Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial
Els reptes mentals més divertits i útils de les mates. Des d’aprendre a regatejar fins a mesurar l’alçada d’un arbre amb un bastó curt passant per l’efecte papallona o pel pluviòmetre domèstic. I n’hi ha un que permet jugar fins a la fi del món.
Pensar et pot salvar la vida. De jove, Jaume Vilalta va anar a una expedició a l'Himàlaia i es va perdre. En entrar en un petit regne li va sortir al pas un soldat que el va portar davant del rei. "Has gosat entrar al meu regne – li va dir -i per això mereixes morir, però com que has estat capaç d’arribar fins aquí, et donaré una oportunitat”.
El rei el va dur fins a les portes d’una torre. “Has de triar una d’aquestes dues portes. Una du directament al patíbul i l'altra, a la salvació.” El rei va posar un guardià davant de cada porta. “Un d’aquests guardians sempre diu la veritat i l’altre sempre menteix. Et deixaré fer una sola pregunta i només a un dels dos soldats.” I amb to amenaçador, va afegir...“Si en fas més d’una, de pregunta, els mateixos guàrdies et mataran al moment.” Podia jugar-se la vida a cara o creu, o bé plantejar-se la situació, amb serenitat, com un problema matemàtic... Va sobreviure gràcies al seu coneixement dels operadors lògics. Al cap d’un temps va fer un viatge a Suïssa i en tornar va rebre un requeriment d’Hisenda. El presentador del “Quèquicom” assegura que no es tractava d’una fuga de capitals, sinó d’una sortida didàctica per tractar problemes relacionats amb el sistema binari, la recursivitat, les potències i els percentatges, però de moment no ha pogut justificar la procedència d’una gruixuda cadena d’or pur.


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
La increïble i cruenta història del N, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l’aigua. Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Fins a principis del segle XX la producció agrícola estava limitada per la disponibilitat de nitrogen, N, perquè les plantes el necessiten per créixer. En conseqüència, les collites eren irregulars i escasses i molta gent moria de fam. Però poc abans de la Primera Guerra Mundial un químic alemany, Fritz Haber, aconsegueix fixar el nitrogen de l’aire, cosa que permet fabricar fertilitzants a base de nitrats. El descobriment de Haber donava vida a les plantes i menjar a la població. Malauradament, ell va ser el primer a fer servir el seu descobriment per a la fabricació d’explosius.
Ara l’abús dels productes basats en el N, contamina tots els ecosistemes.
Dos invents recents ens ajudaran a restablir l’equilibri del cicle del N: els catalitzadors dels cotxes que eliminen els gasos tòxics (NOx) i l’electrodesnitrificació, un mètode revolucionari patentat per l’empresa catalana Hydrokemós per eliminar els nitrats de l’aigua transformant-los en el gas atmosfèric N2, que és inert.
L’explosiva vida de Fritz Haber
El guano, que és femta d’ocells marins, i el nitrat de Xile -una barreja mineral- són els millors adobs naturals que es coneixen. L’imperi britànic en controlava el comerç i amb això controlava també el pa de les potències rivals. Però a principis del segle XX el químic alemany Fritz Haber va aconseguir sintetitzar amoníac (NH3) a partir del nitrogen atmosfèric. Era una fita històrica que reproduïa al laboratori allò que els bacteris fan als ecosistemes i donava pas als adobs sintètics.
El N i la guerra química
Quan el 1914 esclata la Primera Guerra Mundial, França usa per primer cop en la història armes químiques. Els dos bàndols es maten amb gas fosgè, que fa olor d’herba tallada i que sega moltes vides als camps de batalla. Haber, patriota germànic, proposa atacar també amb núvols de clor. Quan amb les màscares troben la manera de neutralitzar-lo, Haber se supera i inventa el gas mostassa, que et crema tant si et toca la pell com si el respires.
La seva dona, Clara Immerwahr, doctorada en química amb magna cum laude, diu públicament que la guerra química és l’abominació de la ciència i un signe de barbàrie. Ell respon que és tan cruel matar amb gas com amb metralla.
Per cert, la fabricació industrial d’explosius es basa també en els nitrats sintetitzats per Haber! El conflicte ètic de la parella arriba a tals límits que...

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
50 joves de 4t d’ESO passen 15 dies al Món Natura Pirineus amb científics de prestigi internacional. Amb ells viatgem des del fons dels estanys de muntanya fins a galàxies llunyanes mentre intentem fer anar un cotxe amb hidrogen.
El centre Món Natura Pirineus, a les Planes de Son, és un viver de joves científics. Des del 2007 la Fundació la Pedrera hi organitza les estades Joves i Ciència. Durant dues setmanes estudiants d’arreu de Catalunya fan classe de teoria, pràctiques al laboratori i treball de camp en les àrees de biologia o astronomia. Per arribar aquí han hagut de superar un exigent procés de selecció. De 800 candidats, se n’han triat 50, en funció de l’expedient acadèmic, una carta de motivació i una entrevista personal. Aquesta experiència els marca positivament per a la resta de la seva vida, tant en l’àmbit personal com professional.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El 1915, Einstein va predir l’existència de les ones gravitacionals. Un segle més tard es va demostrar la seva existència al laboratori LIGO. Entendrem què és la gravetat i com es transmet en forma d’ones.
Viatgem a Bremen, a Alemanya, on hi ha una de les torres de caiguda (ZARM) més altes del món, capaç de generar condicions de microgravetat de gairebé 10 segons, i que l’Agència Espacial Europea (ESA) fa servir per assajar tecnologia espacial. Mesurarem les diferències de gravetat entre el nivell del mar a Blanes, i el cim del Turó de l’Home, al Montseny. Entendrem què són les ones gravitacionals, predites per Einstein, l’any 1915, i descobertes exactament un segle més tard al LIGO, acrònim en anglès d’Observatori d’Ones Gravitacionals per Interferometria Làser (EUA). I veurem com l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) participa en un nou experiment per detectar ones gravitacionals a l’espai, que ens permetrà “sentir” l’origen de l’Univers.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Alan Turing va descodificar la màquina encriptadora Enigma, el gran secret nazi, gràcies al domini dels algorismes. Sabrem què és el sistema binari; què és la memòria RAM; el transistor i l’evolució dels processadors.
El 1946 neix l’ENIAC, la primera computadora moderna, un dels invents més grans de la humanitat. Demanem al Dr. Mateo Valero, cap del Centre de Supercomputació de Barcelona i guanyador del premi més prestigiós del món en informàtica que predigui com serà la nostra vida d’aquí 30 anys, tal com va fer l’escriptor Arthur Clarke l’any 1974 quan va anticipar internet. En aquest capítol, la reportera del programa Georgina Pujol ens permet conèixer un dels pioners de la informàtica a Catalunya, l’enginyer Xavier Kirchner, que treballava a principis dels anys 70 amb ordinadors que pesaven tones i tenien menys memòria que un rellotge intel•ligent de polsera. En un inici eren pocs savis en universitats de primera línia, després només grans empreses, però avui en dia són milers les persones que treballen des de casa o en petites empreses que s’esforcen per facilitar-nos la vida. En aquest programa, la reportera es capbussa en la història de la informàtica i es remunta a l’època en què s’inventen els ordinadors.

» Text complet

24/07/2016: Dimarts 26 de juliol

Escrit per: Equip Editorial
Els angles compten i mesuren
Eratòstenes va calcular el radi de la Terra gràcies al seu domini de la triangulació. Des del rellotge de sol fins al GPS passant per l’anivellament de carreteres o el tenis tenen a veure amb el càlcul d’angles
Economia de la pobresa
Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina. Entitats socials del barri miren combatre la situació, però l’arrel de la pobresa és l’atur estructural en un context de creixents diferències socials. Entendrem què és l’IPC i el fet que una xifra estadística aïllada, tot i que sigui certa, pot no reflectir la realitat.
Escrit per: Equip Editorial
Seguim durant mig any una família amb fills de la Barceloneta que necessita les donacions del Gran Recapte del Banc dels Aliments per sobreviure, com 900 persones més al seu barri. El matrimoni passa dels 40 anys i no troben feina. Entitats socials del barri miren combatre la situació, però l’arrel de la pobresa és l’atur estructural en un context de creixents diferències socials. Entendrem què és l’IPC i el fet que una xifra estadística aïllada, tot i que sigui certa, pot no reflectir la realitat.

» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El Premi Nobel de Física 2014 recau en tres investigadors japonesos per inventar una nova font de llum eficient i duradora: el LED de color blau. Quèquicom explica com funciona i també què és la temperatura de color. Però, més enllà de la il•luminació, la llum més versàtil és el làser, ja que permet encriptar, tallar, refredar, escalfar, diagnosticar, llegir, imprimir o moure objectes.

» Text complet

12/03/2014: Atrapa llamps

Escrit per: Equip Editorial
Els llamps són descàrregues elèctriques de milions de watts que es produeixen en determinades condicions meteorològiques i duren un instant. El reporter Pere Renom n’atrapa per diferents mitjans.
Amb el meteoròleg del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC Oscar Van der Velde persegueix llamps durant una tempesta per gravar-los en una càmera d’alta velocitat. D’aquesta manera és possible estudiar en detall el comportament dels llamps i mesurar-ne els forts camps magnètics i les radiacions X i gamma que emet.
A Catalunya cauen 64.000 llamps a l’any, és a dir, 2 llamps/km2 i any.

Estrena el 18 de març de 2014



» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
Reemissió 11/12/12 22:40
Un enginyer que va inventar el velcro netejant el seu gos; un metge que va dir que calia rentar-se les mans i el van pendre per boig (després el van reconèixer com a pare de l’asèpsia); un savi que potser no ho era tant, perquè afegint plom a la gasolina i descobrint els CFC, va crear un greu problema ambiental; un mariner enamorat que es va voler suïcidar amb mata-rates i va permetre així trobar el precursor del sintrom; el descobriment de la vitamina C com a agent antiescorbut i la utilització de radiació com a tractament contra els tumors. Tot això i molt més a “Quèquicom i... els descobriments” (part 1).
Reemissió 11/12/12 22:40


       Següent
English Español