Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
En el blog del programa "Sense ficció" podeu veure el documental "El gran silenci, Horta de Sant Joan" amb subtítols en anglès i en espanyol. Es tracta d'una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Brutal Media, dirigida per Carles Caparrós.



"The Great Silence, Horta de Sant Joan", subtitulat en anglès.





"El gran silencio, Horta de Sant Joan", subtitulat en espanyol.


Cinc anys després dels fets, aquest documental dóna veu, per primera vegada en un treball televisiu, als bombers que van treballar a contrarellotge per controlar l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009. Entre ells, parla Josep Pallàs, l’únic supervivent de la unitat GRAF Lleida que va tenir l’accident que va provocar la mort de cinc bombers. També ho fa el cap dels GRAF, Marc Castellnou, que ha anat 125 vegades al lloc de l’atrapament mortal per analitzar-ne les causes i extreure’n lliçons per al futur. Entre tots expliquen com va funcionar l’operatiu els primers dies d’aquell incendi.

El 21 de juliol del 2009 es va produir un dels pitjors incendis de Catalunya. Va cremar bona part del massís del Port, a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Van ser dos dies de foc intens que van provocar la mort de cinc bombers. Per primera vegada, els protagonistes expliquen al lloc dels fets com va ser que un incendi que semblava controlat es va desbocar i va atrapar tots els efectius que treballaven en l’extinció.
A partir de la reconstrucció dels fets i la identificació de tots els factors que van influir en l’accident, el documental recull les lliçons apreses en aquell episodi d’atrapaments i reflexiona sobre la necessitat de gestionar bé els boscos. I ho fa de manera minuciosa, entrevistant els testimonis dels fets, els membres del GRAF – Grup de Reforç en Actuacions Forestals- que van treballar per controlar l’incendi, i amb colpidores imatges d’arxiu, algunes d’elles inèdites en televisió, captades pels mateixos membres del cos de bombers.

"El gran silenci, Horta de Sant Joan" es va projectar el passat 22 d'abril al 13è International Wildland Fire Safety Summit and 4th Human Dimensions of Wildland Fire Conference, celebrat a Idaho (EUA).

El programa "Sense ficció" va estrenar "El gran silenci, Horta de Sant Joan" l'1 de juliol de 2014.



Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
En el blog del programa "Sense ficció" podeu visionar el documental "Trasplantant la vida" amb subtítols en anglès ("Life From Others"). És tracta d'una producció de TVC, amb la col·laboració de JWProductions diririga per Justin Webster.



L’increïble èxit del model de trasplantaments d’Espanya, creat en hospitals de Catalunya, és ara una referència a països de tot el món.

Aquest documental descobreix el secret de l’èxit , un secret més humà que tècnic, un coneixement fet a base d’anys de lluita i experiència que ara s’exporta al món.

Amb rodatges que s’han fet durant sis mesos a l’Hospital Clínic de Barcelona i a hospitals de països tan diferents com Alemanya i l’Iran, la història se centra en el treball del Dr. Martí Manyalich, assessor de trasplantaments català. Viatja constantment pel món per ensenyar el model, tant a països en desenvolupament com a països rics i sofisticats. A Alemanya sorprèn que la taxa de trasplantaments sigui molt més baixa que a Espanya. A l’Iran, malgrat les diferències culturals, i sobretot gràcies a una doctora exalumna del Dr. Manyalic, s’està explotant l’èxit del model.

En el seguiment del Dr. Manyalich s’observa el treball sensible dels seus alumnes amb les famílies, tant dels donants com dels receptors. També el seu treball als hospitals, on tracten amb una cadena d’altres metges i altres professionals per fer els trasplantaments possibles. Es demostra així que aquests metges són imprescindibles per a l’èxit. Són metges amb un paper discret, una figura poc coneguda pel públic però essencial per al model, que s’anomenen “coordinadors de trasplantaments”. Ells es fan responsables d’un moment tan delicat, on el dol d'alguns es converteix en l'esperança dels altres.

Al Clínic, alumnes del Dr. Manyalich, vinguts de Mèxic i del Brasil, segueixen tot el procés d’un trasplantament de cor. A Alemanya, cirurgians expliquen per què tan pocs alemanys diuen sí a la donació. Dins dels hospitals de Teheran es demostra com estan salvant vides i com parlen amb les famílies del donants. És un documental que explica, a través de l’acció més que l’explicació, un “savoir faire” pioner i inspirat, creat per metges catalans.

Elprograma "Sense ficció" va estrenar "Trasplantant la vida" el 14 de desembre de 2011.
Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
En aquest apartat us oferim material inèdit (vídeos, fotos, documents...) que no s'han emès per televisió i que complementen el documental.

VÍDEOS EXTRES

La confiança
Cándido Canales va confiar en nosaltres per explicar la seva terrible experiència en un internat. Malgrat que tenia ofertes d’altres mitjans, va valorar la trajectòria i el rigor amb què hem tractat les investigacions sobre la repressió del franquisme.


La visió positiva
Antonio Álvarez continua molt vinculat al col•legi San Fernando de Madrid i participa activament en les trobades d’exalumnes. Malgrat que reconeix alguns episodis violents, defensa que els maltractaments no eren generalitzats.


El poder de les xarxes
Per a moltes afectades del Preventorio de Guadarrama, va ser molt reparador trobar-se a través de les xarxes socials i compartir la seva història. Això els ha donat força per denunciar els fets.


L’opinió dels experts
Mirta Núñez Díaz Balart (historiadora) i Francisco González Tena (sociòleg) han investigat la repressió franquista en la infància i la joventut. Els seus estudis avalen els durs relats de tants testimonis. El franquisme va utilitzar la beneficència com a propaganda i adoctrinament. La impunitat imperant va permetre tota mena d’abusos.


Una mirada fresca
Jordi Farrés, fotògraf i autor de vídeos documentals, va passar uns quants mesos amb nosaltres com a estudiant en pràctiques. Aquesta va ser la seva particular visió del dur procés de realització del documental.


GALERIA FOTOGRÀFICA DE LES LLARS MUNDET

LA PREMSA DE L'ÈPOCA

El 1968 el diari Pueblo va publicar una sèrie d’articles dels periodistes José Luis Navas i Joana Biarnés denunciant els abusos que es cometien al col•legi San Fernando de Madrid: pallisses, nens enviats a treballar com a pastors... La Diputació de Madrid, responsable d’aquelles criatures, no va tenir més remei que actuar i les coses van començar a canviar al centre.
PUEBLO

La premsa de l’època destaca en clau propagandística la tasca dels preventoris antituberculosos. Aquest article d’ABC destaca el de Guadarrama (Madrid) i la Savinosa (Tarragona), on alguns dels interns denuncien maltractaments i abusos sexuals.
ABC
ABC2

En ple franquisme, Carmen Alcalde va ser una periodista pionera a denunciar els maltractaments i la deixadesa que patien els nens internats a la Maternitat de Barcelona. El seu valent article a Destino el 1968 li va costar molts problemes laborals.
DESTINO

Magda Oranich, advocada de presos antifranquistes, va denunciar l’any 1977 a Vindicación Feminista la situació que patien moltes noies internades a centres del Patronato de Protección de la Mujer. L’amnistia que havia beneficiat molts presos no havia arribat a aquestes noies, presoneres innocents.
VINDICACIÓN FEMINISTA

La fotògrafa Pilar Aymerich va col•laborar en molts dels reportatges de denúncia dels internats que es van escriure durant les estretors del franquisme i els primers anys de la democràcia. En aquest article de Primera Plana realitzat amb Teresa Sánchez Concheiro denunciaven l’explotació laboral de les internes.
PRIMERA PLANA
PRIMERA PLANA 2
PRIMERA PLANA 3

El 1983 els veïns de San Fernando de Henares van sortir al carrer en protesta per la mort d’una interna al reformatori Nuestra Señora del Pilar. Tot apuntava que la noia s’havia suïcidat pels maltractaments rebuts. No era el primer cas. Poc temps després les Cruzadas Evangélicas abandonaven la gestió del centre.
EL PAÍS

DOCUMENTS

Una assistenta social de la Junta del Patronato de Protección de la Mujer de Barcelona es queixa que a l’any 78 es continuen aplicant mètodes repressius i moralistes impropis dels nous temps. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat Protecció de la Dona.)
PATRONATO PROTECCIÓN A LA MUJER 1
PATRONATO PROTECCIÓN DE LA MUJER 2

Inventari que acredita la compra de màquines de cosir industrials. Moltes internades denuncien explotació laboral i que no van cobrar mai res per jornades de treball extenuants. Alguns casos, com el d’Isabel Perales, s’han fet coneguts amb la novel•la “Las tres bodas de Manolita”, d’Almudena Grandes. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INVENTARI

Abans de ser ingressats en centres com Llars Mundet, molts nens passaven un test psicotècnic. Es destacaven com a patològics aspectes propis de l’edat. Aquests dictàmens podien estigmatitzar el nen. En alguns casos se n’ordenava l’ingrés a centres psiquiàtrics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona.)
TEST PSICOTÈCNIC

El Patronato de Protección de la Mujer vetllava per la “mujer caída o en riesgo de caer”. El patró moral de l’època feia que des del Ministeri de Justícia es donessin instruccions als capellans de les parròquies perquè denunciessin comportaments “sospitosos”. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
CARTA ALS CAPELLANS

Moltes noies ingressaven als centres del Patronato víctimes d’abusos sexuals en el si de la família. Les violacions per part de pares, germans o tiets s’amagaven i, paradoxalment, es tancava la víctima –sovint embarassada-, no l’agressor. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
DOCUMENT MINISTERI DE JUSTÍCIA

Portada del llibret amb les instruccions que es donen als delegats de les juntes territorials del Patronato Provincial de la Mujer. Aquest organisme depenia del Ministeri de Justícia, però abastava una extensa xarxa d’organismes civils i eclesiàstics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INSTRUCCIONES DELEGADOS

Les institucions religioses que col•laboraven amb el Patronato de Protección de la Mujer cobraven per cada interna. Sovint, aquests diners no revertien en la qualitat de l’assistència i la formació que rebien les noies. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
LISTADO DE CENTROS

Molts centres del Patronato de Protección de la Mujer es van acabar convertint en centres subministradors de criatures per a adopcions, sovint sense el consentiment de les mares, com denuncia Icíar del Salto.
CARTA DEMANANT NEN

LLIBRES PER AMPLIAR INFORMACIÓ

CONSUELO GARCÍA DEL CID Las desterradas hijas de Eva. Algón.
FRANCISCO GONZÁLEZ DE TENA. Niños invisibles en el cuarto oscuro. Tébar.
ASSUMPTA ROURA. Mujeres para después de una guerra. Flor del viento.
ASSUMPTA ROURA. Un inmenso prostíbulo. Base.
ALMUDENA GRANDES. Las tres bodas de Manolita. Tusquets.

XARXES SOCIALS

¿Estuviste en el Preventorio infantil Dr. Murillo? (Guadarrama, Madrid)
Las desterradas hijas de Eva
Antiguos Alumnos del Colegio de San Fernando Madrid
Asociación de Víctimas del Preventorio de Guadarrama victimaspreventorioguadarrama@gmail.com
CIRCARE. Grup de recerca històrica
Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo
Categories: Extres , Història
Escrit per: Sense ficció
Versión en castellano del documental emitido en TV3 el 28 de abril en el programa Sense ficció

Miles de niños y niñas fueron encerrados en internados durante el franquismo y hasta los primeros años de la democracia.
Colegios religiosos, orfanatos, preventorios antituberculosos o centros de Auxilio Social se convirtieron en una especie de cárceles para estos jóvenes.
Allí sufrieron abusos físicos, psíquicos, sexuales, explotación laboral o prácticas médicas dudosas. Hoy destapan este pasado oculto y silenciado. A diferencia de países como Irlanda, que han reconocido los malos tratos a niños bajo su tutela, en España estos abusos no han sido nunca juzgados ni reparados.


Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
No tot el material rodat entra, finalment, en la versió televisiva del documental. Aquí es poden visionar fragments d’entrevistes i algunes seqüències que complementen i aprofundeixen en el tema del malbaratament alimentari.



Mònica Vargas, coautora de l'informe i el documental “La ruta del tomàquet”, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització.




Paco Muñoz, tècnic de l'Oficina de Medi Ambient de la UAB.




Eduard Sala, director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.




Josep Tejedo, director general de Mercabarna.




Gustavo Duch, coordinador de la revista “Sobirania Alimentària”.




Josep M. Tost , director de l'aAgència de Residus de Catalunya.




Eduard Arruga, president del Banc dels Aliments de Barcelona.




Ada Parellada, restauradora.




Josep Garcia, cap de Mercats de Mercabarna.




L’Arboretum del Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest és pràcticament l’únic lloc on es poden trobar encara varietats de fruita que ja han desaparegut del mercat. El pagès Josep Pascual i l’enginyera agrònoma Núria Cuch ens parlen d’unes varietats que eren ben populars fa uns anys però que ara ens resulten desconegudes.




José Manuel Juárez, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, i el pescador Lluís Tallo donen la seva opinió sobre el rebuig que es fa a la barca i sobre les noves disposicions establertes per la UE.




Xavier Gorgues, pagès, parla des de Mollerussa, de com aprofiten les pomes que no poden vendre i de les conseqüències del veto rus.




Sandra Pijoan, cap d’Assessoria dels Laboratoris Anabiol -encarregats d’analitzar les mostres que els porta l’ONG “Nutrició Sense Fronteres” recollides en diferents hotels de Barcelona-, explica com garanteixen la seguretat alimentària.




Emili Ribas i Miquel Riera, tots dos pagesos de Palafolls, comenten la situació que els toca viure i parlen sobre el preu de les patates al mercat majorista.
Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
En aquest clip podreu descobrir com es va fer una de les escenes més especials del documental dirigit per M. Dolors Genovès i realitzat per Mai Balaguer.



"Déu, amb accent", s'estrenarà el pròxim 23 de desembre al "Sense ficció".
Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
Amb motiu del cinquè aniversari, "Sense ficció" ha organitzat una jornada acadèmica sobre el món del documental avui i la importància creixent que aquest gènere televisiu està adquirint en la societat actual.

La sessió va tenir el lloc el passat 22 de maig a la sala d'actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, seu del Grau de Comunicació Audiovisual, i va ser presentada pel director de TV3, Eugeni Sallent, per la Comissionada per a Sistemes d'Informació i Documentació de la UB, Carina Rey i pel director i fundador del Sense ficció, Joan Salvat.



Després de les presentacions, Nick Fraser, director de "Storyville", de la BBC, un dels programes més prestigiosos i reconeguts a tot el món per la qualitat dels seus documentals ha realitzat la ponència “Why Documentary Matter”. Fraser és també membre de la comissió de projectes documentals de la UER-EBU i, per tant, un dels principals experts en el gènere.



Després Fraser ha participat en una taula rodona amb el director del "Sense ficció", Joan Salvat; el productor independent i president de l'associació de productores catalanes Pro-Docs, Tono Folguera; el director del DocsBarcelona, Joan González, i el director del Màster de Documental de Creació de la UPF, Jordi Balló.



Amb aquest acte, "Sense ficció" i TV3 han volgut reflexionar sobre la importància que el gènere documental està adquirint a la societat actual i sobre la demanda pública d'accedir a programes que reflexionin, expliquin i analitzin la realitat més enllà de la immediatesa amb què es transmeten els programes informatius i la velocitat amb què es consumeixen.
Categories: Extres , Política , Societat
Escrit per: Sense ficció
En aquest apartat trobareu material exclusiu que no ha sortit en el documental i que us permetrà aprofundir molt més en el tema.

Xavier Casals, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i expert en moviments neonazis, ens explica en aquesta entrevista les claus de l’ascens de l’extrema dreta a Europa, els perills de menystenir-ne l’auge i la responsabilitat dels partits tradicionals, tant de dretes com d’esquerres.





Xavier Vinader i Joan Cantarero, dos veterans periodistes que han investigat les trames ultres, conversen sobre les noves formes amb què es maquilla l’extrema dreta i els riscos del periodisme compromès que denuncia aquests perillosos moviments.



Categories: Documentals , Extres
Escrit per: Sense ficció
"Sense ficció" ha fet 5 anys. En motiu de l'aniversari, us oferim aquest vídeo en el qual es recull l'esperit del gènere documental tot fent un recorregut per alguns dels documentals més destacats que s'han emès al programa.



Us recordem també que aquest mateix dijous, aquells qui hi estiguin interessats poden assistir a la jornada matinal que ha organitzat l'equip del programa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Un dels plats forts és la participació de Nick Fraser, director d'un dels programes de documentals més destacats de la cadena BBC: Storyville.

Dia: dijous 22 de maig
Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB
C/ Melcior de Palau, 140. Barcelona
Hora: de 10:30 a 12:45

Categories: Extres
Escrit per: Sense ficció
“On paren els teus 20 anys?”, el documental de producció interna de TV3 emès al “Sense ficció” el 6 de maig, recull la lluita que ha forjat el passat i el present de set persones de diferents generacions. Una visió personal i col·lectiva alhora, que permet fer un recorregut per la història social del país. El documental, és, bàsicament, una història de lluita i d’esforç que permet evocar diferents moments de la vida del país, de bonança econòmica o de crisi, de convulsió política o d’estabilitat.

Set persones ens guien en aquest itinerari vital personal però també col·lectiu: la cantant Mayte Martin, l’advocada i líder feminista Lidia Falcón, l’il·lustrador Miquel Fuster, el viticultor René Barbier, el pescador Jordi Pons, l’estudiant de biologia molecular Pilar Puig i el pagès i carnisser Agustí Porta.

No era el mateix tenir 20 anys per una dona als anys 50, en ple franquisme, que tenir 20 anys al 2010.
No era el mateix ser ric als anys 60 que ser un sense sostre al 2000.
No és el mateix enfrontar-se a la família i a la societat que seguir una tradició de generacions.
Però tots tenien i tenen projectes. A tots els hi ha fet falta -els fa falta- tenacitat i esforç per aconseguir els seus objectius i tirar endavant.
Alguns han hagut de lluitar contra ells mateixos per aconseguir o per apartar-se dels somnis dels 20 anys.


Mayte Martín (Barcelona, 1965), cantant.



Lidia Falcón (Madrid, 1935), advocada i líder feminista.



René Barbier (Tarragona, 1950), viticultor.



Jordi Pons (Vilanova, 1983), pescador.



Miquel Fuster (Barcelona, 1944), il·lustrador.



Pilar Puig (Barcelona, 1985), estudiant de biologia molecular.



Agustí Porta (Alt Urgell, 1988), pagès i carnisser.

Anterior Següent