Imagineu un escenari en què el mundial de MotoGP és avorrit. Però no avorrit per a alguns, sinó avorrit per a tothom, perquè resulta que n'hi ha un que guanya sempre i fa 5 anys que guanya sempre. I cal fer alguna cosa. "Que algú faci alguna cosa!", com s'acostuma a cridar en aquests casos. Qui crida normalment no fa res, espera que sigui algú altre qui prengui la iniciativa. Imagineu que trobem algú o alguns que efectivament van per feina. I que decideixen que MotoGP ha de canviar radicalment. L'agafen, l'escapcen, i en surt una idea totalment nova. Que es continua dient MotoGP però ja no és MotoGP. Què és?

Karel Abraham... amb la seva Honda Open MotoGP.

És un campionat en què els dijous hi ha un sorteig. Un sorteig que Catalunya Ràdio faria en directe, o potser seria Catalunya Informació. Tant se val, el faríem en directe. En aquest sorteig, un/una VIP seria la mà innocent que aniria treient boles de dues peixeres. En una peixera, pilots. En l'altra, motos. Els pilots no tindrien cap lligam contractual amb les marques (i si directament amb el campionat, i potser també amb patrocinadors personals). I aquesta mà innocent treuria la bola de Marc Márquez, i la bola de la moto de l'equip PBM. I aquell cap de setmana, Marc Márquez hauria de treballar amb l'equip tècnic del PBM (com a molt podria dur amb ell sempre un mecànic de confiança). En l'altre extrem, per exemple, la mà innocent hauria emparellat el txec Karel Abraham amb l'Honda Repsol. La part interessant és veure quina seria la diferència entre aquests dos casos, en un esport en què el pilot compta més d'un 50% en el seu èxit, quan en la Fòrmula1 per exemple (i això ho diu Lewis Hamilton), el cotxe compta el 70%. També es podrien donar altres casos: per exemple Pedrosa amb una Yamaha oficial o Lorenzo amb una Ducati. S'acabarien els "i si?". Hi hauria una classificació de pilots i d'equips/marques. I els premis en metàl·lic serien els mateixos per a tothom: en funció de resultats i un bonus final segons la teva classificació a final de temporada. Aquest punt no agradarà cap representant, és clar.
Aquest plantejament, que és MotoGPficció el vaig sentir ahir de boca d'un cap d'equip de MotoGP. Va ser un moment divertit. Com no podem deixar de parlar de motos, almenys derivar la conversa cap a coses noves, ni que puguin semblar idees boges. O no són tan boges?