null

Valentino Rossi va recollir ahir la medalla de bronze de pilots de MotoGP 2018. Ha estat la primera vegada a la seva carrera en què es queda sec de victòries, llevat dels dos anys amb Ducati. Aquest any no pot estar content de com li anat, amb 5 podis i una “pole”, però la seva Academy puja enters.

null

I és que, després del títol de Moto2 que va assolir Morbidelli el 2017, aquest any el pilot ha assolit el de rookie de MotoGP i ha fitxat pel nou equip Yamaha Petronas i tindrà una moto oficial el 2019. Mentrestant, Pecco Bagnaia ha guanyat el títol de Moto2 el 2018 i ja abans de començar la temporada havia signat per ser pilot del Ducati Pramac el 2019. També és just esmentar que Marco Bezzecchi ha lluitat pel títol de Moto3, i el fet que Lucca Marini es presenta com un dels homes forts de Moto2 per al 2019. A banda que Denis Foggia va fer el primer podi de Moto3 a Buriram i Celestino Vietti a Phillip Island.

null

Uccio Salucci és l’amic de l’ànima. Estan junts des que Rossi va desembarcar al Mundial els anys 90 del segle passat. Independentment de les connotacions que als no rossistes els pugui generar Salucci, el cert és que està abocat en l’acadèmia, i li hem tret aquestes paraules: “Teníem les nostres esperances, perquè els nois treballen moltíssim a casa, i quan tu fas un esforç així, els resultats arriben. Son un grup de nois molt units, la qual cosa ha ajudat al creixement del grup. També són intel·ligents, perquè s'ajuden entre ells. Tot és un desafiament per a ells, al gimnàs, la moto i al mundial. Així han crescut. Tot plegat també és fruit de la feina que fa directament Valentino, ell hi participa molt, perquè va ser idea seva. Ell els aporta molt, però ells li aporten molt a ell, recíprocament, perquè el fan sentir jove. Cada dia s'entrenen junts en moto”.

null

Uccio Salucci destaca que “per a mi treballar amb els joves és moltíssim (té recompensa), i encara que moltes vegades són cabuts, són llestos i escolten, perquè si no ens escolten a nosaltres que fa 25 anys que som al mundial... Són 11 pilots, i el nombre ha arribat naturalment. Es una quantitat de moment limitada, per pura logística. Ara hi ha 12 persones treballant per tots aquests nois a l'Academy. I perquè no veiem joves talents que puguin afegir-s'hi. No veig ningú com Vietti o Bulega, que els vam descobrir amb 13 anys i a la primera ens van agradar. Encara que hi ha potser 20 pares que em truquen i em demanen que agafi el seu fill, és normal; però això no és un joc. Nosaltres aquí invertim molts diners: gimnàstica, nutricionista, metges, entrenament amb material tècnic, la gestió esportiva... Cada pilot costa... costa moltíssim, molts diners”.

null

Salucci defineix així Pecco Bagnaia: “Té molt de talent i és molt intel·ligent, sap escoltar. Si li faig una indicació, l’endemà veig que l'aplica a la pista. Es molt fred, sap fer el que cal a cada moment. Ha crescut espectacularment, el veig molt en forma”.

null

No us heu demanat mai com es fa per mantenir l’harmonia en un grup d’onze pilots que cada dia competeixen en tot el que fan plegats? “Tinc una certa por que arribi un moment que es trenqui. Baldassarri i Pecco viuen a la mateixa casa, però no tenen problemes. Si t'haig de ser sincer, em fa por pensar que algun dia tinguin enfrontaments que no siguin esportius, pero de moment són intel·ligents, treballen per un objectiu i entenen que per assolir-lo han de ser un grup. Perquè a nosaltres això no ens agradaria. Sí, de vegades passen cosetes, però els crides l'atenció i prou. L'Academy és una filosofia, i si hi vols ser l'has d'acceptar, si no... Ens va passar amb Fenati que no va acceptar la nostra filosofia, ell tenia altres idees. Perquè és molt important el teu comportament fora de les curses: volem gent treballadora, sacrificada, educada, i seriosa”.