Celebres els 30 anys de la teva empresa, una multinacional de roba “casual”. Es diu així, oi? Competeixes amb les grans marques, patrocines un equip de MotoGP... Tens amics. Ets feliç.

Porc amb mongetes, boníssim.



Arriba el Gran Premi d'Itàlia. I resulta que organitzes un sopar per a 50 persones, en una casa particular. Que hauria pogut ser propietat d'en Cavour, perquè a cada paret hi ha un quadre que recorda l'època de la reunificació italiana, però és propietat d'un amic teu. Una persona important de la localitat. L'alcalde, per ser més exactes. Però tens més amics, un jutge, un... I tots ells col·laboren en el teu sopar. Pagar-lo, el pagues tu, però ells cuinen i fan de cambrers. L'alcalde serveix plats amb una casaca blanca de cuiner i un gran medalló penjat al coll, amb un cap de porc dibuixat. L'especialitat de la casa és el porc. Però abans, “antipasti”: mortadel·la i salami. I després, el porc, amb mongetes. I a les postres, un gotet amb uns trossets de fruita i una bola de gelat. I després, una cosa semblant a un “panettone” amb el cafè. Qui volgués un licor, convidava la casa.
I després, el discurs...

El discurs.

I després, un parell de cançons, d'aquelles que canten els amics quan fan una vetllada masculina sense interferències; de vegades les deuen cantar amb un got ben buit a la mà que de seguida es torna a omplir...

https://www.youtube.com/watch?v=spDYJT0cMJg&feature=youtu.be

Els envejo. No envejo els seus diners, de debò, envejo la seva capacitat de saber-ne gaudir. He conegut gent amb molts calés incapaç de gaudir-ne, però quan veig gent que en té i se'ls gasten per passar-s'ho bé em trec el barret. Una vetllada agradable, a la Toscana.