Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Científics de la Vall d’Hebron Institut d’Investigació finançats amb recursos de La Marató 2009 han identificat dues dianes terapèutiques per bloquejar les metàstasis en els rabdomiosarcomes, el 8% de tots els càncers infantils.

Ara fa un any i mig, el laboratori de Recerca Translacional en càncer pediàtric de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va identificar la implicació d’una via de senyalització –via Notch- en l’agressivitat, la capacitat invasora i de metàstasi dels rabdomiosarcomes, un tipus de càncer infantil que suposa un 8% de tots els càncers en nens i nenes. Aquest grup de recerca del VHIR ha anat un pas més lluny en el coneixement de la Via Notch, identificant noves proteïnes implicades en el procés de metàstasi en el rabdomiosarcoma. Concretament, el nou estudi identifica dues proteïnes: la integrina-α2 i l’N-cadherina.

La via de senyalització Notch té un paper clau en la proliferació cel•lular, el creixement i la diferenciació de les cèl•lules de rabdomiosarcoma. També controla la seva capacitat migratòria i de formació de metàstasis i, per tant, l’agressivitat que les caracteritza.

La sobreexpressió de components d’aquesta via està implicada en diversos tipus de tumors. L’estudi, que s’ha dut a terme gràcies al finançament de La Marató 2009, dedicada a les malalties minoritàries, i que s’ha publicat al British Journal of Cancer (BJC), identifica per primera vegada aquestes dues proteïnes, concretament en el Rabdomiosarcoma. Aquestes proteïnes estan “molt relacionades amb l’adhesió de les cèl•lules tumorals, la velocitat a què es poden moure i la seva capacitat invasora o de germinar en altres òrgans. Inhibir aquestes proteïnes podria alentir o bloquejar aquest procés de metàstasi i, per tant, es podrien considerar dues noves dianes terapèutiques”, explica el Dr. Josep Roma, un dels investigadors del projecte.

Tractaments experimentals de pròxima aplicabilitat clínica

L’estudi ha utilitzat anticossos monoclonals que bloquegen l’acció d’aquestes proteïnes. Això s’ha traduït en una disminució de la capacitat invasiva de les cèl·lules tumorals “in vitro” i, malgrat tractar-se d’un tractament molt experimental que necessitarà validacions i assajos clínics posteriors, existeixen ja inhibidors selectius d’aquestes proteïnes en fase d’assaig clínic en altres tumors. Per tant, un cop validats els resultats amb els estudis necessaris, la seva aplicació es podria posar en marxa relativament aviat.

Algunes dades sobre el rabdomiosarcoma

El càncer infantil afecta uns 900 infants cada any, a l’estat espanyol. El 8% dels tumors detectats, entre 80 i 90 anuals, són un rabdomiosarcoma. Es tracta de tumors malignes que poden aparèixer en gran varietat de localitzacions (extremitats, cap i coll, nas, orelles, etc.). Segons la localització i el subtipus histològic i molecular seran més o menys agressius, amb més capacitat invasora, destructora o de metàstasi. En els casos més favorables pot haver-hi una taxa de curació d’un 80-90%. Però, si la malaltia es troba en fase avançada o es presenta amb metàstasi, el pronòstic és molt més desfavorable i la taxa pot ser d’un 65%.

Oncòlegs pediàtrics i investigadors han vist un augment de la supervivència del càncer infantil durant els últims 15 anys, gràcies a nous tractaments més individualitzats i a una millor definició molecular del tumor. Tot i així, un 20% dels nens amb càncer encara no es curen. La recerca en càncer pediàtric del VHIR té com a objectiu buscar tractaments altament efectius per als gairebé milers de nens que, anualment, a l’estat espanyol, se’ls ha diagnosticat un càncer i per això la recerca translacional, en aquest camp, és cabdal. “Conèixer les vies de senyalització cel•lular responsables de l’agressivitat dels rabdomiosarcomes permetrà identificar quins tumors tenen més capacitat per fer metàstasi a distància”, indica la Dra. Soledad Gallego, responsable d’aquest estudi, “i ens permetrà incorporar una nova estratègia terapèutica a la quimioteràpia estàndard”.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
L’edició 2009 del programa va contribuir a fer socialment visibles les malalties poc freqüents mitjançant una intensa campanya de sensibilització i va destinar 6,3 milions d’euros a la seva recerca científica.

Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, que se celebra avui, la Comissió Gestora del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries a Catalunya –integrada per associacions de pacients, la Federació Catalana de Malalties Poc Freqüents (FCMPF), FEDER delegació Catalunya i la Fundació Doctor Robert - UAB– ha organitzat una jornada tècnica al Parlament de Catalunya.

En el marc d’aquesta jornada, La Marató de TV3 ha rebut un reconeixement per l’edició del 2009, per haver fet possible la recaptació de recursos econòmics per impulsar lar recerca biomèdica amb l’objectiu de contribuir a l’avenç en la prevenció, diagnòstic i tractament dels afectats, així com per haver afavorit la seva visualització tot contribuint a la sensibilització social, solidaritat i participació ciutadana.

Cristina Muñoz, directora de Programes d’Entreteniment de TV3 i de La Marató 2009, ha recollit el guardó de mans de la delegada de FEDER Catalunya, Anna Ripoll, la presidenta de la FCMPF, Anna Quintero, i del director de la Fundació Doctor Robert, Josep Torrent - Farnell.


Cintia Barragán

També han estat reconegudes per la seva contribució en el camp de la recerca de les malalties minoritàries Teresa Pàmpols, doctora en Farmàcia i especialista en Bioquímica Clínica, i Mercè Pineda, doctora en Medicina i especialista en Pediatria i Neurologia.

La campanya de La Marató 2009 va dur a terme una intensa acció per sensibilitzar els ciutadans sobre unes malalties que pel seu elevat nombre d’afectats – més de 7.000 – i la baixa incidència resulten grans desconegudes, però que només a Catalunya afecten 400.000 persones. L’èxit de participació i recaptació del programa va permetre destinar 6.350.999 milions d’euros a vint projectes de recerca que s’estan desenvolupant en aquests moments.



Des de 32 centres de recerca biomèdica de primera línia de Catalunya, l’estat espanyol i l’estranger, els equips que van rebre finançament de La Marató treballen per avançar en el coneixement d’aquestes malalties. Els resultats obtinguts en els treballs d’investigació seran presentats l’any 2014 en el marc d’un simposi científic organitzat per la Fundació La Marató de TV3.
Escrit per: Fundació La Marató de TV3
El Dr. Antoni Matilla, de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, és un dels investigadors premiats d’aquesta convocatòria d’ajudes de la Fundació La Marató de TV3. Encapçala un projecte multidisciplinari sobre les atàxies espinocerebel•loses, coordinat entre 5 centres de recerca, que té com a objectiu la creació de noves teràpies i tractaments efectius.

El Dr. Antoni Matilla amb el seu equip

Quin és el camp de recerca del seu projecte?

El treball finançat per la Fundació se centra en l’estudi de les atàxies espinocerebel•loses, unes malalties neurodegeneratives devastadores que afecten una regió del cervell que coneixem com “cervellet”, encarregada de la coordinació de les funcions motores. Els pacients amb atàxia veuen afectades progressivament les seves capacitats motores i de mobilitat i queden confinats a una cadira de rodes poc temps després de l’aparició dels primers símptomes.

Entre els diferents tipus d’atàxia, nosaltres estudiem les d’origen genètic. Les causes biològiques que produeixen aquestes malalties són molt complexes i identificar-les i caracteritzar-les són el motiu de la recerca que portem a terme des de l’any 1991. En aquell moment, hi havia molt pocs grups científics que estudiessin les atàxies, tant a Espanya com a la resta del món. Nosaltres vam ser els primers de l’Estat que ens vam interessar científicament per aquestes malalties i els primers en l’àmbit internacional que vam publicar les causes genètiques i moleculars responsables, així com els dos primers models animals de la malaltia.

I l’objectiu que s’han marcat en plantejar aquest treball?

Després de 20 anys investigant les atàxies, coneixem molt millor les disfuncions motores que desencadena un grup de neurones danyades. Ara, el nostre repte és traslladar aquesta recerca a la creació, desenvolupament i aplicació de tractaments terapèutics efectius.

Actualment no disposem de tractaments que puguin minvar els símptomes clínics que es produeixen durant el procés de la malaltia. Com tots sabem, els tractaments farmacològics sorgeixen a partir de la recerca científica, i, malauradament, aquest procés és molt lent i car. El càncer, per exemple, s’està investigant des de fa més de 60 anys, però és ara quan comencem a gaudir d’alguns fàrmacs efectius. Amb les atàxies passa el mateix: fa 20 anys que n’investiguem les causes però n’hauran de passar uns quants més fins que els pacients puguin gaudir de tractaments eficaços. Sóc sincerament optimista i confio que no passarà molt més temps fins que puguem veure una millora en la qualitat de vida d’un pacient atàxic. Aquest és el deure que els investigadors tenim amb els malalts.

» Text complet

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
Els fons obtinguts en La Marató 2009 impulsaran 20 projectes de recerca biomèdica d’excel•lència sobre malalties minoritàries. La solidaritat de milers de ciutadans, empreses i entitats suposarà una important impuls a la investigació a Catalunya sobre les causes, diagnòstic i tractament d’aquest nombrós grup de patologies.

El 20 d’octubre, la Fundació va lliurar els premis als 47 científics que rebran finançament per investigar sobre les malalties minoritàries en un acte que es va celebrar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.



El periodista Josep Cuní, presentador de l’edició 2009 del programa, va ser l’encarregat de conduir l’acte, en el qual hi van intervenir la vicerectora de Política Científica de la Universitat Pompeu Fabra, Teresa Garcia Milà, la consellera de Salut, Marina Geli, i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Enric Marín.



Antoni Montserrat, expert en malalties minoritàries de la Direcció de Salut Pública de la Comunitat Europea, va completar l’acte acadèmic amb una conferència magistral.


20 projectes de recerca sobre malalties minoritàries


Dels 20 projectes de recerca guardonats, 7 són unitaris, és a dir, es desenvoluparan en un únic centre d’investigació, i 13 són coordinats, fet que implicarà el treball conjunt dels centres de recerca catalans amb d’altres institucions de l’Estat Espanyol i d’àmbit internacional. L’alt percentatge de projectes coordinats que s’han premiat en aquesta convocatòria possibilitarà un important impuls a la recerca traslacional sobre malalties minoritàries.

Un total de 47 investigadors principals i els seus equips, procedents de 32 centres de recerca biomèdica de Catalunya, l’Esat espanyol i d’àmbit internacional, dedicaran els pròxims tres anys a investigar sobre les causes, diagnòstic i tractament d’aquestes patologies gràcies als fons obtinguts en el programa del 2009.



» Text complet

Escrit per: Fundació La Marató de TV3
En un acte conduït pel periodista Josep Cuní, la Fundació fa lliurament el proper 20 d’octubre dels fons obtinguts en La Marató 2009 a 20 projectes de recerca biomèdica sobre malalties minoritàries



Un total de 47 investigadors principals i els seus equips, procedents de 32 centres de recerca biomèdica, dedicaran els propers tres anys a investigar sobre les causes, diagnòstic i tractament de les malalties minoritàries gràcies als fons obtinguts en La Marató del 2009, que van ascendir a 7.120.569 €.

Dels 20 projectes guardonats, 7 són unitaris i 13 coordinats entre dos o més centres d’investigació, fet que implica el treball en xarxa d’institucions de recerca catalanes amb d’altres d’àmbit espanyol i internacional.

Al concurs d’ajuts a la recerca sobre malalties minoritàries convocat per la Fundació el passat mes de febrer, s’hi van presentar 287 projectes. Un total de 134 experts d’àmbit internacional han revisat i valorat aquests treballs en funció de la seva qualitat, metodologia i rellevància en un procés per consemblants (peer review) de provada transparència i rigor. La gestió de l’avaluació ha estat duta a terme per l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, del Departament de Salut.

L’acte de lliurament d’ajuts serà conduit pel periodista Josep Cuní, presentador de l’edició 2009 de La Marató de TV3, i comptarà amb la presència de Teresa Garcia Milà, vicerectora de Política Científica de la Universitat Pompeu Fabra, Marina Geli, consellera de Salut i Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3.

Antoni Montserrat, expert en malalties minoritàries de la Direcció de Salut Pública de la Comunitat Europea, hi pronunciarà la conferència magistral.

L’acte, obert al públic, tindrà lloc el 20 d’octubre, a les 18 h, a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra (c/ Dr. Aiguader, 88. Barcelona)




Anterior       Següent
Tornar al web de la Marató

Sobre aquest blog

El Blog de La Marató de TV3 és un espai que et mantindrà informat de tot el que envolta aquest projecte solidari de Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i des d'on podràs participar i dir-hi la teva. T'hi esperem. Tu també fas possible La Marató!

La Marató de TV3 i Fundació

cercador


Calendari

<   agost 2019   >
dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 
Sindica aquest blog - RSS