Quèquicom - HomePage
Escrit per: Equip Editorial

La fusió de l’Àrtic tindria un gran impacte ecològic, però la pitjor amenaça és Groenlàndia. Per què?
Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
El mar ha pujat 35 mm en 11 anys. Si Groenlàndia es fon, pujarà 7 m. Les plantes ja canvien físicament per suportar més CO2 , el principal gas d’hivernacle. Les orenetes arriben 15 dies abans i ja tenim aquí peixos tropicals. Què podem fer?
La situació global és delicada. Les emissions de CO2 continuen creixent i els mecanismes compensatoris del planeta comencen a mostrar signes d’esgotament. L’escalfament del planeta no s’atura d’ençà de la revolució industrial i al Quèquicom en som testimonis. L’any 2006 vam dedicar un reportatge al canvi climàtic. Tretze anys després en fem una actualització. Veurem que la concentració de CO2, el principal gas d’escalfament, a l’atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. Constatem que la temperatura del mar a l’Estartit ha pujat un grau, que ja tenim espècies de peixos tropicals a les nostres costes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny. A més, revelem per primer cop que les plantes actuals tenen menys estomes que abans, per adaptar-se a nivells més alts de més CO2 . Com era de preveure, la situació ha empitjorat.
Per fer front al canvi climàtic i evitar-ne els efectes catastròfics, cal reduir les emissions de CO2 en un 45% abans de l’any 2030. I això només s’aconseguirà incrementant l'ús d’energies renovables en el sistema global. Ja és hora d’enterrar definitivament el petroli.
Hi intervenen Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física, UB; Josep Pascual, observador meteorològic; Antoni Lombarte, Institut de Ciències del Mar, CSIC; Constantí Stefanescu, Museu de Ciències Naturals de Granollers-CREAF, i Josep Peñuelas, Global Ecology Unit, CREAF-CSIC.

» Text complet

21/06/2019: Mobile 5G

Escrit per: Equip Editorial
Cirurgia a distància, smart cities, realitat augmentada, domòtica, conducció autònoma... El 5G revoluciona les telecomunicacions i fa realitat l’internet de les coses. Quina relació tenen freqüència i ample de banda? Com són les antenes 5G?
El Mobile World Congress és un dels esdeveniments tecnològics més important del món. Des de l’any 2006 se celebra a Barcelona. El programa “Quèquicom” el visita per esbrinar cap on es mouen els mòbils. En relació amb el disseny, no s’han mogut gaire en els últims anys. Totes les marques tenen models molt semblants, amb pantalles de vidre planes i una interfície tàctil. La novetat és el mòbil desplegable. El gran protagonista, però, d’aquesta edició és el 5G, la tecnologia mòbil de cinquena generació. S’espera que es comenci a desplegar l’any 2020, serà més ràpida que la fibra òptica, admetrà un gran volum de dades i una latència, o lapse de resposta, de mil·lisegons. Amb aquestes prestacions permetrà ciutats intel·ligents, videojocs de realitat augmentada, domòtica, telecirurgia, o conducció autònoma. S’espera que el 5G revolucioni les telecomunicacions i consolidi l’internet de les coses. A part de continuar augmentant els beneficis a les empreses de telecomunicacions, esclar.


» Text complet

Escrit per: Equip Editorial
El capítol “Accidents de cotxe” ha estat guardonat en la categoria de Televisió dels Premis Periodístics de Seguretat Viària, que atorga la Fundació Línea Directa.
El 10 de juny, en una cerimònia presidida pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es van fer públics els noms dels guanyadors entre més de 2.000 treballs presentats en les diferents categories en un acte als Teatros del Canal de Madrid.
Sota el lema “Hablar de seguridad vial merece un premio”, la Fundació Línea Directa reconeix la feina dels professionals de la informació que fomenten la seguretat viària a les carreteres i promouen hàbits responsables al volant. Hi ha un guanyador per a cada una de les tres categories: premsa i mitjans online, ràdio i televisió, i un altre per a dues categories addicionals més: el Premi Solidari i el Premi Honorífic per a la Seguretat Viària. El jurat està format per 12 professionals del món de la comunicació, les assegurances i la seguretat viària.
En el reportatge guardonat, “Accidents de cotxe”, un treball de Fina Brunet i Roger Caubet, s’explica, per exemple, com es pot sortir d’un cotxe que queda de cap per avall, com s’ha de descordar el cinturó de seguretat sense lesionar les cervicals o quina és la millor manera de frenar el cotxe en sec. Quèquicom cedeix la dotació del premi, 10.000 euros, a la Fundació La Marató.
El programa va obtenir aquest mateix reconeixement el 2007.
Categories: Actualitat , Premis
Escrit per: Equip Editorial

-2019, XVI "Premi Periodístic de Seguretat Viària" de la Fundació Línia Directa per Accidents de Cotxe
-2018, Menció d'Honor "Ciència en Acció" 2019 pel Vol parabòlic
-2017 Premi Fundació ADANA “al millor treball divulgatiu sobre TDAH en els últims 20 anys” per dos capítols: Nen per a quiet i TDAH, trastorn d'oportunitats.
-2017 Menció d'Honor per a Riotinto, propera parada: Mart concedit per “Ciència en Acció”.
-2016, Premi de la Societat Catalana de Biologia per Estudiant el canvi climàtic al Pirineu.
-2015 "Premi Nacional de Comunicació Científica", concedit pel Govern de Catalunya i la FCRi (Fundació Catalana per a la Recerca).
-2015 Premi Òmnium de Comunicació, per la trajectòria del programa.
-2015 Premi Boehringer Ingelheim al Periodisme en Medicina per Disruptors endocrins, falses hormones.
-2015 Premi "Universitat de Granada" en el Festival Internacional Ciència en Acció, per Atrapa Llamps.
-2014 Premi internacional, “Medicina i ciències de la salut” en la 27a edició del Festival de Ronda per Homeopatia, creença o evidència.
-2014 Seleccionats com una de les innovacions educatives “Top 100” en l'àmbit internacional per la Fundació Telefònica.
-2014 Accèssit Premi Asebio, Associació Espanyola de Bioempreses, de Comunicació i Divulgació de la Biotecnologia per Ebòla, l'amenaça del virus.
-2013 Premi a la divulgació científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universitat de Navarra per La vida privada dels bèsties.
-2013 El miracle de sentir-hi Finalista Premi Periodisme en medicina Boehringer Ingelheim.
-2012 Premi BioCultura per Agricultura ecològica.
-2012 Premi Internacional “Ciència en Acció” de divulgació científica.
-2012 Finalista Premi Periodisme en medicina Boehringer Ingelheim per Detecció precoç del càncer de còlon.
-2012 Premi Mussol, Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, i Ajuntament de Sant Quirze.
-2011 Premi Zàping al millor programa cultural de tota Espanya (Teleespectadors Associats).
-2010, Premi de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears per La revolució dels cèl•lules mare.
-2010 Premi de Divulgació Científica atorgat pel CSIC, les Societats Espanyoles de Física, la de Geologia i la Universitat Nacional d'Educació a Distància pel conjunt del programa.
-2009 Premi Matemàtiques i Societat, Fundació Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans pel Sistema mètric.
-2009 Placa Narcís Monturiol al Mèrit Científic, de la Generalitat de Catalunya, atorgat per primera vegada a un mitjà de comunicació.
-2009 i 2008, consecutivament, Premi Periodisme en medicina en la categoria de mitjans audiovisuals concedit per Boehringer Ingelheim, per Un president contra l’Alzheimer i El cordó que dóna vides.
-2008 “Science Mitjana Prize International” Novo Nordisk per Diabetis: quan el dolç amarga.
-2008 Tercer premi Videomed, Certamen Internacional de Cinema Mèdic El cordó que dóna vides .
-2008 Premi Seguretat Viària Línia Directa per Copes, radars i mòbils.
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Premis
Escrit per: Equip Editorial
PREMIOS Y RECONOCIMIENTOS

-2019, XVI "Premio Periodístico de Seguridad Vial" de la Fundación Línea Directa por Accidentes de Coche
-2018, Mención de Honor "Ciencia en Acción" 2019 por El vol parabòlic Subtitulado
-2017 Premio Fundación ADANA “al mejor trabajo divulgativo sobre TDAH en los últimos 20 años” por dos capítulos: Nen para quiet y TDAH, trastorn d'oportunitats.
-2017 Mención de Honor para Riotinto, propera parada: Mart “Ciencia en Acción”.
-2016, Premio de la Sociedad Catalana de Biología por Estudiant el canvi climàtic al Pirineu
-2015 "Premi Nacional de Comunicació Científica", concedido por el Gobierno de Catalunya y la FCRi (Fundación Catalana para la Investigación).
-2015 Premio Òmnium de Comunicación, por la trayectoria del programa.
-2015 Premio Boehringer Ingelheim al Periodismo en Medicina per Disruptors endocrins, falses hormones.
-2015 Premio "Universidad de Granada" en el Festival Internacional Ciencia en Acción, por Atrapa Llamps (Atrapando rayos)
-2014 Premio internacional, “Medicina y ciencias de la salud” en la 27ª edición del Festival de Ronda por Homeopatía, creencia o evidencia.
-2014 Seleccionados como una de las innovaciones educativas “Top 100” en el ámbito internacional por la Fundación Telefónica.
-2014 Accésit Premio Asebio, Asociación Española de Bioempresas, de Comunicación y Divulgación de la Biotecnología por Ebola, l'amenaça del virus
-2013 Premio a la divulgación científica del Festival Internacional Telenatura-2013, Universidad de Navarra por La vida privada de les bèsties
-2013 El miracle de sentir-hi Finalista Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim.
-2012 Premio BioCultura por Agricultura ecològica
-2012 Premio Internacional “Ciencia en Acción” de divulgación científica.
-2012 Finalista Premio Periodismo en medicina Boehringer Ingelheim con Detecció precoç del càncer de còlon
-2012 Premio Mussol, Universidad Autónoma de Barcelona, UAB, y Ayuntamiento de Sant Quirze.
-2011 Premio Zapping al mejor programa cultural de toda España (Telespectadores Asociados).
-2010, Premio de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares por La revolució de les cèl•lules mare
-2010 Premio de Divulgación Científica otorgado por el CSIC, las Sociedades Españolas de Física, la de Geología y la Universidad Nacional de Educación a Distancia por el conjunto del programa.
-2009 Premio Matemáticas y Sociedad, Fundación Ferran Sunyer, Institut d'Estudis Catalans por El Sistema mètric
-2009 Placa Narcís Monturiol al Mérito Científico, de la Generalitat de Catalunya, otorgado por primera vez a un medio de comunicación.
-2009 y 2008, consecutivamente, Premio Periodismo en medicina en la categoría de medios audiovisuales concedido por Boehringer Ingelheim, por Un president contra l’Alzheimer y El cordó que dóna vides (Subtitulados)
-2008 “Science Media Prize International” Novo Nordisk por Diabetes: cuando el dulce amarga. (Subtitulado en castellano)
-2008 Tercer premio Videomed, Certamen Internacional de Cine Médico El cordó que dóna vides
-2008 Premio Seguridad Vial Línea Directa por Copes, radars i mobils (Subtitulado en castellano)
-2007 Diploma en el Prix Danube, International TV Festival of Programmes for Children and Youth, Bratislava, Slovakia
Categories: Actualitat , Español , Premis
Escrit per: Equip Editorial
Nil pren testosterona per canviar el seu perfil femení pel cos masculí amb què s’identifica. Aquest procés se l’anomena transsexualitat. Al Rafael li treuen la hipòfisi del cervell per aturar el gegantisme. I a partir del cas d’una pacient que havia perdut tota energia entenem com la glàndula tiroide regula el metabolisme. Si els gens són el projecte, les hormones són les mans de l’escultor. Hi intervenen Mireia Mora, endocrinòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona; Joaquim Enseñat, neurocirurgià, Hospital Clínic de Barcelona.

» Text complet

Categories: Actualitat

20/04/2019: El gust de l’aigua

Escrit per: Equip Editorial
Mostres d'aigüesFem un tast cec de l’aigua de l’aixeta de Barcelona i la comparem amb la de 6 fonts naturals. Identifiquem els components químics que donen bon gust i fabriquem l’aigua perfecta. Amb això entendrem què és el pH, la duresa i la conductivitat.
Tots hem estudiat a l’escola que l’aigua és incolora, inodora i insípida. Però en realitat tots tenim també l’experiència que hi ha aigües més bones que d’altres. Què determina el gust de l’aigua?
A la Catalunya Vella l’aigua de l’aixeta o d’abastament procedeix principalment dels rius Ter i Llobregat, amb característiques químiques diferents tant de duresa com de conductivitat. A més, com que aquests rius estan contaminats de residus fecals i industrials, cal tractar l’aigua en plantes potabilitzadores per poder-la consumir. Un segon origen de l’aigua de l’aixeta és el mar. (Segueix...)

» Text complet

Categories: Actualitat
Escrit per: Equip Editorial
Llaurem amb un cavall, comparem la potència d’un tractor antic amb un de modern capaç de veremar o recollir el blat de moro automàticament. Tot llaurant aprenem perquè tenen les rodes tan grosses i que són el Watt i el cavall de vapor.

D’ençà de la seva aparició l’agricultura ha tingut diverses revolucions tecnològiques, que sempre han anat en la direcció d’estalviar esforç i augmentar l’eficiència: la tracció animal, la mecanització, la precisió i la interconnexió. Només falta la robotització, i potser un dia el pagès no haurà de moure ni un dit per treballar al camp.

» Text complet

Categories: Actualitat

06/02/2019: Prevenir les allaus

Escrit per: Equip Editorial
Esquiar pot provocar allaus? Ho sabrem mentre pugem a un cim amb esquís de muntanya amb Ivan Alfonso, supervivent d’una allau. Com és que es provoquen explosions per prevenir-les? Són compatibles les pistes d’esquí amb el gall fer?
La neu es forma als núvols per un procés sorprenent que es diu “sublimació inversa”, però un cop a terra es comporta de manera poc previsible.

El reporter Pere Renom puja esquiant un cim de 2.417 metres d’altitud amb dos muntanyencs experimentats, un dels quals, Ivan Afonso, va sobreviure a una allau fa 20 anys. Ara, la nivologia ha avançat molt. Lauegi (allau en aranès), és l’equip de nivòlegs que determina l’estabilitat de la neu per fer la predicció diària de seguretat. Les estacions d’esquí i els seus accessos estan sota control constant i en ocasions es provoquen explosions per evitar l’acumulació de neu. El gall fer viu als boscos propers. És compatible l’esquí amb la conservació de la fauna d’alta muntanya?

» Text complet

Categories: Actualitat


       Següent
English Español