El Teatre Condal de Barcelona acull fins el dia 21 de febrer l’espectacle “Ozom”, la darrera creació del Mag Lari.
Si teniu algunes afinitat amb la màgia, encara que sigui tangencial, discreta i llunyana no us podeu perdre aquest muntatge i si, per contra, us agrada, gaudireu amb avaricia amb el que, probablement, és el millor que Josep Maria Lari ha fet mai. “Ozom” és singular, diferent, únic, imaginatiu i plural, una rara avis de l’escena, carregat de sensacions mesurades i realitzades al mil•límetre amb una sensibilitat i un domini del tempo de l’espectacle absolutament radicals i de sincronia perfecta.

"Ozom" - Mag Lari (Foto: David Ruano)

Al llarg de la seva carrera, Lari ha anat fent realitat allò del “encara més difícil”, arribant a “Splenda”, un muntatge de format americà i dels de grans efectes i sensacions. Ara, encara que sembli mentida, baixa el llistó de l’impacte i, per contra, aconsegueix sublimar tota la seva creativitat en una posada en escena gens corrent i capaç d’arribar al cor de l’espectador des de diferents fronts i per diverses i efectives vies.
El Mag Lari organitza l’espectacle a partir de la necessitat de compartir l’escenari amb quatre amics, mags reconeguts de diferents èpoques i estils i autèntics referents mundials. Els convidats són Gin Clark, una estrella de Las Vegas dels setanta; el pare Wenceslao Padró, un capellà que combina el seu ministeri amb la màgia; Cirici Pasqual, un antiga llegenda famosa per combinar màgia i dansa clàssica i Goretti, un mag quasi punk, amb números violents, directes i carregats de potència heavy metal.

"Ozom" - Mag Lari (Foto: David Ruano)

“Ozom” és molt més que un espectacle de màgia. De fet Lari aconsegueix coses que no semblen gens fàcils d’assolir. D’entrada mostra un gran, documentat i amorós coneixement de la història de la màgia i dels seus grans noms que li permet, en primer terme, fer aquesta tria de personatges, basats en mags reals i, sense perdre en cap moment el sentit de l’humor, tractats amb un rigor molt coherent i amb una solidesa càlida i rotunda. Gin Clark ve a ser una mirada divertida, histriònica, irònica i portada al límit, de Doug Henning, una gran estrella americana dels anys 70, precursor de Copperfield i que va trencar motlles combinant màgia i espectacle musical. En aquest cas, Clark s’acompanya d’un cos de ball que sembla arrencat del mític ballet Zoom de Lazarov i de músiques com el “Bahama Mama” de Boney M.
Wenceslao Padró és un homenatge directe a Wenceslao Ciuró i Sureda, un capellà de Castelltarçol, il•lusionista i ventríloc i autor d llibres molt populars de la seva època.
Cirici Pasqual, un avi retirat que es mou en cadira de rodes, és el tribut de Lari a Fructuós Canonge, un enllustrador de la Plaça Reial, nascut a Montbrió del Camp l’any 1824, que va arribar a actuar davant d’Isabel II i d’Amadeu de Savoia.
Per últim, Goretti podria ser l’alter ego de Criss Angel, un mag radical que es va convertir en una mena de successor “gore” de David Copperfield, tancant així el cercle iniciat amb Clark.

"Ozom" - Mag Lari (Foto: David Ruano)

“Ozom” li serveix al Mag Lari per anar deslligant un discurs escènic perfecte, que controla en tot moment qualsevol detall per insignificant que sigui. L’espectacle passa com un riu, fluint sense sotracs per moments d’improvisació, moments poètics, romàntics, càlids o d’absoluta comicitat i això no fa altra cosa que demostrar que el seu creador domina amb perfecció mil•limètrica els camins escènics i que és capaç de reproduir i de barrejar sense escletxes un grapat de recursos i de registres per aconseguir que, en tot moment, a l’escenari hi hagi el reflex concret i precís de la seva voluntat a l’hora de dissenyar les estructures escèniques.
I com acostuma a passar amb les obres rodones i perfectes, “Ozom” té moltes lectures i permet accedir-hi des de molts angles. Els més petits i els menys experts es quedaran amb la visió d’un show àgil, divertit, contundent i d’impacte, que no perd en cap moment el ritme i que fa que el públic participi en diferents nivells, però per sota, si acumules edat o experiència, es pot veure el magnífic treball a l’hora de reproduir amb sensibilitat i eficàcia, els números clàssics dels diferents mags, lligats a diferents èpoques i a corrents específiques. Capta amb delicadesa i eficàcia l’esperit dels quatre mags i els fa brillar, portant-los de la grandesa a la tendresa sense que res falli i aconsegueix captar tota la gamma d’emocions del públic i fer que no es perdi el fil ni es baixi l’atenció en cap moment, que l’hora i mitja de durada passi com un sospir i que quan s’acaba, surtis del teatre amb ganes de tornar-hi, de repetir coneixent els trets bàsics del muntatge i poder així, entretenir-te cercant els detalls, les essències, aquelles petites sensacions que converteixen “Ozom” en una obra d’art i en una aproximació a la història de la màgia diferent i única.