La primera setmana del mes d'agost es va posar en contacte amb mi un pagés del poble (el pagès, vaja, que ja n'és el darrer) i em va explicar que en una explotació agrària i ramadera de Tordera (nord del Maresme) hi havien trobat un objecte estrany. Com un globus explotat i una mena d'aparells, en va dir. Era moment de fer la recerca i anar a veure de què es tractava, però tot plegat tenia pinta de ser un globus sonda.
Així, que fa pocs dies vam anar a aquella masia de Tordera i això és el que m'estaven guardant:

globus
Ràdio sonda Vaisala

Havia caigut vés a saber de quina alçada enmig d'un camp de mongeteres i a només 150 metres del mas. El van localitzar el passat 31 de juliol de 2009, però els fa l'efecte que feia uns pocs dies que estava per allà esclafat.
En efecte, és un globus de làtex totalment estripat per l'explosió que deuria patir per sobre d'uns 15.000 metres d'alçada. El gas heli és el propulsor del globus. I aleshores, com tots aquests aparells, va caure allà on el vent el va portar. A la base del globus, una anella de plàstic aguanta a través d'un fil els aparells registradors i emissors de les dades que va detectant a diferents nivells de la troposfera. Sensors de temperatura (termòmetre bimetàl·lic), humitat (higròmetre d'absorció), pressió atmosfèrica (petit baròmetre aneroide Bariocap i altímetre) i una antena emisora del senyal que s'envia directament a l'ordinador central de l'observatori meteorològic que ha llançat aquest aparell. Lògicament, una bateria que alimenta energèticament tot aquest sistema de detecció meteorològica, a més d'un petit GPS acoplat.

No és fàcil trobar-ne un d'aquests pel bosc, els camps o el mar, però de tant en tant se'n sap d'algun. En el meu cas és la primera vegada que m'hi trobo en els darrers 20 anys. La veritat és que ja no serveix per a res, més que per a curiositat. Té un número d'identificació i intentarem esbrinar d'on venia i qui el va llançar enlaire. Probablement correspongui a un dels ràdio-sondatges que s'efectua dos cops al dia (a les 00 h. i a les 12 h. UTC) des del terrat de la Facultat de Físiques de la Universitat de Barcelona. És a dir, que al cap de l'any més de 700 aparells com aquest cauen en l'entorn de les comarques barcelonines o dins del mar. Algú m'havia explicat que per Collserola se n'han localitzat alguns, però no en tenia el testimoni directe.
Gràcies als radiosondatges, podem saber els paràmetres d'un punt de la baixa atmosfera al llarg d'un perfil vertical. I així saber les temperatures, contingut d'humitat, vent i altres dades indirectes que ens són molt útils per modelitzar les situacions atmosfèriques i les condicions de major o menor inestabilitat. En podeu consultar les dades a diari a través del Servei Meteorològic de Catalunya (meteo.cat).
Els models numèrics de predicció del temps utilitzen totes les dades dels globus sondes en la seva inicialització, a més de les dades dels observatoris terrestres, amb unes 20 capes de l'atmosfera fins a altures de més de 12.000 metres. Les dades en alçada s'introdueixen cada dia al model meteorològic MASS, amb l'objectiu de millorar els seus pronòstics a escala local.
La radiosonda va ser inventada pel meteoròleg rus Molcanov el 1928 i va representar una revolució important per conèixer les capes d'aire superiors i la seva incidència en els pronòstics a curt termini.
Des de de fa més de 10 anys el Servei Meteorològic de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, realitza diàriament dos radiosondatges a Barcelona i les dades dels radiosondatges a Catalunya s’integren a la Xarxa Meteorològica Mundial des del desembre de 2008, per ser utilitzades i aprofitades per tota la comunitat meteorològica internacional.
Als Estats Units, almenys fa unes dècades, qui trobés un d'aquets globus sondes tenia l'obligació de portar-ho al servei meteorològic més proper i se'l gratificava amb una petita recompensa per haver recuperat els aparells, per si es podien aprofitar de nou. La veritat és que els meus amics de la masia de Tordera es queden sense recompensa i a més, amb la recansa de saber que per poc els cau l'aparell al cap o que un munt de bateries (lleugeres, de 19 V.) es van repartint per arreu al cap de l'any. Una peripècia més relacionada amb la meteorologia.