El Blog de Jordi Cervera
Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
No és gaire habitual que uns premis literaris arribin al mig segle de vida, per això cal celebrar que el cartell dels Premis Recvll de Blanes estigui de celebració, tot fent palesa aquesta vitalitat que els ha convertit en un dels guardons literaris més prestigiosos del país. Els organitzadors els qualifiquen com un patrimoni col•lectiu i que són la història d’una fidelitat i d’un servei i, de fet, son un dels puntals a tenir en compte a l’hora de parlar de cultura catalana.

Mònica Rabassa i Aitor Roger

Tal i com passa amb totes les vides, i la dels Recvll ho és, han viscut tota mena de moments, feliços, eufòrics, d’angoixa, de perill pel present i pel futur i, malgrat això, han sobreviscut a tots els mals vents per anar-se fent sòlids, fonamentals i imprescindibles.

Els Premis Recvll 2015

Mònica Rabassa i Aitor Roger han agafat el testimoni i es converteixen en la mostra pràctica i evident de la sang jove que ha de conduir els Recvll a complir 50 anys més, a celebrar el segle d’existència. Ells són els responsables del llibre que deixa testimoni d’aquest mig segle de foment de la literatura, de manifestació de catalanitat i de manteniment d’unes idees i d’un esperit que ara tornen a ser més necessaris que mai i també els encarregats de portar endavant l’esperit d’uns premis imprescindibles si es vol conèixer de primera mà la cultura literària de casa nostra en àmbits com la narrativa, la poesia, el teatre, el retrat literari o el periodisme. Ells hereten el passat i miren al futur amb ganes, optimisme i passió, ingredients que no fan altra cosa que omplir d’esperança a tots aquells que estimem els Recvll i som conscients de tot el que representen.

el llibre dels 50 anys dels Recvll. Mònica Rabassa i Aitor Roger

De cara al futur la societat limitada que els gestionava es converteix en una associació per tal d’apostar per l’obertura, per la renovació i per aconseguir millors possibilitats de finançament, uns canvis que també afecten a la revista i que, sens dubte, començaran aviat a donar fruits i a donar els primers passos d’aquesta nova etapa que reuneix les experiències anteriors i les projecta i multiplica amb joventut i força.
Felicitats Recvll. Per molts anys!


Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
El lingüista mallorquí Joan Veny ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres del Poble. Veny és catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. És un destacat investigador en dialectologia i història de la llengua, i participa en la complexa redacció de l'Atlas Linguistique Roman i de l'Atlas Linguarum Europae.

Joan Veny

També dirigeix l’Atles Lingüístic del Domini Català, investigació bàsica que té ja quatre volums publicats i és l’autor d’una versió interpretativa d’aquest, el Petit Atles Lingüístic del Domini Català. S’ha especialitzat en aspectes molt plurals com la dialectologia descriptiva i interpretativa en aspectes com la fonètica, la gramàtica o el lèxic i amb la història dels dialectes i les seves relacions amb la llengua troncal.


Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Tot i que potser no és d'aquelles fites que tenim instal·lades de manera perenne a la memòria, el cert és que la pel·lícula "Garbancito de la Mancha" va ser la primera projecció de dibuixos animats que es feia al nostre país. El creador i l'impulsor d'aquesta fita va ser Arturo Moreno, un creador visionari i incansable que va fer mans i mànigues per aconseguir-ho.

Garbancito de la Mancha - Arturo Moreno

La Filmoteca de Catalunya li ret un homenatge i per tal de celebrar com cal els 70 anys d'aquesta estrena, una projecció de la pel·lícula que tindrà lloc el dia 10 de març a les 6 de la tarda. Una bona oportunitat de fer justícia històrica i reivindicar la tasca d'un gran creador injustament oblidat.

16/01/2015: 8 anys de blog

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
No diré que sembla que no hagi passat el temps, però sí que sembla estrany que ja faci 8 anys del primer post. No tinc clar si és bo o dolent resistir 96 mesos amb aportacions més o menys regulars, mirant de no perdre el fil i incorporant novetats en la mesura de les possibilitats. Sigui com sigui només tinc una cosa clara, que haig de donar les gràcies a tots els seguidors fidels i ocasionals d'aquest quadern, a tots els que amb els vostres llibres, les vostres paraules, els vostres comentaris i les vostres aportacions m'heu fet una miqueta millor (tampoc no gaire, que els miracles ja se sap que costen).

8 anys de blog

Doncs això, gràcies per tots aquests llibres que m'heu deixat llegir, per les aportacions en forma d'escrits, il·lustracions o poemes que m'heu fet arribar, pel temps que m'heu regalat, aconseguint que aquest espai pugui fer cada dia un pas endavant. Ja sabeu que és més vostre que meu, que ho continuarà sent i que restarà sempre obert als vostres suggeriments. No sóc capaç de predir el futur, però com a mínim puc assegurar que avui arrenquem tots junts la ruta cap el 9.

MOLTES GRÀCIES!!!!!

08/01/2015: Je suis Charlie

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Des de la distància i amb una gran tristesa, me n’assabento de la mort de Jaume Amenós, un reusenc de tota la vida, un amic i un activista cultural dels d’abans, d’aquells que esmerçaven totes les hores del dia i alguna més en pro de la societat, de la cultura, de la ciutat, del bé general.
Ànima indiscutible del Bràvium teatre, entitat que presidia, el Jaume va esdevenir un dels grans impulsors i defensors de l’escena reusenca entesa com una globalitat. Al seu currículum hi ha iniciatives de tota mena, de gran volada, ambicioses, casolanes. I sempre amb l’emoció de les coses sentides i amb el coratge de qui treballa sabent que ho fa amb convenciment, amor i dedicació.

Jaume Amenós, a l'esquerra, durant la lectura

La ciutat li va reconèixer aquesta dedicació nomenant-lo pregoner de la Festa Major d’aquest any, un honor que, em consta, el va fer feliç.
Ens coneixíem des de fa molts anys i, personalment li haig d’agrair especialment la seva intervenció en la presentació a Reus de “La mort a dos-cents deu”, coordinant i posant en escena una lectura dramatitzada del llibre al costat de Montse Marca, Josep Lozano, Jaume Ciurana i Edu Mejías.
Hem perdut un amic i una persona vital i insubstituïble. A Reus li queda ara un buit impossible d’omplir, un esvoranc profund amb la personalitat d’un gran home que va actuar sempre des de la modèstia i la senzillesa.
Una abraçada, Jaume!


11/07/2014: Material sensible

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Imagineu-vos un triangle amb tres vèrtexs d’alta intensitat: la paraula excelsa, un mestre de la comunicació i unes imatges de qualitat indiscutible. Doncs això és Material sensible, el fruit de la col•laboració entre Rafael Turia i Getty Images.
La idea de fons és senzilla, però això no vol dir en absolut que sigui fàcil o exempta de complexitat. Una tria de poemes de gran qualitat, noms com Machado, Aleixandre, Salinas, Neruda o Buesa, entre d’altres, el treball la sensibilitat , la veu magnètica, l’experiència i la saviesa de Rafael Turia i la qualitat de les imatges del banc Getty, un dels més importants del món.

Rafael Turia

El resultat és tota una joia que mima i acarona els sentits, una mena d’oasi de pau que va contracorrent, que fa brillar la poesia, la veu i la paraula, que aposta per la calma, pel gaudi assossegat en un temps de velocitat, de simplicitat, de superficialitat.
El projecte s’ha endut dos premis Laus i això no és altra cosa que la recompensa d’un treball ben fet, amb cura, amor, filosofia de vida i dedicació. Felicitar al mestre Turia per aquesta feina en pro de la poesia i recomanar-vos que us deixeu acaronar per al seva veu hipnòtica i per la màgia de la paraula excelsa.

05/07/2014: Altaïr Magazine

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
No cal dir gaires coses de l’Altaïr, una d’aquelles llibreries de referència que gràcies a un treball professional i continuat, s’ha convertit en un eix bàsic per a tots aquells que pensen en el concepte viatge, sigui quina sigui la seva concepció, idea, propòsit o intenció a l’hora de viatjar.

Altaïr Magazine

Un dels eixos del seu treball continuat i professional es va concretar en la revista del mateix nom, una publicació d’alta qualitat que va abandonar el paper i que va suspendre temporalment la seva presència pública ara fa una any, avisant que no era un adéu, que es tractava només d’un impàs temporal. Aquest recés, que s’ha trencat aquesta setmana, l’han aprofitat per donar forma a una nova revista Altaïr Magazine. La trobareu exclusivament a internet i amb dues possibilitats, una de gratuïta, que permetrà fer un tastet puntual dels materials més bàsics, i una de pagament. A canvi d’una mínima quantitat, es podrà accedir a tots els continguts que s’han actualitzat i que, gràcies a col•laboradors de primer nivell i a una xarxa de corresponsals locals, són i seran la millor manera de descobrir mirades i universos especials i únics.
Grans reportatges, opinió, fotografia amb un staff format per Pere Ortin, director; Mario Trigo, cap de redacció i Pep Bernadas, editor.


30/06/2014: Victus, el joc

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Devir s’ha convertit en un dels referents més brillants i actius de l’univers del joc a casa nostra. L’empresa es va crear al Brasil l’any 1985 i a hores d’ara té seus a Barcelona i a Portugal. Partint d’una base molt sana i higiènica, oferir al seu públic només les coses que els agraden i que poden defensar amb tots els arguments, publiquen còmics, llibres, revistes i, sobretot, jocs.

Victus

La seva idea és fugir dels cercles d’oci massius i explorar propostes interessants, vives i participatives que omplin i enriqueixin la imaginació, la creativitat i la fantasia.
S’escapen dels tòpics i aposten per la gent que abandona la pantalla del televisor i és capaç de passar-se hores i hores amb un joc de rol o llegint històries que els facin vibrar.

Jugadors de Victus

Amb aquest ideari bàsic, el cert és que la tasca que duen a terme és brillant i acostar-se a qualsevol dels seus jocs és tota una garantia de trobar-se amb una feina ben feta, professional, acurada i, sobretot, amb una gran capacitat per enganxar i un ventall d’opcions i de possibilitats molt ample i variat, ja sigui per edat o per temàtica.
Una de les últimes incorporacions a la família és “Victus”, un joc creat per Oriol Comas i Coma, un dels grans experts de casa nostra en matèria lúdica i un veritable especialista en tota mena de jocs, que s’inspira en la novel•la d’Albert Sánchez Piñol.
El joc està format per 160 cartes il•lustrades per David Parcerisa i amb disseny de Jordi Roca que ens situen a la Barcelona de 1714.

Victus

Dos personatges centrals, Martí Zuviria i Antonio de Villarroel es defensen del setge de les tropes borbòniques i els jugadors (entre 3 i 5) han d’agafar la identitat d’algun personatge, sense acabar de tenir clar amb quin bàndol jugues fins que no s’avança en la mecànica del joc.

Oriol Comas, el creador ens fa cinc cèntims d’aquesta adaptació.


Oriol Comas

Primer de tot, vull manifestar la meva admiració per l’obra d’Albert Sánchez Piñol. Em va agradar La pell freda, em va fascinar Pandora al Congo i m’ho he passat més que molt bé amb Victus. Vaja, que quan Devir em va demanar si volia fer una de les dues adaptacions a joc de Victus, em va tocar la loteria. He de donar les gràcies a l’Albert Sánchez Piñol per haver escrit la novel•la, a Isabel Martí per haver-la editada a La Campana, i a Joaquim Dorca i Xavi Garriga, per convertir-la en dos jocs de l’editorial Devir.

Adaptar un llibre tan conegut com Victus és molta responsabilitat. Ho he fet des del respecte al llibre, és clar, però per força és una visió diferent. Un joc, més enllà de l’univers de què tracti i de la seva temàtica concreta, serà bo si té en compte el que és fonamental en un joc: diversió i repte en grup al voltant de la taula on es juga. A més, a Victus, el joc de cartes, hem volgut que els lectors de la novel•la hi tornessin a trobar els fets i els personatges que hi apareixen.

En aquest sentit cal dir que el joc funciona sol, que es pot jugar sense saber res de la novel•la. Ara bé, el que hem intentat precisament és que els lectors de Victus revisquin els dubtes de Zuviría, l’actuació dels herois de la ciutat, els escenaris del setge, la confusió dels últims esdeveniments. Tot plegat, mitjançant els mecanismes del joc.


Cartes de Victus

Martí Zuviría, el protagonista, és un personatge complex, que pren decisions que de vegades ni ell mateix pot defensar. Això ho hem traduït al joc amb el fet que la persona que representa Zuviría no sap exactament qui és el seu aliat. Al joc hi poden jugar fins a cinc persones, una de les quals “fa” de Zuviría. Les altres mantenen la personalitat en secret: Antonio de Villarroel, el duc de Berwick, el duc de Pòpoli i Van Verboom. El jugador Zuviría s’ha d’aliar amb el jugador Villarroel contra els assetjants, però no sap qui és. Vaja, que el paper del jugador que té la carta de Villarroel és fonamental perquè Zuviría i ell puguin guanyar la partida. Uns i altres lluiten als escenaris del setge de Barcelona i poden rebre l’ajuda dels personatges de la novel•la.

El joc es compon d’unes 160 cartes, magníficament il•lustrades per David Parcerisa, especialista en aquest període, i amb un disseny exquisit de Jordi Roca que recorda molt el llibre. Una partida es juga en mitja hora. Hi ha cartes de protagonistes, d’escenaris del setge i de personatges. És un joc de bases per a tots els públics en què no se sap exactament quins són els dos bàndols. A més, haver guanyat una basa no és el mateix que quedar-se’n les cartes, perquè els personatges de Victus poden fer-ne variar el resultat.


Gràcies, Oriol.


Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Una petita celebració familiar de les que, com sempre, comencen a la taula. El restaurant escollit El Suquet de l’Almirall, un clàssic de la Barceloneta (passeig Joan de Borbó, 65) que no havíem visitat mai.
Els motius de la tria, diversos i ben variats. El primer, conèixer un restaurant d’anomenada, dels que s’han guanyat a pols el prestigi a base de tradició i de fer les coses ben fetes, incorporant les dosis justes de modernitat sense renunciar als orígens i a la tradició; el segon, les ganes de tastar producte fresc, elaborat amb afecte i professionalitat i el tercer, l’anècdota puntual de descobrir descobrir que amb el Quim Marquès, cuiner i autor dels llibres com La cuina de la Barceloneta, Menja bé, viu millor o Cuina marinera, compartim agència literària.

Logo El suquet de l'Almirall

Amb més de 25 anys d’història, El suquet de l’Almirall ocupa el local de les antigues Drassanes Cardona, un indret típic del barri de la Barceloneta on, com a dada històrica i carregada de curiositat, s’hi van construir les rèpliques de les tres caravel•les més famoses de tots els temps, la Pinta, la Niña i la Santa María.

El Suquet de l’Almirall

Comencem, doncs, pel local. Sense renunciar al que es podria esperar d’un establiment de peix del barri més mariner de la ciutat, és una equilibrada barreja de disseny i classicisme, aconseguint un equilibri complicat d’aconseguir i molt lloable. Dóna en tot moment un aspecte d’absoluta pulcritud, amb tocs de modernitat. Elements de disseny que no fan nosa i que tampoc no trenquen l’estètica general, unes tovalles que transporten a temps antics sense perdre el seu caire absolutament actual, les pissarres amb els productes, etc. I també punts que hi aporten la personalitat i la història del local, com una infinitat de dibuixos emmarcats que reflecteixen la vida del local i mostren d’una manera diferent a la habitual signatura, els personatges que han anat desfilant pel restaurant al llarg de tots aquests anys. Jo, personalment tenia al davant un divertit peix que era quasi una caricatura del dissenyador Jean Paul Gaultier, amb la seva arracada i els vestits de ratlles blanques i blaves i a la dreta, un peix de traç senzill però efectiu signat per Cristina, infanta de España, l’any 2003.
Seguim pel personal, amable, simpàtic, eficaç, solucionant imprevistos amb seguretat i donant en tot moment detall acurat sobre qualsevol pregunta o dubte, exhibint sempre cordialitat i professionalitat sense escletxes, una qüestió gens menor que, de fet, ja diu molt del tarannà de l’establiment i de tot allò que hi pots trobar després.

El Suquet de l’Almirall

I un altre punt a favor, tot i que el local (interior i terrassa) estava ple, el servei va continuar càlid, proper, impecable, ràpid i eficaç en tot moment, sense esperes, amb un tempo perfecte i sense perdre ni l’amabilitat ni el somriure.
I abans d’entrar en el capítol estrictament gastronòmic, una consideració prèvia. És probable que en molts casos, sigui fàcil emmascarar les coses de menjar sota una capa aparent de sofisticació i, de la mateixa manera que en matèria artística, un quadre abstracte pot ser una bona i momentània excusa per amagar un mal pintor, és la puresa i la senzillesa l’estat que demostra la qualitat exacta d’un cuiner o d’un artista. Un dibuix a llapis o un plat sense artificis és el territori on un professional se la pot jugar. I val a dir que aquest territori al Suquet el dominen a la perfecció.

El llibre Cuina marinera

D’entrada uns calamars a la romana perfectes. En un tema tan senzill, popular i conegut és molt complicat sortir-ne a la perfecció. Tendres, ben arrebossats, al punt de temperatura, gens oliosos i acompanyats d’un romesco evolucionat amb una textura i un sabor suaus i delicats . Potser pot semblar una bestiesa, però l’habilitat per aconseguir un bon fregit pot marcar el nivell de treball d’un restaurant.
Després un pa de cosa amb tomàquet i oli, ben sucats, sense gotejar, cruixent i saborós. Uns bunyols de bacallà amb un toc de melmelada d’all, un contrast entre dolç i salat que aporta un punt de modernitat culinària a una menja ben tradicional. Croquetes de peix i bunyols d’espinacs melosos i dúctils.

Quim i Manel Marquès

Va seguir una escalivada que, al igual que els calamars, mantenia aquest punt de la cuina tradicional i dels productes senzills i casolans de sempre tractats amb cura i amor. El punt just de cocció, d’amaniment i de solidesa, amb totes les essències del pebrot, la ceba i l’albergínia. Un wok de verduretes amb calamarsets ben conjuntat i un plat de musclos al vi blanc.
Finalment la paella catalana, aquest “invent” del Quim Marquès que vol ajuntar productes habituals de la cuina de Catalunya (peix, pollastre, panses, etc) en un únic plat. Gustosa, al punt, aquell grau de duresa de l’arròs que costa de trobar i que es belluga en la frontera complexa i estreta que separa las sensació de passat de la de cru, amb una tonalitat agradablement fosca i un sabor contundent i magnífic.

El Suquet de l’Almirall

A l’hora dels postres, un biscuit (allò que les àvies en deien “mantecau”, amb xocolata calenta i un pastís Tatin casolà , un cafè i la sensació d’haver descobert un restaurant que val la pena recomanar i que cal repetir. Celebració rodona i amb èxit.




Entrades següents | Entrades anteriors