El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial Lenoir Libros ha publicat el llibre “Gene Clark. Vuela hacia el sol”, un excel·lent treball del crític musical Álvaro Alonso. Nascut a Murcia l’any 1965 és doctor en Filosofia per la UNED, fa crítica musical al Cultural de l’ABC i ha publicat llibres com “Las músicas de nuestro tiempo. El universo pop”. És un crític erudit i a la vegada proper que defuig les obvietats i que gaudeix movent-se en les distàncies curtes, aquell territori on les antigues colònies d’home se la jugaven i on la crítica és fa més profunda, més sòlida però també més càlida i més humana. Li agraden els territoris fronterers i les emocions al límit i confessa que la seva fascinació per Clark va ser amor a primera vista. Tot i que els Byrds és un dels grans grups imprescindibles de la història del rock, el cert és que el seu compositor més brillant és més aviat un gran desconegut, una figura secundaria, conflictiva i una mica enigmàtica.

Gene Clark

Després d’aquell primer impacte emocional va veure que no hi havia res publicat a l’Estat espanyol, ni llibres ni discos ni res i es va decidir a encetar una exploració que té més lligams amb la passió que amb la simple exploració periodística. Es va traslladar als Estats Units, es va embarcar en una mena de road movie personal i, a base de paciència i de perseverança va poder entrevistar, entre molts d’altres, a Kai, el fill de Clark i a Carla Olson. I així, entre les investigacions, les pròpies emocions i les passions més o menys compartides, es va anar aixecant l’edifici del llibre que, de fet, va molt més enllà de la mitologia i de la mitomania.
A aquella primera sensació de missatge personal i directe que va sentir després d’escoltar les cançons de Clark, l’Álvaro hi posa una gran professionalitat i un rigor periodístic que converteixen el seu treball en una peça documentada, sòlida, il·lustrativa i molt interessant.
El llibre explica amb força i brillantor, la història d’un jove de Missouri que va conèixer l’èxit ben aviat. Amb 20 anys li comprava un Ferrari a Steve McQueen i se n’anava a viure a Los Angeles. Poc després deixa The Byrds i la seva fama es fon a l’instant, de manera quasi automàtica però això no és obstacle perquè segueixi construint cançons d’una brillantor consistent que, malgrat tot, es perden en aquell mar canviant i efervescent que és el rock de la costa oest en una època de brillantor màxima.

Álvaro Alonso

Álvaro Alonso, a més d’encomanar-nos la seva passió íntima, que no és poc, també fa una mena de gran acte de justícia poètica i musical, reivindicant una gran i fosca figura de la música pop del segle XX i mirant de situar-la al lloc que es mereix ocupar i creant un llibre de lectura obligatòria per a tots aquells que siguin capaços de vibrar amb un ritme pop i que vulguin conèixer els episodis brillants d’una història que és la nostra. De fet vindria a restituir una de les pàgines quasi secretes de nostra contemporaneïtat i això no és precisament una banalitat. Gràcies Álvaro per aquesta feina i per aquestes ganes de compartir la teva ànima “californiana” amb tots nosaltres”.


Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
David Marín és un periodista que treballa a El Punt Avui i a La República. Nascut l’any 1974 a Barcelona, viu des del 2008 a la comarca de La Noguera, un fet que sens dubte ha tingut relació amb la temàtica de fons de “Purgatori”, el llibre que li va permetre endur-se la desena edició del Premi Crims de Tinta que convoca RBA-La Magrana.
Marín exposa una doble trama, d’una banda l’assassinat en estranyes i tèrboles circumstàncies del pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer i de l’altra l’arribada a un poble de la Vall Fosca d’una descendent de la Vella Rugalla, una dona a qui tothom considerava una bruixa i que altera el dia a dia dels veïns.


“Purgatori” de David Marín

El sergent Salvador Rull, el caporal Coscubiela i la jove agent Núria Riu són els responsables de dur a terme les investigacions i això permet que Marín demostri dues coses més enllà de la de ser un bon creador de trames i d’ambients: que les terres de Ponent no tenen res a envejar a qualsevol altre lloc de l’univers a l’hora de convertir-se en escenaris criminals i que la parla és un element important en una història.
Tot i que amb l’aparició de noves editorials, noves col·leccions i noves veus, els territoris de Ponent comencen a no ser desconeguts del tot, tal i com passava fa uns anys, el cert és que l’aposta per Balaguer i la Vall Fosca és un dels elements diferencials i potser també transcendentals de “Purgatori”, ja que planteja amb solidesa i rigor aquesta universalitat dels elements locals i la necessitat de fugir d’entorns urbans per tal d’anar incorporant a la realitat literària del país escenaris que no siguin la capital a la vegada que trenca les fronteres físiques i mentals i les prevencions que hi pot haver vers el món rural.
A Purgatori, a més, hi ha uns protagonistes fàcils de reconèixer, gent amb una vida quotidiana que no ens resulta gens aliena. Són gent propera, lligada a les nostres tradicions i a la nostra manera de fer i potser per això com a lector és fàcil fer-los teus i anar-hi teixint complicitats.
Conflictes personals, la llibertat portada a territoris íntims i personals, dubtes i sensacions van teixint el fons d’aquesta novel·la que, a més, incorpora un altre element que la converteix en singular. Marín juga amb la parla local i la converteix en un element d’identitat, en un tret emocional. Lleidatà i pallarès entren en joc amb aquella normalitat amb que ho fan en la vida quotidiana i donen a la història un nou aire, una vitalitat i una salut francament captivadores i envejables.


David Marín (Inatge:CCMA)

David Marín aconsegueix una novel·la singular i atractiva, amb aquell punt de singularitat que fa que es pugui desmarcar amb facilitat d’un entorn que no sempre aconsegueix fugir de la norma i dels camins ja coneguts. I no només això, també, tal i com passa en sèries i pel·lícules, es permet jugar, picar l’ullet als iniciats i fer que l’Anna Grimm, el personatge central de les novel·les de Montse Sanjuan protagonitzi un “cameo” i tregui el nas a “Purgatori”.
Felicitats doncs a David Marín per aquesta novel·la “de frontera”, que porta el gènere un pas més enllà en aquesta idea de normalitzar-lo i d’aconseguir que sigui un mirall sòlid i coherent de la nostra realitat a més de reivindicar un territori que és tant nostre com la Diagonal.


15/11/2019: "Vikingos en guerra"

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Antigament la literatura era un magnífic nutrient dels mitjans audiovisuals. Ara, els temps i els costums han canviat força i el camí ja acostuma a ser molt sovint al revés. Cinema i televisió són habituals i potents punts de partida de nous llibres. Salvant totes les distàncies, aquest en podria ser un bon exemple. Es tracta de “Vikingos en guerra”, de Kim Hjardar i Vegard Vike que acaba de publicar Desperta Ferro Ediciones.


"Vikingos en guerra"

La sèrie de televisió “Vikings”, una producció de The History Chanel creada per Michael Hirst i basada en les llegendes sobre el cabdill Ragnar Lodbrock, que ha perdurat a cavall entre la realitat i el mite, ha aconseguit un gran èxit d’audiència i, de retruc, ha despertat un notable interès vers aquest grup de pobles nòrdics que van dominar bona part de món i que es van convertir en un perillós enemic de molts regnes consolidats i establerts.
El personatge central, Ragnar Lodbrock és un heroi a qui les llegendes i les fites més o menys històriques que se li atribueixen ultrapassen amb escreix el que seria fins i tot una vida molt longeva i activa, és a dir que concentra i sublima en la seva figura moltes de les heroïcitats que van protagonitzar els vikings al llarg de mols anys.

"Vikingos en guerra"

Deixant de banda aquest detall que no fa altra cosa que engrandir les èpiques de la història, el cert és que la història d’aquest poble és interessant, rica i molt, molt singular i “Vikingos en guerra” la fotografia d’una manera perfecta, professional, emocionant i viva.
El que no voldria de cap manera és que, després de dir això, algú pogués pensar que és un llibre oportunista, en absolut, és un llibre oportú i interessant i, de fet, el millor aval que es pot aportar en aquest sentit és la solvència contrastada i indiscutible dels seus autors. Kim Hjardar és doctor en cultura vikinga i medieval i president de l’associació més antiga de reconstrucció de la història vikinga de Noruega mentre que Vegard Vike és conservador del Museu d’Història Cultural d’Oslo i expert en armament viking.
Amb aquesta base, d’una solidesa inqüestionable, ens trobem una obra que retrata d’una manera precisa i amena una època que molt intensa de la història d’Europa, una època de violència, d’oportunitats, de descobriments i de caos que, en certa manera, va anar creant els gèrmens de molts països que acabarien formant en nucli central de la nova Europa. Són 400 pàgines d’informació acurada, amb il·lustracions d’Anders Kvale Rue i Vegard Vike, amb la coordinació editorial de Mónica Santos del Hierro i la traducció de Yeyo Balbás.


"Vikingos en guerra"

Entre els segles IX i XI, el homes del Nord van assolar Europa occidental amb incursions cada cop més sovintejades, cada cop més nombroses i cada cop més arriscades i efectives. Els regnes anglesos, França, la península Ibèrica, Itàlia i fins i tot parís remuntant el Sena amb les seves naus lleugeres i letals. Cap territori es va deslliurar de l’efecte devastador dels seus atacs.
El llibre parla amb detall de tots aquests viatges a la vegada que aporta una detallada i extensa informació al voltant de la vida dels vikings.
Una part del llibre és un autèntic manual de guerra que descriu, analitza i cartografia totes les expedicions que des del Nord van anar assolant tots els indrets d’Europa. Però no només això, ja que també es presenten amb tots els detalls les seves tàctiques de batalla (d’atac i de defensa), les tècniques de navegació, les tradicions, l’organització militar, les fortificacions, els vaixells, les armes, els descobriments, les tradicions funeràries i socials i els costums en un catàleg exhaustiu de la forma de viure dels pobles del Nord.


"Vikingos en guerra"

La lectura atenta de “Vikingos en guerra” és una meravellosa, documentada, àgil i amena lliçó d’història, la pel·lícula emocionant d’un temps canviant on els protagonistes absoluts van demostrar ser autèntics herois avançats al seu temps i això va afavorir la seva insòlita capacitat per atacar, fer mal i retirar-se, convertint-se en l’autèntic terror dels seus coetanis, visquessin on visquessin. Aquesta habilitat la posen de manifest Kim Hjardar i Vegard Vike gràcies als seus coneixements i a la capacitat de regalar-los sense falses erudicions.
També trenca mites, com el clàssic i tòpic dels cascs amb banyes, afavorit per Hollywood i molt allunyat de la realitat i, a més, i aquesta és potser las eva grandesa més important, es converteix en una lectura apassionant que quasi podria ser comparable a la d’una novel·la d’aventures ja que, sota la llegenda dels vikings hi ha una realitat no especialment coneguda i que és plena de tota mena d’emocions, ja siguin les divinitats guerreres, els costums, la seva bel·licositat i la saviesa a l’hora d’adaptar les seves naus a totes les condicions. Un veritable tractat d’història amena, intensa, passional i professional.


29/10/2019: "El método Sakuma"

Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
Kitsune Books ha publicat un manual que es presenta com a revolucionari, “El método Sakuma” on l’entrenador personal Kenichi Sakuma exposa el seu mètode, un sistema utilitzat per top models per conservar la figura i basat en la reforçar determinats grups musculars que incrementen el metabolisme basal i fan que es cremi greix a més velocitat mentre fuig de taules d’exercicis esgotadors i de dietes impossibles de seguir per més que t’hi esforcis.

"El método Sakuma"

D’entrada, la primera mirada pot ser d’un cert escepticisme, sobretot tenint en compte que el cos de les models top té poc a veure amb els cossos que passegem la majoria dels mortals, però malgrat això, el llibre va aconseguir superar el milió d’exemplars venuts al Japó quatre mesos després de la seva aparició al mercat.
Sakuma basa el seu mètode en els músculs del tors, una part del cos que ell considera oblidada i que segons la seva teoria, reforçar-los i aprendre a utilitzar-los és un camí segur cap a la possibilitat de reduir greix sense fer un gran sacrifici.
No gosaria a dir si amb un excés d’optimisme o no, el mètode afirma que, independentment de l’edat i la condició física, es pot començar a tenir una figura estilitzada en dues setmanes, dedicant només cinc minuts al dia a l’exercici i fent una dieta mínimament pensada. En aquest punt és fàcil imaginar que tot dependrà del punt de partida i que no deu ser el mateix mantenir en forma la Kendall Jenner que fer-ho amb el John Goodman i que el segon petser no en tindrà prou amb dues setmanes.

Kenichi Sakuma

Sigui com sigui, Sakuma defensa que el secret de tot plegat rau en aprendre a utilitzar determinats músculs de manera equilibrada. El que fa el mètode és acostumar aquets grups musculars a treballar d’una manera concreta i això fa que durant la resta del dia actuïn de manera diferent a com ho feien i que, per tant, ajudin a cremar el greix amb més efectivitat ja que el conjunt del cos es mou d’una altra manera, millorant la figura, la postura i el metabolisme. El llibre també proposa un seguit de dietes equilibrades que ajudaran a tot el procés.


22/10/2019: Marta Costa

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Els habituals ja sabeu que un dels punts constants d’aquest blog és la fascinació pel treball que fan els il·lustradors. Sortosament, la seva feina va assolint de manera progressiva el reconeixement que es mereix però encara queden una mica lluny de ser considerada fonamental en tota l’estructura de la literatura infantil i juvenil i cada vegada amb més força a la dels adults.

Il·lustració de Marta Costa

A casa nostra podem estar contents ja que disposem d’un elenc d’il·lustradors i d’il·lustradores que és una autèntica meravella, creadors dotats de geni, imaginació i una brillantor que fa que els seus treballs tinguin vida pròpia. Diferents tècniques, diferents estils i un objectiu comú, fascinar i atrapar el lector.
Qui ho aconsegueix plenament és la convidada d’avui, la Marta Costa Virgili. Nascuda a prop de Barcelona va créixer en una família d’artistes i això, molt probablement ja la va marcar de manera genètica i també ambiental. Es recorda jugant amb un llapis i amb una cuina petita.

Il·lustració de Marta Costa

De mica en mica va anar augmentant l’interès pels colors i deixant la cuina però sense abandonar-la del tot. Va estudiar disseny gràfic a la universitat i va treballar en aquest camp durant 17 anys fins que un dia va decidir deixar-ho tot i perseguir el seu somni més o menys secret. Es va llicenciar en il·lustració i l’any 2008 arribava el primer encàrrec.
Des d’aleshores, feliç de convertir la seva passió en la seva feina, no ha parat ni un moment: llibres publicats a Catalunya, a l’Estat espanyol, al Regne Unit, a Corea, a Alemanya, als Estats Units i s’ha convertit en una cotitzada autora internacional, arribant fins i tot a responsabilitzar-se del text d’algunes de les seves històries, tot i que confessa que això es podria considerar un accident i que s’estima més treballar il·lustrant les històries d’altres autors. Aquí ha treballat amb Cinta Arasa, Maria Ayguadé o Elisa Ramon, entre d’altres.

Il·lustració de Marta Costa

Enmig de tanta feina, entre llibres d’educació i de literatura, es veu que tampoc no és estrany trobar-la ballant country, prenent el te amb els amics, nedant o cuidant el seu jardí, unes activitats que no fan altra cosa que fer-la més humana, més social i més amant de la bellesa que incorpora sempre als seus dibuixos.
Les seves il·lustracions són picades d’ullet imaginatives i magnètiques. cada imatge és quasi com aturar el temps, com fer que la història que estàs llegint s’aturi durant uns instants i et permeti veure els protagonistes en acció, saber com són, que fan i quasi com pensen i com actuen.

Il·lustració de Marta Costa

Les imatges de la Marta són d’una solides inqüestionable, petits retalls de vida, tota la vida que hi ha als llibres que il·lustra convertida en fragments particulars, en retalls que resumeixen a la perfecció la trama, la personalitat, el tarannà dels personatges. Si les contemples amb atenció, dedicant-hi el temps que demanen, és fàcil veure que no són gens estàtiques. Al seu interior i a la seva pell hi bull la vida i és fàcil imaginar-te-les en moviment, transmetent alegria i emocions. Sí, segur que a grans i a petits ens encanta llegir aventures, interioritzar-les i viure-les, però també és fàcil imaginar que una il·lustració de la Marta resulta ideal a l’hora de construir un tot, de bastir el relat final en tota la seva complexitat i fer-lo rodó, sòlid i contundent.
I, a més d’aquesta vida, també es capaç d’injectar-hi tendresa, encant i fascinació i convertir cada imatge en una petita abraçada d’aquelles que reconforten, que són com una manta suau a la vora d’una llar de foc en ple mes de gener. I posats a pensar-hi, és un mèrit i un do tenir la virtut de sintetitzar i d’enriquir els elements d’una història amb un dibuix carregat de complicitats i d’alegria.


Marta Costa

Així doncs, l'infant que es trobi un llibre de matemàtiques il·lustrat per Marta Costa, segur que el trobarà molt menys feixuc. La Marta té una pàgina web i un compte d’instagram on podreu admirar amb més detall els seus meravellosos dibuixos.


Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Ens queixem sovint dels índexs de lectura més aviat dramàtics que arrosseguem i que compliquen força la possibilitat de millorar el sistema, d’arribar a normalitzar les traduccions i, de rebot a professionalitzar el sector. Una de les vies, potser la més segura encara que impliqui dur-la a terme amb una gran amplitud de mires, és començar a fidelitzar els més petits.

Il·lustració de Jonathan Miller

Kalandraka acaba de publicar Petits de la casa / Petits salvatges, una divertida i interessant sèrie de llibres dirigida als pre-lectors amb textos d’Antonio Rubio (castellà), Xosé Ballesteros (gallec), Helena García (català) i Fernando Rey (euskera) que complementen els dibuixos del canadenc Jonathan Miller.

Il·lustració de Jonathan Miller

Són llibres de roba, de 8 pàgines, amb unes mides de 15x15, que es poden manipular, doblegar, mullar, rentar, que estan fets amb tintes no tòxiques i que afavoreixen l’estimulació sensorial, el tacte, l’oïda, la vista, la possibilitat de manipulació, l’exploració i, sobretot obre un univers d’imaginació que es concreta amb la possibilitat de jugar i d’anar creant històries amb animals com el cérvol, la guineu, el gat, l’ovella, el conill i tots els animals que desfilen per aquests llibres.

Il·lustració de Jonathan Miller

I més enllà d’allò que es veu, els llibres també plantegen un joc que convida a seguir investigant, a anar més enllà de les seves pàgines i a inventar nous jocs i noves rimes mentre creixen els lligams entre el nadó i la persona que llegeix i explica les històries.
Una bona manera d’aconseguir que els més petits de la casa comencin a sentir els llibres com un element proper, necessari, sobretot, divertit.


11/10/2019: Anna Villegas

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Obrim una nova finestra al meravellós i sempre desconegut univers de les il·lustracions. En aquest cas ens acostem a la feina de l’Anna Villegas, una manresana que es pot dir que ha viscut l’art des de sempre. El seu pare és pintor i professor d’art i això, és de suposar que ja marca.

Dringueta il·lustració d'Anna Villegas

De fet, alguns dels seus jocs infantils passaven per pintar decorats d’obres de teatre i murals però, curiosament, en aquella època s’ho va agafar com un divertiment més i mai li va arribar a passar pel cap la idea de dedicar-s’hi de manera professional. Es va acabar decantant per estudiar humanitats, una manera sòlida i interessant de lligar els seus variats interessos per qüestions com el renaixement, el prerafaelisme, la història, la ciència o la política en un únic indret. Més tard es va apuntar a fer un màster de geopolítica d’Àsia oriental i un postgrau en conflictes armats.
Amb aquest bagatge cultural, va començar a treballar en temes lligats a la convivència i relacionant amb joves en risc d’ex

Escola Joviat, il·lustració d'Anna Villegas

clusió social però la crisi va acabar enfonsant tots els projectes i no li va tocar altre remei que mirar endavant i buscar noves possibles sortides. Aquest sotrac la va portar a recuperar el dibuix. Es va formar en noves tecnologies aplicades a l’art i quan va estar segura que el seu treball era prou digne es va decidir a enviar-lo a diferents editorials.

Primavera 2018, il·lustració d'Anna Villegas

Al cap de 22 minuts (confessa que després ho va cronometrar) va rebre una primera resposta positiva acompanyada d’una oferta de feina. Des d’aleshores no ha parat de treballar i també ha pogut recuperar les seves inquietuds personals lligades a feina de millorar la convivència als barris.

Santulana, il·lustració d'Anna Villegas

Llibres infantils, llibres de text, encàrrecs de les administracions públiques i d’empreses privades, disseny gràfic i treballs de tota mena omplen el seu currículum i li permeten gaudir d’un ampli ventall d’opcions d’expressió que, mantenint un estil propi, s’adapten a les necessitats puntuals de cada tema.
Els seus dibuixos captiven a primera vista, són encisadors, carregats de tendresa, d’aquella tendresa càlida i seductora que provoca sempre una mascota afable o un osset de peluix disposat a ser abraçat i a abraçar-nos. Contemplar-los transmet a l’instant una sensació de benestar, de pau i de complicitat, la idea sempre gratificant de trobar-te entre amics, uns amics que tenen sempre un somriure sincer i obert a punt per regalar-lo sense demanar res a canvi.
L’Anna ´s tota una experta a l’hora de crear mons feliços, universos de color i d’alegria d’aquella que s’encomana sense límits i potser per això cadascun dels seus dibuixos és una invitació a gaudir del moment, a capbussar-se en qualsevol d’aquests mons divertits que crea, una porta oberta a la felicitat, a compartir bromes, complicitats i aventures sense pensar en res més. només en aquesta manera lúdica i àgil d’interpretar i de traduir la vida en imatges.


Vull mel, il·lustració d'Anna Villegas

Acostar-se al treball de l’Anna Villegas és nedar en un mar de màgia, entrar en boscos de llum i deixar-se sorprendre per una legió de personatges que et surten al pas amb l’optimisme pintat al rostre i que et suggereixen emocions singulars i amb recorregut feliç. Persones i animals que et regalen el millor dels seus mons sense contraprestacions, només el plaer sempre renovat de compartir històries, de viure presents lluminosos i d’imaginar futurs brillants.
Aquestes imatges que veieu us poden servir per fer-vos una idea del bon treball que fa l’Anna Villegas, però trobareu més material a la seva pàgina web.

Anna Villegas

Us encantarà, segur!


Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
L’any 2009, la Sèrie Negra d’RBA publicava “Tarde, mal y nunca”, la segona novel·la del barceloní Carlos Zanón després de "Nadie ama un hombre bueno”. Ara, 10 anys més tard, amb Zanón nomenat comissari de la BCNegra i convertit en una de les realitats més sòlides de la novel·la negra en castellà, Salamandra Black, després de publicar “Taxi” recupera aquest llibre que va encetar les mirades de l’autor a una Barcelona allunyada dels neons, dels aparadors de luxe i de la mirada encuriosida dels turistes.

"Tarde, mal y nunca", Carlos Zanón


Zanón explora una ciutat dura, gens amable, poblada per una legió de perdedors que no fan altra cosa que mirar de sobreviure, que es busquen la vida en un territori on les fronteres, les físiques i les morals, són laxes i difuses. Hi ha veus que diuen que Carlos és l’hereu de Juan Marsé, Manolo Vázquez Montabán i fins i tot de Francisco González Ledesma. Potser sí, però la seva mirada té una cosa que no tenien els seus predecessors, acidesa, mala llet i desesperança. En els fons, els herois i els antiherois que convivien amb el Pijoaparte, amb Méndez o amb Carvalho, acabaven tenint un punt romàntic, una certa calidesa. Els de Zanón són secs, aspres, poc donats a comportaments càlids. I amb això no vull dir que no s’enamorin, que no visquin, que no sentin, no, però ho fan d’acord amb la ciutat que els acull... o que els castiga, que no se sap mai. Ho fan des de la crisi, des de la desesperança, des de l’oblit, des del rebuig.
A “Tarde, mal y nunca”, l’autor ja començava a fonamentar la fotografia d’una ciutat perifèrica, marginada i marginal, plena d’immigrants, de mil llengües, de crisis endèmiques, de drogues, de corrupcions petites, miserables i domèstiques i, sobretot, de ganes no sempre conscients, de voler fugir d’allí, d’aconseguir el passaport que facilita la fugida i l’oblit.


Carlos Zanón (Foto: Lupe de la Vallina)

Els protagonistes són joves, però porten aferrada a la pell, com la pestilència de l’oli recremat dels bars que freqüenten, l’estigma perenne de la fatalitat, la brutal successió d’elements que basteixen el seu dia a dia ple de violències i d’anonimats. L’Àlex té visions, fantasmes de tota mena que els persegueixen si no es pren la medicació a temps, el seu germà, l’Epi, viu enamorat de manera irracional de la Tiffany Brisette, una sud-americana voluptuosa, amb un fill, que s’acaba rendint a la fogositat sexual de Tanveer Hussein, un marroquí ben dotat, violent i sense escrúpols, deslligant un triangle amorós que, tenint en compte la personalitat dels implicats, només pot acabar de dues maneres, malament o molt, molt malament.
Realisme, cruesa y una mirada lúcida al cantó menys afavorit de la nostra societat. Gent que ha convertit la derrota en un costum i que Zanón retrata amb una mirada crua, ferotge directa, socialment incomoda però no exempta d’un cert romanticisme un punt naïf que fins i tot resulta un magnífic complement de l’assalt frustrat a l’esperança dels protagonistes.


Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Páginas de Espuma, l’editorial creada per Juan Casamayor i Encarnación Molina, té una singularitat especial, la seva dedicació fidel i absoluta al conte en castellà. Ja siguin reculls, antologies, traduccions o recopilacions, l’editorial estima les històries curtes i això l’ha convertit en un autèntic referent del gènere. Amb seus a Madrid, Mèxic i Argentina, aconsegueix mantenir una gran activitat a ambdues costes de l’Atlàntic. Noms com Lovecraft, Iciar Bollaín, Ignacio Padilla, Antonio Machado, Henry James, Leopoldo Maria Panero, Emilio Salgari, Fernando Pessoa, Conan Doyle, Jane Austen, Bioy Casares, Mary Shelley, Bram Stoker, Jorge Volpi, Ana Rossetti, Chéjov o Edith Wharton poden ser una claríssima mostra de la seva activitat.
Ara, una de les últimes incorporacions al catàleg és “Insólitas. Narradoras de lo fantástico en Latinoamérica y España”, en edició a càrrec de Teresa López-Pellisa i Ricard Ruiz Garzón. Es tracta d’una peculiar, documentada i interessant selecció que aplega 28 escriptores en actiu, algunes d’elles com Elia Barceló o Cristina Peri Rossi o d’altres que, tot i ser autores d’una llarga i rica trajectòria no han aconseguit aquest reconeixement popular global. Han escollit històries més aviat curtes i han evitat en la mesura del que era possible que fossin les més reconegudes de la seva producció literària.


"Insólitas" de Teresa López-Pellisa i Ricard Ruiz Garzón

Aquí podrien servir uns dels versos més coneguts de Maria Mercè Marçal: “A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”, però en aquest cas vindria a ser el contrari, una triple invisibilitat: ser dona, escriure en llengua no anglesa i practicar un gènere no considerat excels segons la gran crítica literària. Així les cosa, l’antologia de López Pellissa i Ruiz Garzón té un primer objectiu bàsic, donar visibilitat a la feina d’aquestes autores ja que, segons apunten els dos curadors, els màxims especialistes del gènere reconeixen que només han llegit 5 o 6 de les 10 espanyoles i 18 llatinoamericanes antologades i això vol dir que si s’extrapolen les xifres fora dels circuits especialitzats, els resultats poden resultar francament dramàtics i decebedors.
En aquest sentit, la selecció contraposa dues realitats, d’una banda l’arrelament del gènere a l’Amèrica llatina tot i que, per contra, no gaudeix de seguiment popular, i de l’altra, el fet que a l’Estat espanyol, el gènere va entrant progressivament en un mercat que, curiosament, el segueix amb més devoció en diversos àmbits.
Ara bé, superada aquesta primera i necessària línia de reivindicació, el que trobem és un recull que, en certa manera, el que proposa és una mena de fixació de cànon del fantàstic i la ciència ficció en clau femenina i, de fet, representa un ben estructurat punt de partida que, sense dubte aniran seguint i complementant altres antòlegs en un futur més o menys proper.

Teresa López-Pellisa i Ricard Ruiz Garzón

En un ordre més, diguem-ne, domèstic, la Teresa i el Ricard han agafat una forquilla d’escriptores que van des de les que han superat els 90 anys fins a les que no arriben als 30, la qual cosa pressuposa un ventall d’aproximacions molt divers i diferenciat amb un element afegit que potser podria sorprendre: no es tracta d’un manual feminista, ja que les aproximacions i les temàtiques tractades són prou variades i prou eclèctiques com per eliminar d’entrada aquest supòsit.
S’ha de valorar també el bon moment que viu el gènere, impulsat sobretot per adaptacions televisives i cinematogràfiques que ha aconseguit fites notables amb produccions com “Harry Potter”, de J. K. Rowling; “Joc de Trons”, de George R.R. Martin; “El conte de la criada”, de Margaret Atwood o “Els jocs de la fam”, de Suzanne Collins que han despertat la febre arreu del món i han provocat que molts seguidors busquin també la versió escrita de les històries que els fascinen a la pantalla. Això vol dir que “Insólitas” pot ser el pròleg d’una història que creix dia a dia i que intenta aconseguir que alguns gèneres literaris deixin de ser considerats de segona i passin a ser percebuts com literatura de primera.


Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Roger Crowley és un historiador força atípic que s’ha guanyat el respecte i el favor dels lectors gràcies a la seva capacitat per explicar i descriure moments i escenes que, ens mans d’altres, podrien resultar força avorrides. S’ha especialitzat en la cultura mediterrània i ha publicat llibres com “Imperios del mar” o “Constantinopla”, on aconsegueix que els personatges agafin quasi una pàtina de ficció i es puguin seguir amb l’emoció d’una novel•la.
Aquesta vegada Ático de los Libros publica “Venecia. Ciudad de fortuna”, un assaig apassionant sobre una de les ciutats més magnètiques, belles i apassionants de la història del Mare Nostrum. És el relat detallat de cinc segles d’activitat, des de les Creuades a la guerra amb els turcs, que la van dur a ser l’indret més poderós de la Mediterrània i a escriure una història que encara avui fascina i es palpa quan es passeja pels seus carrers i canals.

La "Venecia" - Roger Crowley

Els “habitants de la llacuna”, experts navegants, es van convertir en els reis del mar i Venècia es va convertir en un dels indrets més rics del món, imposant les seves lleis i la seva manera d’entendre la vida. Diplomàtics, valents i astuts, els venecians van fer de les negociacions i de les intrigues un autèntic art.
La ciutat va passar de ser un petit poblat de cases de fusta, habitat per mercaders que buscaven protegir-se dels atacs dels bàrbars, a convertir-se en una urbs rica, esplendorosa i d’autèntica llegenda. El seu imperi naval va ser fonamental a l’hora d’assumir aquesta supremacia mediterrània però també va tenir un paper clau per obrir la Ruta de les Espècies i en tots els enfrontaments entre el cristianisme i l’islam.

Plaza de San Giàcomo de Rialto. Canaletto

La ciutat fascina, però la seva història també. La Sereníssima és un indret profundament diferent i original que tot i rebre atacs i amenaces de sultans, emperadors, condottieris no va perdre la seva autonomia fins l’any 1797, quan la va perdre a mans de Napoleó. El personal estil de Roger Crowley es posa al servei d’aquest apassionant fil narratiu i el resultat és magnífic i magnètic.

Roger Crowley

De fet, l’autor defineix així el seu treball en aquesta reconstrucció detallada de la gran Venècia: “Este libro es la historia del ascenso de ese imperio, el Stato da Mar, como lo llamaban en su dialecto, y de la riqueza comercial que creó. Las cruzadas ofrecieron a la República la oportunidad de ascender en ese escenario que representaba el mundo. Los venecianos se aprovecharon de la situación a fondo y se enriquecieron enormemente. Durante más de quinientos años fueron los señores del Mediterráneo oriental y le dieron a su ciudad el apodo de la Dominante; cuando el mar se volvió contra ellos, organizaron una defensa resuelta y combatieron hasta el último aliento. El imperio que habían construido era ya grande cuando Petrarca vio partir el barco desde su ventana. El conjunto era curioso y variopinto: una colección de islas, puertos y bastiones estratégicos diseñada solamente para albergar barcos y canalizar las mercancías hacia la metrópolis. La de su construcción es una historia de coraje y engaños, de suerte, persistencia, oportunismo y catástrofes periódicas”..... “Fue, en cierto sentido, la primera ciudad virtual: un almacén offshore sin medios visibles para sustentarse, casi asombrosamente moderna. Como dijo Priuli, la ciudad se levantaba sobre una abstracción. Era un imperio de dinero. […] La tremenda atención que prestaba la República a los asuntos fiscales y económicos estaba siglos por delante de sus tiempos. Fue el único Estado en el mundo cuyas políticas de gobierno estaban únicamente dirigidas a fines económicos. No había ninguna fisura entre su clase política y sus comerciantes. Era una república dirigida por y para emprendedores, y su Gobierno legislaba a tal efecto. […] Remplazó al galante caballero medieval por un nuevo tipo de héroe: el hombre de negocios. […] Fue la aventura marítima la que hizo todo esto posible. En el proceso, Venecia cambió el mundo”.

Mapa antic de Venècia

Una lectura aguda, amena, intensa i apassionant que et farà repensar els llibres d’història.



| Entrades anteriors