El Blog de Jordi Cervera

22/12/2008: David Castillo

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou poema que ve a millorar i a engrandir en quantitat i en qualitat aquesta antologia que ens permet descobrir les diferents visions de l’amor que tenen els nostres poetes. En aquesta ocasió és el torn de David Castillo, un poeta empeltat de sentiments intensos i urbans. El poema que ens fa arribar és J.


David Castillo


Ahir vas abandonar l'habitació per fer un cigarret
i quan t'he tornat a veure eren quarts de nou del matí i sorties de la dutxa,
amb els cabells mullats per anar a treballar,
ficant-te un body amb agilitat.
Quan t'he buscat de nou amb la mirada,
només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona
i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit
dibuixant la teva silueta en els intersticis de la ment
mentre aspirava profundament la teva olor amb aroma del cafè.

Ha tronat i ha plogut durant la nit
i he tingut la sensació de xerrar amb tu en una vigília lleugera,
com ho feia amb els meus cosins quan érem de vacances,
converses etèries de cadells entre jocs i platja.
És aquesta la sensació que m'encomanes,
una pau sostinguda i l'al•licient d'estar simplement amb tu,
sense fer res o sense trepitjar el fre:
una tarda d'amor o un passeig cap a un vers no inestable.

Els teus gats eviten els tolls al pati
mentre cada glop em crema la gola.
La sala s'engrandeix sense la teva presència,
i tots els records per les lleixes són un interrogant
que ni intento esbrinar de reüll.
Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s'ha buidat més que el meu ànim
sense tu.


Gràcies David


01/12/2008: Josep Civit

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Més poemes per anar arrodonint l’antologia de versos d’amor. En aquest cas ens arriben des de Montblanc. L’autor és Josep Civit i Mateu i el poema que ens fa arribar es titula Després teu.


Josep Civit


Oculta ja, entre el llot, la pedra.

Amb quina extrema lentitud, però,
eixampla encara
cercles de desig damunt l’aigua.




Gràcies Josep


25/11/2008: Vicenç Llorca

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou poema que segueix demostrant la vitalitat i la qualitat dels nostres poetes. Com sempre, el fil conductor és l’amor, agafat des de qualsevol de les seves arestes i avui el titular és Vicenç Llorca. El seu poema es titula Cant d’hivern.


Vicenç Llorca


Els diaris anuncien
nevades al Pirineu.
I certament sentim, estimada,
el fred de la muntanya
en el vent que desperta la pell
i envia fulles sobre el mar.
No és, doncs, la fi el que esperem,
sinó l’inici de la nostra forma
en la forma de la branca nua,
del carrer solitari, de la platja
que només coneix la petjada del mar.
Cap mot no reposa en cap cosa,
ni cap cosa s’atura en el temps.
El temps és només l’ocasió
de saber que els segles som nosaltres;
que la recerca som nosaltres,
que la trobada som nosaltres,
i que en nosaltres s’acompleix
la transfiguració del món.
I així ens cal el ritu del canvi:
el raïm i el cava,
la campana i el ball
per asserenar la por del que hem estat
i mai no serem,
per guanyar l’hivern del que hem estat
i sempre serem:
tu i jo,
una història d’amor en la història.



Gràcies Vicenç


21/11/2008: Rodolfo del Hoyo

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Més amor que arriba per quedar-se, per romandre al recer d’aquesta antologia nostra que és ja el compendi de la manera de veure aquest sentiment dels nostres poetes. Torn avui per Rodolfo del Hoyo. El seu inèdit té destí concret i evident. Es diu Poema d’amor a Dolors.


Rodolfo del Hoyo


La tarda decau lentament
sense que les pluges anunciades
facin la seva aparició.
Els gossos borden sottovoce del remor vespertí
de cotxes.
La fusteria.
Veus llunyanes.
La veïna colpeja el piano.
El vent fa tremolar les antenes.
Estudio.
Escric.
Un ocell creua a tot pressa
davant el meu pensament dispers.
La cinta magnètica gira,
gira la cinta magnètica,
gira, gira, gira, la cinta
gira.
La cinta de plàstic
gira dins d’un recipient de plàstic.
La cinta de plàstic
gira empaitada per rodets de plàstic.
La cinta de plàstic gira,
gira, gira, gira.
El saló s’omple de sons,
de sons el saló,
s’omple de sons agradables.
Una melodia.
El violí de Scheherezade
em recorda una nit de gener
i els teus llavis dolços,
un saló càlid,
una nit de gener,
els teus llavis.
Quina sort d’estimar-nos!

Santa Coloma de Gramenet, 27 d’abril de 1993
Finalment ha començat a ploure.



Gràcies Rodolfo


19/11/2008: Lluís Calvo

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Més material que engrandeix aquesta visió polièdrica de l’amor, un sentiment gens aliè als poetes i als humans i que és el fil conductor d’aquesta antologia que arriba ara als 50 poemes. Tot un èxit en quantitat i, sobretot en qualitat. El poema d’avui és de Lluís Calvo i es diu Amor d’ase.


Lluís Calvo



El meu desig és una ombra d’ase:
si toco la foscor s’enfuig el cos,
si busco el cos perdo el gep que es desplaça.
I què? podries dir. Aquesta és la història
del pensament fal•laç. Una immensa lata.
L’envàs ha caducat, cal pagar els rebuts
i el súper està ple. Definicions d’amor?
Totes les que vulguis. El vent bufa de gairell
i la musa és mostatxuda i grassa.
Els cavallets giren, els miralls ens deformen.
Ets la vida apuntada i jo l’apuntador
que, gandul, vagareja per les places.
Però, avui, voles entre sedes
i t’endinses al cel amb ales de cartró
i purpurina als llavis. La tardor és aquí:
l’has vista al titular del diari
i els teus ulls s’han afligit com periscopis
davant l’abisme de la mar turquesa.
Reina de nit, t’has fet petita
per entrar a la casa encantada.
Xocolata, sabates vermelles,
la qui explica històries al vell sord
i rep els nans que escolten Suzy Quatro.
I creixes al revés, cap a la flor ingènua.
La realitat s’escola, el temps s’esmuny.
Oh, meravella! Oh, catifa roja!
Entres a la cambra amb passos de gardènia.
Goses estimar. Ningú no t’ho perdona.



Gràcies Lluís.


17/11/2008: Laura Dalmau

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou poema d’amor per aquesta antologia que ens el mostra des de tots els punts de vista. La convidada avui és Laura Dalmau. El poema que ens ofereix arrenca amb el vers M’he empassat bocins.


Laura Dalmau


M’he empassat bocins
del teu xiscle en un desig
espès de secretes síl•labes.
Apropo els llavis.
El teu melic tremola,
inquiet,

dolç.

Crec que t’estimo.



Gràcies Laura


05/11/2008: Susanna Rafart

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou inèdit que passa a engrandir aquesta col•lecció de gloses a l’amor, aquest sentiment universal i altament humà i poètic que s’ha convertit en el fil conductor d’aquesta antologia. Avui la convidada és Susanna Rafart. Ella ens regala un poema que comença dient Què diu l’ocell torbat per la tempesta?


Susanna Rafart - Foto: Carles Domènec


QUÈ diu l'ocell torbat per la tempesta?
Com ha predit l'atzar de font obscura?
No tornarà, no tornarà a la muda
i dolorosa sang del seu casal.

Qui sent humides ales en la nit?
D'on manquen altres vents que no el prevénen?
Res no l'espera, res no el fa avançar:
deixa plomes en l'aire on s'aliena.

Mes, si en trobeu el cos, preserveu l'aigua
que dorm perduda als ulls desarrelats.


Gràcies Susanna


04/11/2008: Gemma Gorga

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Més poemes d’amor que formen l’eix d’aquesta antologia que exposa la visió que els poetes tenen d’aquest motor universal de sentiments i creacions. Avui tenim la Gemma Gorga. El seu poema es diu Preludi.


Gemma Gorga


(a Q. S.)


La inundació mandrosa de les mans
i aquest silenci lunar de gessamí
evaporant-se entre els cossos.
Els morts naveguen a la vela
per l’aigua prima de les hores dolces,
minúsculs com si no gosessin,
com si potser poguessin,
com si demanessin
estimar-se una darrera vegada
en nosaltres,
encara tan
llavor
de llum.


Gràcies Gemma


Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Seguim el bon ritme d’incorporacions a la nostra particular antologia de poemes d’amor. Un tema ben ample i obert que serveix per agafar el pols a la realitat rica, sòlida i canviant de la nostra poesia. Avui tenim un poema de Francesc Solé Campanins que té una destinatària concreta. Comença amb un vers que diu I em jugo l’ànima.


Francesc Solé Campanins


I em jugo l’ànima
per la teva llum
més veloç
que les seves rodalies,
pel teu alè
detingut als meus llavis,
per tremolar
en els teus pits.

Pel vertigen
d’enfonsar-te amb mi
en tanta bellesa:
Tota la vida cap
en aquests dos primers segons
en què arribes
i una resplendor esclata
en una casa abandonada.



- A la Verónica Valverde –



Gràcies Francesc.


30/10/2008: David Caño

Categoria: Poemes inèdits
Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Un nou poema que busca les claus de l’amor i que se suma a tots els que ja formen part d’aquesta antologia que cada dia que passa s’enriqueix amb noves i saboroses aportacions. La d’avui és de David Caño i es diu Encontre fortuït.


David Caño


Eres tot allò que els teu pares
mai no haurien volgut que fossis,
i per això t’estimava.

Les tenebres del barri s’ocultaven dins aquesta cantonada grafitada,
plena de pancartes i consignes punxegudes
clavades als ulls atemorits de tants veïns
que amb la constància insubornable de la vellesa
van oblidant tot el que algun dia pogué ser.

Ara et veig ballant amb el got de cervesa a la mà
i declamant als déus esquizofrènics el teu amor
cap a la mort bentrobada al carreró més fosc
d’una matinada perillosa, verge negra
els meus desitjos a les palpentes intentaven penetrar
la teva aurèola amb regust de marihuana, la boira
com una ressaca rutinària en plena autodestrucció.

Eres tot allò que els teus pares
mai no haurien volgut que fossis,
de què serveix tanta formació?
els teòrics de la història classificats a les prestatgeries de la resignació,
l’Acció com llàgrimes familiars davant un jutjat de guàrdia,
com les fotografies a les pàgines d’un diari retallat i esgrogueït
dins la carpeta de la nostàlgia putrefacta,
no vaig fer la gran foguera, he de confessar-t’ho,
ja ho veus, vulgar fins el final.

Per això t’estimava.

El temps regalima sobre aquesta taula desconeguda,
l’amor també pot ser un record
o els talls semivoluntaris de l’autoflagelació ridícula,
és el que té la manca de perspectives,
el futur emmirallat per la grandesa d’un passat mediocre,
la DERROTA,
això és tot el que jo et puc donar.


Deies que t’agradaria conèixer-me?



Gràcies David.




Entrades següents | Entrades anteriors