null

Jorge Lorenzo es va sentir fort i a la segona volta de cursa va intentar un avançament ajustat –massa– al revolt 10 del Circuit de Barcelona-Catalunya. Va caure i va arrossegar Maverick Viñales, Andrea Dovizioso i Valentino Rossi. Esperàvem “la cursa de les curses” i vam tenir “la caiguda de les caigudes”.

El Jorge va anar a demanar disculpes juntament amb Alberto Puig al box de Yamaha i Ducati. El mallorquí reconeix la culpa, però deixant anar de cua que el revolt 10 és carn de canó. Que ja ho era quan es va decidir canviar el traçat de Fórmula 1 pel nou revolt més tancat per gaudir de més escapatòria. Estadísticament, el nou traçat registra menys caigudes que la versió F1.

Mentre Valentino (que va tirar Stoner a Jerez el 2011) i Dovi (que creu que caldria sanció, però…) van ser conciliadors, Viñales va esclatar. En anglès reclamava que a Holanda facin sortir Lorenzo últim.

El cas és que Márquez (eufòric per la quarta vegada que passa primer la meta) va tenir la sort dels campions, perquè va evitar l'accident, i va accelerar perquè temia el final de cursa de Quartararo. El francès ha tingut la seva primera caiguda a MotoGP en 7 curses. Ens està mostrant el talent en dosis digeribles, i clarament l’entrada a la categoria per Yamaha l’ha beneficiat. Rins, per la seva part, tenia una bona oportunitat de guanyar crèdit, quan era el pilot que tothom donava com el més ben preparat. En fi, que ara el Tro de Cervera té 37 punts de marge per al lideratge, i que amb l’excepció de la caiguda a Austin (per sort dels seus competidors), els seus números són de matrícula d’honor.

Vam tenir un “coitus interruptus” a la cursa, però que ningú entoni l’”alea jacta est” al campionat. Quantes vegades hem dit aquest any allò què el Mundial s’ha acabat? Crec que passaran moltes coses més. Márquez guanyarà? Probablement sí, però no pot ser que en les pròximes 12 curses no puguem viure moments de sorpresa per acompanyar el camí de mèrits que sembra el Tro de Cervera al seu pas.