Aquesta tarda, un cop més, han esclatat els grans cúmuls i els amenaçadors cúmulonimbus. Matí de sol i tarda embolicada, per les tronades, els forts ruixats i algunes "pedregades" espectaculars. Millor dit, calamarsa és aquest meteor, per tenir un diàmetre inferior a 1 centímetre, de la mida de pèsols, llentines o cigrons. A partir d'un centimetre de gruix ja es considera pedra, amb mides d'olives o nous... a vegades, ous de colom o fins a ous de gallina en casos extrems.

A la part de la Mola de Sant Llorenç del Munt no són habituals aquestes calamarsades. Impresssionant, algunes persones de la plana vallesana ens informaven que havia nevat. Res més lluny de la realitat, però amb efectes paisatgístics molt similars.
Matadepera, Castellar del Vallès o Sant Feliu del Racó han estat intensament emblanquinades. Les tamborinades hi han abocat entre 10 i 20 litres per metre quadrat, com els 18 de Castellar del Vallès o els 19 de Caldes de Montbuí.



Foto cedida per: Pepe Gámez (Terrassa NE, Vallès Occidental)

I mireu quina basarda, just quan descarregava el temporal per allà quarts de quatre de la tarda:

mola

Foto cedida per Oriol Zarzoso, Terrassa

O els efectes de l'emblanquinada de granís que ha descarregat per La Garriga, amb 11 litres/m2:

garriga

Foto cedida per Agustí de Ferrater, La Garriga (Vallès Oriental)

Val a dir que calamarsades com aquestes no són gaire habituals ni freqüents al Vallès Occidental. De mitjana n'hi cauen 4 o 5 en ciutats com Terrassa a Sabadell al llarg de l'any. I algunes poden ser ben fortes i sonades, com la del 20 de juliol de 2006 a Terrassa. Altres localitats del nord i nord-est de Catalunya poen registrar de 10 a 20 calamarsades de mitjana a l'any. És el cas de Santa Coloma de Farners, a la Selva, o Girona. També hi ha molta constància de calamarsa en d'altres punts del Berguedà, Ripollès, Solsonès, Vallès Oriental, el Maresme, Osona, el Baix Empordà i la Garrotxa. Al voltant del Montseny, Guilleries, les Gavarres i Montnegre trobariem la zona amb més calamarsades anuals. Però no són gens despreciables en punts del Bages, del Baix Camp o al Baix Llobregat.
De fet, les pedregades (ara ja parlem de pedra) van associades a grans tempestes en tardes de molta calor per la part de Lleida i la Catalunya Central. Recordem la gran pedregada de Tàrrega a l'agost de 1986, amb pedres que pesaven més grosses que la mida d'una poma. La destrossa va ser esfereïdora, com altres que van descarregar a Puigdàlber (Alt Penedès), Martorell, Sant Hilari Sacalm en els darrers 10 o 15 anys.
Tornem al rècord de pedregada, la de Tàrrega. L'agost del 1986, aquí a l'Urgell, van arribar a caure pedres de 450 grams de pes i de 10-12 cms de diàmetre. Poca cosa al costat de les que van caure en una gran tempesta a la zona d'Estrasburg (França), l'11 d'agost del 1958: algunes van arribar a pesar 972 grams. A Coffeyville (Kansas, EUA), el 3 de setembre del 1970 van caure pedres de 770 grams i 14 centímetres de diàmetre. I terrible va ser la tempesta que va trinxar el Kazakhstan el 1959. Les pedres van arribar a pesar 1,9 quilos! Una veritable bestiesa!