null

Márquez va tornar a oferir-nos a Tailàndia una exhibició de pilotatge i actitud. Evidentment, no hi ha res a retreure a Dovizioso, Maverick o Rossi, que van arribar a pocs metres darrere. El Tro de Cervera ja depèn d'ell mateix per proclamar-se pentacampió de MotoGP o heptacampió de motociclisme, com t'agradi més, però llença una alerta.

Quan guanyes, sembla que tot va bé. Doncs no tant. Al 2014 es va proclamar bicampió de MotoGP a Motegi i hi havia arribat en una situació similar a la d'aquest any, aleshores amb el que pensàvem que era inigualable: 11 podis (11 victòries), un 15è i un 13è, i +75; i ara té 12 podis (7 victòries) i 2 zeros, i +77. Al 2014 havia de quedar al davant de Pedrosa i Rossi i ho va assolir.

null

Només cal recordar el 2016, quan Márquez va començar a tenir una millor moto a la segona meitat de temporada. Va guanyar el títol al Japó perquè va passar l'impensable: ell va guanyar i Rossi i Lorenzo van caure, com havien caigut els Movistar Yamaha en moments clau a l'inici de temporada que van permetre que el Tro de Cervera acumulés uns bons punts.

El pròxim dia 21 ha de quedar al davant de Dovi si tots dos acaben al podi. És possible? Sí. Però l'any passat, en un frec a frec entre tots dos, sobre mullat, es va imposar el de Forlí. L'evolució de la Ducati ha estat espectacular des de la pretemporada. Potser del que queda l'únic dubte que tindria Dovizioso seria Phillip Island, però segurament més per una qüestió personal que tècnica. I Márquez ho sap. El campió i líder continua jugant a la corda fluixa, arriscant i posant el que li falta a la seva RC213V.

null

Però si tal com li suggereixen els directius d'Honda (ahir a Buriram només hi havia el director general d'HRC, Tetsuhiro Kubata, però a Motegi hi haurà el president, Yoshishige Nomura, i el president de la Corporació, Takahiro Hachiro), seria molt bonic guanyar per tercera vegada a Motegi, potser cal esmenar certes mancances. Márquez va ser així d'explícit ahir en una roda de premsa: "L'electrònica aquest cap de setmana, per la raó que sigui, no ha funcionat bé i vam sortir a la cursa a cegues, amb una configuració nova. Jo dissabte vaig anar a sopar a les 9 del vespre, però l'equip es va quedar treballant fins a quarts d'onze. Teníem problemes que no enteníem en diverses àrees que, normalment, tenim controlades. Sembla que som molt feliços dins del garatge, i ho fem tot molt fàcil i en gaudim molt, però la realitat és que treballem molt dur i per això fem la diferència".