null

Valentino Rossi es deu estar entrenant al màxim per tornar de la millor forma possible la primera setmana d’agost a Brno. I està clar, com tots, que es va guanyar almenys una setmana de vacances de no fer res, a Eivissa o a on sigui. I entenc que a algú com ell el debat que s’ha iniciat sobre si s’ha de retirar se’l deu passar per l’arc de triomf. O no?

Valentino Rossi està vivint la seva pitjor temporada a MotoGP. Ara mateix suma 80 punts després de 9 curses, és 6è i ha fet dues segones posicions, però tres zeros. Ni als anys de Ducati li va anar així: 2011, 4t, 98p, un tercer; 2012, 6è, 82p, un segon. Aquelles temporades en què va patir sent vermell va ser més regular perquè no va fer cap zero en aquestes alçades de la temporada.

null

Valentino va ser clar sortint d’Alemanya: “Hi ha coses que només jo puc sentir. Quan no en tingui més ganes ho tindré clar. Però tot depèn dels resultats. Si no aconseguim resoldre els nostres problemes, tindrem un conflicte, és clar. Ja vaig decidir al seu temps si retirar-me guanyant o córrer fins que no en tingués més ganes, i vaig escollir això segon fa 10 anys i n'estic molt content, però segur que arribarà un moment que caldrà decidir de debò.”

Què li passa, doncs, a Valentino? De teories n’hi ha com de colors. En trio una, la de Joan Martínez, extècnic al mundial de MotoGP amb Doohan, Rossi, Gibernau, Barros, Hayden, etc, i importador de la marca de suspensions Öhlins: “És difícil dir què li passa a Valentino. Potser l’únic que passa és que el temps passa per tothom. En cap moment això ha de restar valor al que ja està fent, perquè al capdavall ell té la capacitat de mantenir-se en actiu, de sentir-se combatiu i amb possibilitats, la qual cosa té un gran mèrit. Ara bé, per guanyar el Campionat del Món necessites la velocitat, la gosadia i, en alguns moments, la inconsciència, unit al talent òbviament. Si hi ha una cosa que perds amb l’edat és la inconsciència i, en determinats moments, aquesta és la que marca els teus límits. Crec que no ens hem de qüestionar si li passa res o no, i gaudir del que ens ofereixi, perquè cada vegada, per desgràcia, serà menys. Així és la vida i no s’hi pot lluitar. I tant de bo tot quadrés perquè pogués estar més a munt, perquè això seria bo per al nostre esport, i arribaria a més indrets. Però crec que som més a prop del final que del principi.”

null

Evidentment que Rossi ja baixa pel pendent. Argumentar que fa 10 anys que no guanya no em sembla just, perquè té 9 títols i no els hi prendrà ningú. La qüestió és quan considerarà ell que arrossegar-se jo no paga la pena, que no dic que sigui el moment actual, alerta! Però les travesses han començat. Rossi té contracte també per al 2020. Jo no el veig més enllà i començo a pensar que no podem descartar que decideixi no complir el que té signat. Sigui com sigui, llarga vida al dottore!