null

Dani Pedrosa va caure al “warm up” del Gran Premi de San Marino, amb l'asfalt moll. Una caiguda sempre et crea una crisi de confiança, però ell va patir molt més que això en cursa.

Va arribar a ser 20è a la cursa, amb alguna volta fins i tot rodant a 1,54, i només al final va ser capaç de rodar per sota d’1,49 en alguna ocasió, perquè va deixar de ploure i no hi havia tanta aigua a l'asfalt. La raó semblava clara, el tema no és nou: els neumàtics no agafen temperatura pel seu poc pes.

null

"El mateix que a Assen i a Le Mans. Massa pluja per aquell neumàtic (tou de pluja). I massa dur per la pluja o l'adherència. No podia plegar la moto, no podia donar gas, traçar o canviar bé les velocitats. No arribava a 40 graus al neumàtic, no puc carregar prou. I com que aquests neumàtics són crítics amb les finestres de temperatura (...) El neumàtic no té tanta cobertura per les condicions diferents que hi ha a la pista.”
Per què passa això? En primer lloc, perquè Pedrosa és únic per les seves dimensions físiques, ho sabem més que de sobres. I si s'ha de "perjudicar" un pilot, és un de sol. "No poden portar neumàtics més tous, perquè aleshores un pilot gros els triaria perquè proporcionen més adherència, però no acabaria la cursa i Michelin oferiria mala imatge. (...) No poden arriscar-se a portar neumàtics encara més tous".
El de Castellar és a 49 punts de Márquez/Dovizioso a la general. N'hi ha 125 en joc. La situació no és matemàticament impossible, però sí, en part, lògicament impossible. "Per guanyar, m'hauria de sortir tot perfecte i que als altres els anés malament (...) Jo sé que sense pluja i, si es donen les condicions, puc ser allà". La solució no és fàcil: "Ja pots posar el que vulguis a un cotxe que, si vas per la neu amb neumàtics d'estiu, no faràs res. Estic sota mínims, i això, aquest any, m'ha passat 3 vegades: Le Mans (problemes, en moll, divendres, i en sec, dissabte; no va passar la Q1; 3r al podi, a 7s), Holanda (13è en cursa) i Misano (14è en cursa)".