudar si tenim algun problema de veritat.



Encara que, de vegades, quan tenim un problema, també va bé inventar-te un conte. Fer servir la imaginació és una bona manera d’explicar el que et passa o el que sents i no saps com dir-ho.




CONTE: "EL REI BURLETA"



En què es converteix el rei quan la gent li diu que ja n'hi ha prou de bromes?



TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":




Els tres contes que us presentem a continuació, intenten marcar la diferència entre la ficció i la realitat. La broma com a escenificació d’una acció a la qual tenim por –visita al metge- , ens neguiteja–l’avorriment- o no ens ve de gust –anar al teatre- necessita uns límits marcats: l’escenari de la ficció –el circ de Pinxa-punxa, el teatre de Romeu, Julieta i jo- o la integritat física –El banquet imaginari-.



Pinxa-punxa. En Cotofluix té por de veritat o ho fa veure?




El conte és una representació teatral amb instrumental i elements d’infermeria. La xeringa fa bromes al cotó perquè perdi la por a la injecció del metge. Fa veure que el punxarà, però no el punxa.


El banquet imaginari. Creus que al Shacabac li fa gràcia la broma del menjar?



Un nen avorrit fa bromes sobre el dinar a un altre que té gana. El que té gana segueix la broma fen veure que s’ho creu fins que fa caure al primer en un parany. Finalment, mengen i juguen tots dos junts.

Romeu, Julieta i jo. Saps per què el Quim s’aixeca cridant enmig del teatre?



El Quim no ha anat mai al teatre. La veritat és que li fa mandra. Enmig de la representació, el Quim s’aixeca cridant perquè s’ha enamorat de l’actriu i no sap diferenciar entre realitat i representació. En sortir, el Quim demana perdó a tothom.

Si segueixes llegint, trobaràs el guió del conte "El rei burleta".

Continua llegint

16/05/2019
Escrit per: Una mà de contes
SEGON CONTE: "TIM I LA BANDA"


Què necessita la Banda Municipal perquè soni bé?


TAMBÉ POTS VEURE A LA COL·LECCIÓ D'"UNA MÀ DE CONTES":



En aquests contes, els protagonistes son especials, son diferents a la resta i això els exclou. Però, precisament per això, ens poden ensenyar coses noves o ajudar-nos quan menys ho esperem. Podem volar amb la capa del marcianet, imaginar què hi ha darrera d’un color o salvar al poble d’un perill.



El marcianet lleig. Què fa aquet marcianet per divertir-se amb els seus germans?



L’aneguet lleig en versió marciana, amb introducció d’un nen que no vol menjar i li expliquen un conte: El marcianet lleig. La pregunta amb què acompanyem el títol vol posar en relleu el moment de la reconciliació en què, finalment, tots juguen junts.

Colors.Què fan a l’escola perquè tothom pugi jugar amb l’Eva?



L’Eva és una nena especial, juga sola i té el seu mon particular. A classe comparteix taula amb diferents companys. Amb un d’ells l’Eva pateix una crisi. Però el nen no s’espanta i aconsegueix establir un vincle amb ella a partir d’un color i d’un somriure.

Bernat, fort com un os. Com salva el Bernat al seu poble de l’os ferotge?



Un os ferotge té atemorit tot un poble i es menja tota la mel. Encara que ningú li fa cas, en Bernard s’ofereix per enfrontar-se amb l’os i solucionar el problema. Sortosament, la solució al problema no vindrà per la força. Al final, tothom reconeix el Bernat, que encara que és un nen, fa honor al que significa el seu nom: fort com un os.

Si segueixes llegint, trobaràs el guió del conte "Tim i la banda".

Continua llegint

|

Enllaços patrocinats