Valentino, savoir faire

Et deixa la parella i no ho acceptes. I decideixes cremar-ho tot. Així està Valentino Rossi. Quina en porta de cap? Continua criticant Márquez i Lorenzo. I està clar per què. Dóna per perdut el Mundial, i es lamenta de no haver guanyat el del 2015. I aleshores torna a treure el tema per justificar-se per no haver estat tan hàbil com “el tro de Cervera” el 2016.

Valentino i Márquez es van donar la mà al parc tancat del GP de Catalunya. El Marc l’hi va oferir de debò, però crec que l'encaixada de Rossi va ser estratègica. Ahir BT Sport, la cadena anglesa que té els drets de MotoGP, va difondre aquesta entrevista amb Rossi, enregistrada dijous passat dia 22 a Motorland: "En primer lloc, està clar que em van robar el títol de mala manera. (...) El que va passar a les tres últimes curses va ser increïble. El comportament de Márquez va ser vergonyós, crec que això li treu algun valor al títol de Lorenzo (...) La primera reacció és de ràbia, nervis, comets errors. Es torna perillós, perquè sempre tens un front obert amb els altres. La part difícil és convertir això en motivació”. Després d’haver guanyat a Montmeló, està clar que Rossi esperava acabar superant la resta, però va cometre errors posteriors i va recórrer al seu art de la guerra psicològica. Que ja no ho és tant, perquè el veus venir. Tot plegat dóna suport a la meva teoria que l'encaixada de mans a Barcelona va ser un recurs del mateix Rossi per treure's del cap la ràbia i poder centrar-se en el que sap fer millor: competir.

Està nerviós Rossi?

Valentino estava molt nerviós a Misano. Allà es va passar ensenyant-li el dit del mig a l'Aleix (ara això vol dir sanció) i amb aquella bronca dialèctica amb Lorenzo a la roda de premsa del podi, i amb un nou retret a Dani Pedrosa per ressorgir i perjudicar-lo a ell. Rossi volia guanyar-ho tot a Misano: els lliures, l'oficial, el “warm-up”, la cursa, el concurs de bellesa si n'hi hagués hagut, o el de menjar hamburgueses incloent-hi ressopó si n'hi hagués hagut. I ara veu que tornarà a no ser campió si Márquez no la caga d'aquí a Malàisia, que segurament és quan tindrem títol. I haurà fet un any del "clash", del “biscotto” i de la mare del Tano.

Abans de Montmeló, Rossi havia estat dur amb Márquez i Lorenzo. Després s'havia suavitzat. A Brno, per exemple, destaca que Márquez ho està fent molt bé i lidera merescudament. Allà no tirava encara la tovallola tot i que la diferència era la d'ara. A Anglaterra va dir "Márquez és sempre agressiu, però comparat amb allò de Sepang, passa que tots dos teníem avui el mateix objectiu, acabar davant". A Misano, l'objectiu tàctic fora pista va ser Lorenzo.

Quina en porta de cap Valentino?

I després d'Aragó, declara sobre el moment que ell se surt de pista al revolt 12 i Lorenzo va cap al 2n lloc final: "intentar agafar aquell revolt volia dir tenir moltes possibilitats de tocar-lo, no tenia por de l'accident “per se”, sinó del que hauria passat després. Bromes a banda, he entès que no podia girar i he sortit".

Valentino escalfa l'ambient previ al Japó, si no és que el crema. Fa gairebé un any d'allò de Sepang. Alguna en porta de cap.