Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Catalunya s’ha vestit avui de La Marató de TV3. L’èxit d’aquesta intensa jornada es reflecteix en un marcador de 7.015.367 milions d’euros, que representarà un impuls important en la recerca sobre la diabetis i l’obesitat.




La 24a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha aconseguit, després de 15 hores d’emissió en directe, la recaptació de 7.015.367 € gràcies a la mobilització social que s’ha desplegat als carrers de Catalunya i a desenes de milers de donatius al 905 11 50 50.

La xifra es reflectia al marcador quan, a les 01:10, Ana Boadas i Toni Cruanyes acomiadaven el programa des del plató 1 de Televisió de Catalunya. Aquesta, però, és provisional, ja que s’incrementarà amb les donacions que es rebin fins al tancament definitiu de l’edició, el 31 de març del 2016.

El paper actiu i la solidaritat dels catalans suposarà un impuls de la recerca biomèdica per trobar tractaments més eficaços i intentar acabar amb la diabetis i l’obesitat, les dues malalties metabòliques més freqüents al nostre país.

Divulgació, sensibilització i entreteniment per a la diabetis i l’obesitat

La Marató 2015 ha donat el tret de sortida a les 8 del matí des de Catalunya Ràdio amb “El suplement”, conduït per Ricard Ustrell. La Marató a Catalunya Ràdio ha viscut moments en directe molt intensos, des de l’obertura de les línies telefòniques fins a la primera actualització del marcador. I un de molt especial: la pujada al cim de la Creu i el concert solidari amb Llibert Fortuny, una activitat organitzada pel mateix programa. L’espai radiofònic s’ha mogut al ritme de La Marató de TV3 amb reportatges, actuacions i entrevistes a prestigiosos metges, investigadors i testimonis.

A les 10 en punt del matí, s’hi ha incorporat TV3 de la mà d’Ana Boadas i Toni Cruanyes, que han donat la benvinguda a La Marató del 2015. Durant més de 15 hores en directe, els presentadors han conduït un programa únic i molt dinàmic que ha sabut combinar la divulgació científica, amb la sensibilització i l’entreteniment.

Pel que fa la divulgació científica, La Marató ha fet entenedors als espectadors conceptes mèdics relacionats amb la diabetis i l’obesitat gràcies a explicacions molt gràfiques i visuals al plató i a les entrevistes amb metges experts. Les malalties tractades en aquesta edició canvien de manera irrefutable les rutines diàries de les persones que les pateixen i, per oferir una visió global d’això i per posar cara a les xifres, s’ha entrevistat una trentena de testimonis que han explicat què suposa conviure amb una d’aquestes malalties metabòliques. Han passat per plató persones que van saber que eren diabètiques molt aviat, de nens, però que gràcies a una bona educació i a un control eficaç de la malaltia, han pogut portar i porten una vida normalitzada. A La Marató del 1998, també dedicada a la diabetis, la Marta Charlez va parlar del seu debut. Disset anys després, ha tornat al plató de TV3 per donar el seu testimoni de com la malaltia continua condicionant-li la vida. També persones amb un sobrepèsès importants han explicat com tiren endavant, gràcies a una reeducació alimentària, exercici i, en els casos més extrems, amb reduccions d’estómac.

D’altra banda, el programa ha volgut deixar clara la gravetat de la diabetis i l’obesitat amb testimonis que han mostrat com la malaltia és capaç d’atacar amb autèntica cruesa. S’ha remarcat durant tot el dia l’alta incidència i el desconeixement d’aquestes malalties, que afecten una de cada quatre persones, la meitat de les quals no ho saben. L’obesitat creix any rere any de manera desorbitada així com la diabetis, que s’ha convertit en la major causa de ceguesa, amputacions i problemes renals als països occidentals.

L’entreteniment, un cop més, ha tingut avui un gran protagonisme. Se Atormenta una Vecina ha estat la banda de La Marató de TV3 per tercer any consecutiu, i s’ha encarregat de posar ritme a les més de quinze hores de directe. A més, molts músics i artistes de totes les disciplines han animat encara més el dia. Així, gran part dels artistes que han participat en el disc de La Marató 2015 han pujat a l’escenari per interpretar els temes inclosos en l’onzena edició del compacte. Els espectadors de TV3 han pogut gaudir de les actuacions en directe de Carlos Baute, Nyandú, Black, Miquel Abras, Rozalén i Pepet i Marieta, entre d’altres. Artistes com Sopa de Cabra i Estopa, que no han participat al disc, també han volgut posar el seu granet de sorra al programa. La dansa, l’humor, l’espectacle i el musical també han tingut un espai en La Marató gràcies a les col•laboracions de Mamma Mia, el mentalista David Baró, en Peyu de l’“APM?” o Quality Dance Studio, per posar-ne alguns exemples.

A més, els presentadors de La Marató de les diferents edicions, com Espartac Peran, Xavier Coral, Lídia Heredia, Antoni Bassas, Ariadna Oltra, Roger de Gràcia o Albert Om, entre d’altres, no han volgut quedar-se al marge de la diversió i han descobert la seva part més esbojarrada en un gag musical enregistrat dins d’un cotxe.

També hem vist en el programa la classe de 2n de Batxillerat B de l’Escola Ramar 2 de Sabadell, guanyadora de la 17a edició del concurs Pinta La Marató. La iniciativa, que convidava els joves a plasmar artísticament conceptes relacionats amb la diabetis i l’obesitat, s’emmarca en la campanya de conferències divulgatives als centres educatius. S’han fet un total de 4.600 sessions, que han arribat a més de 200.000 joves.

Catalunya s’ha mobilitzat intensament per La Marató

La Marató ha traspassat les parets de TV3. La societat catalana ha tornat a protagonitzar un moviment de gran vitalitat per donar suport al projecte. Durant el dia d’avui, entitats i col•lectius de tot tipus han sumat esforços des de les 42 comarques catalanes per incrementar la xifra del marcador del programa i impulsar la recerca en la diabetis i l’obesitat’. De fet, alguns dels organitzadors d’activitats que fa anys que col•laboren amb La Marató han passat per plató per actualitzar el marcador en directe com a forma d’agrair-los la seva generositat any rere any. TV3 ha connectat en diverses ocasions amb algunes d’aquestes activitats populars, que han estat més de 2.000 i han aconseguit implicar 1 milió de persones.

La mobilització també s’ha fet evident entre les cares més conegudes dels àmbits esportiu, cultural i artístic, que han fet una crida per mostrar el seu suport a La Marató. Aquesta crida ha posat èmfasi en l’alta incidència de les malalties i els famosos han representat amb els dits l’eslògan “1 de cada 4” juntament amb el ja mític “Truca a La Marató. Diu molt de tu”. Viggo Mortensen, Dani Rovira, Carme Ruscalleda, Francesc Orella i les plantilles dels primers equips del FC Barcelona i del RCD Espanyol són alguns dels professionals que s’hi han implicat.

Un any més, el FC Barcelona ha cedit les instal•lacions del Miniestadi, on s’ha jugat el tradicional partit de La Marató, organitzat per Fòrum Samitier, que ha enfrontat amistosament personalitats del món de l’esport i la cultura. Alguns dels participants d’aquest any han estat l’exjugador Éric Abidal, els pilots de motociclisme Marc i Àlex Márquez, alguns actors de “La Riera” i “Merlí” i uns quants personatges de “Polònia” i “Crackòvia”, entre d’altres.

Al voltant de 2.300 voluntaris han cedit el seu temps per atendre els milers de trucades de donatius al 905 11 50 50 des de les 4 seus telefòniques que han funcionat al llarg de la jornada: Fira de Barcelona, Universitat de Lleida, Port de Tarragona i Fira de Girona. S’ha comptat amb un miler de línies telefòniques instal•lades en aquests espais que han permès traslladar les mostres de solidaritat dels catalans al marcador final.

La Marató en línia

Durant el programa, La Marató ha tingut una gran presència a les xarxes socials. Al llarg de 15 hores d’emissió, la pàgina de Facebook ha guanyat 1.247 nous seguidors i en aquest moment compta amb 201.332 usuaris.

A Twitter s’han guanyat 900 seguidors durant el programa i ara en suma 46.100.

Els “hashtags” que han centrat aquesta edició de La Marató a les xarxes socials han estat #LaMaratóTV3, #diabetis i #obesitat, que en 24 hores han obtingut 3.248 piulades.

A més, trobem el compte d’Instagram del programa, @lamaratotv3, que en un sol dia ha sumat 891 seguidors i ara en suma 3.532.


La destinació dels fons recaptats en La Marató 2015

La inversió en recerca dels fons recaptats a La Marató 2015 permetrà continuar avançant en la millora dels tractaments de la diabetis i l’obesitat, mitjançant el finançament de projectes d’investigació.

Al febrer del 2016, La Fundació La Marató de TV3 obrirà la convocatòria d’ajudes a la recerca en diabetis i obesitat, on els investigadors experts en aquestes dues malalties metabòliques es podran presentar per optar al lliurament d’ajudes. Serà durant el mes de novembres del 2016 quan es farà pública la destinació final dels fons recaptats en la present edició.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Èric Moreno

9 anys. Aquest estiu va ser diagnosticat de diabetis de tipus 1. El fet que el seu pare, José Luis, també en tingués des de petit els va fer detectar ràpidament els símptomes i evitar l’habitual ingrés hospitalari quan hi ha un debut. Espavilat i molt responsable, l’Èric es fa els controls, es punxa la insulina tot sol i sap com reaccionar davant d’una baixada de sucre. Això li ha permès continuar fent les seves activitats diàries amb normalitat i practicar el seu esport preferit, l’handbol.




L’experiència del José Luis:

L’Èric feia una setmana que tenia molta set i anava amb molta freqüència al lavabo. Inclús una de les nits va fer-se pipí al llit, cosa gens habitual en ell. Era juliol i feia molta calor, l’Èric feia vida normal (casal, piscina...) i no es trobava malament. Tot i això, ens va semblar que quelcom no era del tot normal. Un matí en dejú li vaig fer un control de glucèmia amb el meu aparell mediador ja que jo sóc diabètic des de petit. El resultat obtingut era prou clar, 188 mg/dL, i a l’hospital de Granollers ens van confirmar el que ja sospitàvem: l’Èric feia el debut en diabetis.

La primera reacció va ser d’incredulitat i de no voler acceptar-ho. Ens va caure el món a sobre, però davant de l’Èric no podia exterioritzar el que sentia, no volia que em veiés afectat. Vaig haver de fer el cor fort i vaig treure aquesta positivitat que tenim les persones davant l’adversitat.

Van ingressar-lo a urgències i li van fer analítiques. Tot i que el valors de sucre en sang dels últims tres mesos (glicada) eren elevats, no havia arribat a fer cetoacidosi (descompensació provocada per la falta d’insulina). Això, unit al meu coneixement de la malaltia, va permetre que donessin d’alta l’Èric sense haver de passar per un ingrés hospitalari. Només calia fer seguiments a consultes externes per veure com anaven els controls.

Tenim la sort que l’Èric és un nen molt espavilat i responsable. És conscient de la seva malaltia i és ell qui es fa les glucèmies i qui es punxa la insulina. Sap com reaccionar davant una hipoglucèmia i fa les mateixes activitats que duia a terme abans de ser diabètic. Juga a handbol al BM Granollers des de P5 i és un apassionat de l’esport.
Per nosaltres resulta difícil imaginar com deu ser l’arribada de la malaltia a una llar on no hi ha gaire o gens coneixement sobre la diabetis. Per les famílies que reben la notícia que un dels infants de la casa ha fet el debut diabètic els aconsellaríem que segueixin les indicacions dels especialistes, que acceptin que serà un malalt crònic i que li inculquin el sentit de la responsabilitat, sense sobreprotegir-lo ni tractar-lo diferent.

La Marató ha de servir per continuar avançant en la millora de les pràctiques rutinàries dels diabètics. I, per descomptat, seria fantàstic que la investigació permetés algun dia no gaire llunyà la cura de la malaltia.

L’experiència de l' Èric:

Tot i que m’he de fer controls durant el dia per comprovar els meus nivells de glucosa en sang i m’he de punxar insulina, segueixo fent les mateixes activitats que abans, tant a l’escola com a casa o entrenant. El que menys m’agrada de la diabetis és haver de punxar-me insulina, però sé que si no ho faig em trobaré malament i ja m’hi vaig acostumant.
Tant els amics de l’escola com els d’handbol han mostrat curiositat pel fet de veure com m’analitzo, em punxo i poso la goteta de sang a la tira. Em pregunten per què m’ho faig i jo els ho explico. Aprofito sempre el moment abans de sortir al pati per fer-me els controls i hi ha companys de classe que es queden amb mi per veure com ho faig i s’interessen per quin valor surt.

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Virgínia Sánchez

51 anys. El 2009, durant una revisió mèdica a la feina, li van detectar el sucre molt alt i al cap de poc va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. Des de llavors està sotmesa a seguiment, es medica dos cops al dia i segueix unes estrictes pautes de menjar i d’exercici físic. La diabetis, explica, l’ha obligat a tenir una vida més ordenada. No pot estar més de 3 o 4 hores sense menjar.




Vaig saber que patia diabetis de tipus 2 durant una revisió mèdica. En trobar-me el sucre molt alt, em van dir que anés directament al metge. D’allà, em van enviar a l’hospital, on m’ho van diagnosticar. Em van donar les pautes del menjar i exercici físic i em van fer un seguiment durant un any. A partir de llavors, em fan el seguiment al CAP.
Quan vaig saber que patia diabetis vaig sorprendre’m molt ja que és una malaltia que no causa dolor. Després ja vaig anar-me adonant que realment sí que patia els símptomes: molta set, cansament, gana, picor de cames...

Amb aquesta malaltia he après a menjar de forma equilibrada. Sempre m’havia agradat molt la pasta, per exemple, però vaig haver de reduir els hidrats. A part de la dieta, també prenc dues pastilles al dia. La diabetis m’ha fet tenir una vida més ordenada en general, menjar de manera equilibrada, no estar més de 3 o 4 hores sense menjar i fer exercici físic de forma regular. M’he adonat que les pautes mèdiques que segueixo jo, són, al cap i a la fi, les que hauria de seguir tothom, diabètic o no. És per això que pressiono els meus familiars perquè incorporin més verdures als seus àpats i redueixin els greixos.

Espero que amb La Marató s’aconsegueixi prou recursos per millorar la investigació i es trobin solucions que facilitin la vida de les persones que patim diabetis. Especialment em solidaritzo amb la de tipus 1, si en trobessin la cura seria el súmmum.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Margarita Castro

70 anys. Té obesitat des de petita i fa 10 anys va ser diagnosticada de diabetis de tipus 2. De jove, els metges no consideraven que tingués una malaltia per l’elevat pes. Va arribar a pesar 118 kg i, ara, gràcies a les pautes del seu endocrí, ha baixat més de 30 kg. Valora molt la feina dels especialistes, que l’han acompanyat en tot moment i l’han “ensenyat a menjar”. Optimista i amb molta força de voluntat, la Margarita és una dona activa, viatgera i, actualment, amb una alta autoestima.




De petita ja era una nena grassa. A l’escola molts nens es reien de mi. Els meus pares, però, van saber apujar-me l’autoestima, sobretot durant la universitat, que va ser l’etapa més complicada. El problema és que en aquella època estar grassa no es considerava una malaltia, és més, hi havia gent que ho relacionava amb estar ben alimentada i portar un bon nivell de vida.

Vaig arribar a pesar 118 kg però fa un temps vaig dir-me a mi mateixa que fins aquí havíem arribat. El meu endocrí està fent una feina increïble i, gràcies a les seves dietes, he aconseguit baixar el meu pes 30 kg en tan sols tres mesos.

La diabetis me la van detectar en una analítica i va ser una autèntica sorpresa, tenia el sucre altíssim. A mi m’agrada moltíssim cuinar, però ha arribat un punt en què cuino per als altres ja que he de vigilar molt què menjo. Per sort, els meus nivells no són tan extrems com per haver-me de punxar.
Molta gent no ho sap, però la diabetis és una malaltia que et va roent poc a poc, és pitjor del que molts s’imaginen i em fa molta pena quan es detecta en els més petits, perquè suposa un canvi d’hàbits que els perdurarà tota la vida.

Actualment, i gràcies sobretot als professionals, porto la diabetis i l’obesitat amb optimisme, viatjo molt amb el meu marit i l’obesitat no m’impedeix pujar escales ni moure’m pel món.

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Sònia Rodríguez

40 anys. Té obesitat des de l’adolescència, mòrbida des de fa uns 7 anys. L’any 2004 va ser diagnosticada d’una malaltia inflamatòria neurològica que el 2010 li va provocar una greu pèrdua de mobilitat, i, per tant, més facilitat de guanyar pes. Durant quatre anys es va veure obligada a viure en un altre pis en no poder pujar les escales de casa seva. La van operar d’una reducció d’estómac en arribar als 130 kg que, assegura, va significar una millora de la seva vida i la de la seva família. Ara ha de seguir una dieta molt minuciosa.




La meva mare va tenir problemes d’obesitat tota la vida i jo, des de l’adolescència, sempre he hagut de vigilar amb el menjar i fer dietes i tractaments constants per aprimar-me.

L’obesitat va afectar en tots els aspectes la meva vida. No podia portar les meves filles al parc, no aguantava plantada i gairebé no podia caminar. Necessitava ajuda per la higiene personal i fins i tot per cordar-me les sabates. Quan les nenes volien fer alguna cosa esperaven que arribés el cap de setmana per poder anar-hi amb el seu pare, sabien que jo no les podia dur enlloc. Durant quatre anys no vam poder viure a casa nostra ja que jo no era capaç de pujar i baixar les escales. Gairebé no sortia, no tenia vida.
Quan va néixer la meva primera filla vaig començar a visitar metges pel meu malestar i l’any següent, a la Vall d’Hebron, em van diagnosticar una polineuropatia desmielitzant crònica, una malaltia que em va reduir molt la mobilitat i va facilitar que m’engreixés. Feia molt temps que desitjava una reducció d’estómac però pesant 100 kg no entrava als paràmetres que eren considerats necessaris per fer la intervenció. Sabia que l’operació era la solució per millorar la meva vida i la de la meva família.
Passats vuit mesos de tenir la meva segona filla, un brot important de la malaltia va fer que la meva mobilitat es reduís encara més i amb 3 anys em vaig engreixar fins als 130 kg. Va ser llavors quan els metges em van recomanar l’operació.

El 19 de novembre del 2013 va arribar el gran dia. Em van fer la reducció d’estómac a la Clínica el Sagrat Cor de Barcelona i vaig tornar a néixer. He perdut uns 60 kg i puc tornar a fer una vida “normal”. Ara gaudeixo de la meva família i fins i tot he pogut viatjar.

He de vigilar molt amb l’alimentació, menjo molt poquet i per mi menjar s’ha convertit en una obligació i no en un gaudi. Ja estic mentalitzada que això serà per tota la vida, que sempre hauré de tenir cura. La meva por és tornar a engreixar-me. Por no! Pànic!


       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   març 2020   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     
Sindica aquest blog - RSS