Primer va ser que no gaudia corrent en moto, i trencava així aquesta idea universal que per guanyar s’ha de gaudir del pilotatge dient que ell no experimenta gaudi, sinó concentració amanida amb adrenalina. I ara és que té por. Houston, tenim un problema, i es diu Jorge Lorenzo. O més ben dit, torna a ser Jorge Lorenzo.

Houston Lorenzo

Ahir va fer 13è. Estava en condicions de lluitar amb el Marc, claríssimament. Havia fer un bon warm up. Però som humans, i pot passar el que ell reconeix que li va passar: “Ha estat probablement la meva pitjor cursa de les que he acabat en MotoGP, i la culpa és meva. La moto anava bé en aigua i en sec. No tenia confiança, tenia por. Ha estat culpa meva al 100%, demano perdó a l'equip.” Això ho va dir en anglès, i continuava així: “En sec érem competitius i hauríem pogut fer una bona cursa. En aquestes condicions ha estat culpa meva, no he estat valent. L'any passat vaig fer una heroïcitat i aquest any, el contrari: he estat el pilot més poruc a la pista. No em volia arriscar a lesionar-me aquí una altra vegada. El record de l'any passat no m'ha deixat anar ràpid.”
No sé com definir la situació. Ara mateix, no ho sé. Perquè no és la moto. Valentino li està traient a la Yamaha el seu potencial. El mateix Rossi pensa que si ahir no s’hagués equivocat amb l’estratègia de cursa, i no hagués caigut aquell “refotut xàfec de dos minuts” just abans de sortir, els hauria guanyat a tots per 40 segons. Ras i curt.
Respecte a les paraules de Lorenzo, Valentino comentava que l’entén, perquè ell mateix cada cop que entra en pista va amb molt de compte, ja que la seva lesió més greu, aquella fractura de tíbia i peroné a Mugello, va ser per un pneumàtic fred.
Res, que haurem de convidar Jorge Lorenzo a l’#Entretapes. Els que vénen, triomfen! El pròxim convidat…, un altre crac de MotoGP.