Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Un cop el Regne Unit deixi la Unió Europea, cap acord entre els vint-i-set i el Regne Unit es podrà aplicar al territori de Gibraltar sense l'acord entre Espanya i el Regne Unit. Això diu el text que inclou les directrius per la negociació de la Gran Bretanya al qual dóna suport al 100% la Comissió Europea. Aquest dret de veto ha fet fregar les mans al govern de Madrid que ja s'imagina que Gibraltar pot tornar a ser espanyol en contra de l'opinió de la població gibraltarenya, del seu cap de govern, Fabián Picardo, i sobretot de Londres.
La Gran Bretanya respon amb més ardor. El ministre de defensa britànic, Michaell Fallon, diu que protegiran la població fins a les últimes conseqüències i l'antic líder del Partit Conservador, Michael Howard, afegeix que la primera ministra Theresa May podria anar a la guerra per defensar Gibraltar.
May no vol parlar de guerra i sí de negociar amb els 27 estats d'Europa. És clar que un cop la diplomàcia s'escalfa, l'exministre britànic Norman Tebbit amenaça al govern espanyol proposant donar suport a la independència de Catalunya, convidant els liders catalans a Londres, i estant a favor de l'independentisme fins i tot davant de l'ONU, perquè segons Tebbit, els catalans són diferents dels espanyols i ja negociaven amb Cornualla i Gal·les fa mil anys.
Enrenou doncs entre la Gran Bretanya, Gibraltar, Espanya i Catalunya que s'afegeix al generat pel ministre espanyol d'afers exteriors, Ricardo Dastis parlant d'Escòcia. Després que digués en una entrevista aquest cap de setmana que Espanya reconeixeria una Escòcia que esdevingués estat després d'un segon referèndum sobre la independència, avui mateix el portaveu del PP, Pablo Casado, diu que no, que s'ha malinterpretat, que si Escocia s'independitza, Espanya no afavorirà el seu reingrés a la Unió Europea.
Ves per on, ara fa 300 anys en el Tractat d'Utrecht els espanyols van cedir Gibraltar als anglesos, i els anglesos van abandonar Catalunya a mans de les tropes borbòniques. En què quedarà la pinça que vol fer el govern d'Espanya? Avui per avui, és un embolic.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
¿Per què porta el govern espanyol els pressupostos del govern català al Constitucional? Perquè tot el que faci olor de referèndum es porta als tribunals. I ja està. I què diu el govern català? Que convocarà el referèndum. I ja està. La novetat d'aquests últims dies és que un 75% de la població de Catalunya aniria a votar en un referèndum que no hagués pogut ser pactat amb el govern espanyol, segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió. I que, de fet, la majoria de la població empeny al govern català a convocar-lo, segurs també que el govern espanyol no s'avindrà a negociar.
I diu avui el text del govern espanyol per presentar el recurs d'inconstitucionalitat dels pressupostos catalans.....El desarrollo del llamado proceso separatista en Cataluña ha provocado el surgimiento de reiterada conflictividad entre el Estado y los poderes públicos de la Comunidad Autónoma, que ha resultado ya en buena medida resuelta por el Tribunal Constitucional.
És a dir, el text per posar el recurs d'inconstitucionalitat sobre els pressupostos del govern català diu que, quan hi ha conflictes entre el govern espanyol i el català, o entre el govern espanyol i el Parlament català, els conflictes es porten al Tribunal Constitucional. El Tribunal sentencia i la conflictivitat ja queda resolta, ergo, el conflicte desapareix com per art de màgica sentència. ÉS un do. Veus que bé! No serveix de res que els mateixos presidents dels tribunals, Francisco Pérez de los Cobos quan va plegar del Constitucional, Jesús Barrientos, actual president del Superior de Justícia de Catalunya i Carlos Lesmes, president del Suprem, diguin ben dit que les sentències jurídiques no solucionen problemes polítics. No hi ha ningú més cec que el que no vol veure-hi.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Fer el referèndum és essencialment una qüestió de democràcia, no d'independència. De Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió en destaquem diverses dades: Sabíem que la gran majoria de la població està a favor que es convoqui un referèndum tant si són independentistes com si no ho són. Però és nou que la majoria creu que el referèndum s'ha de convocar encara que el govern espanyol no ho vulgui i, concretament, més de 3 de cada 4 catalans, un 75,7% aniria a votar encara que el referèndum fos unilateral, potser perquè majoritàriament també diuen que no creuen que el govern espanyol ofereixi cap acord al català. Si fos així, si el referèndum el convoqués la Generalitat sense acord del govern espanyol, el vot a favor de la independència doblaria el vot en contra: un 43,3% contra un 22,2% amb un 20,7% d'abstencions. Tot i que, si no entrem a parlar d'acords i convocatòries i la pregunta es fa directa "Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?", el no obté un 48,5% i el sí un 44,3%. És a dir el no a la independència superaria el sí en quatre punts.

El problema més gran que la ciutadania creu que ara mateix té Catalunya és la insatisfacció amb la política, fins i tot per sobre de l'atur i la precarietat laboral. I a un 80% de la població de Catalunya no el satisfà gaire o gens el funcionament de la nostra democràcia. Es valoren molt pitjor els polítics espanyols que els catalans i no és que Rajoy no aprovi, és que obté una nota d'1,82 en una escala de l'1 al 10. Aproven Junqueras, Puigdemont, Xavier Domènech i Benet Salellas, tot i que el coneix poca gent.
És per això que avui arrenquem amb aquesta afirmació: és molt profund el desig de votar, ho és tant, que l'expressió referèndum o referèndum del president Puigdemont ja se l'han feta seva els catalans. Els catalans volen votar en referèndum sigui com sigui. El resultat final l'han de donar les urnes, les úniques que milloren a les enquestes.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Avui, dia de moltes sortides... No hi ha raons per fingir que avui és un bon dia, deia el president del Consell Europeu, Donald Tusk, arran que hagi començat el compte enrere de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Els britànics ho van decidir en referèndum.
No hi ha raons per simular que avui és un gran dia per la política espanyola, arran que el Tribunal Suprem ha fet fora del Congrés de Diputats Francesc Homs. Per què? Per la seva participació en l'organització del 9N, que no va ser ni un referèndum.
Artur Mas ha comparegut avui a la comissió d'afers institucionals del Parlament pel presumpte finançament irregular de Convergència. Res de nou. S'han ratificat totes les posicions polítiques. Si de cas, la sortida reincident ha estat novament del diputat de la CUP que no s'avé que Mas tregui el nas i surti de la paperera de la història on ell va assegurar que el seu grup l'havia enviat.
Podem per ara no pot o no vol o no en sap prou. Albano Dante Fachín retira la seva candidatura de l'executiva del nou partit dels Comuns. Jèssica Albiach, per contra, té a punt la llista alternativa "Juntes Podem". Nova política en diuen.
I si no fos que és trist i greu riuríem recordant el comissari, cap de l'anomenada policia patriòtica del PP, Eugenio Pino. El jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas Pujol, José de la Mata, demana que investiguin el Sr. Pino per fals testimoni, prevaricació i frau processal. És el senyor que va trobar remenant calaixos un pendrive amb suposada informació molt valuosa, que va admetre que feia informes policials basant-se en rumors perquè ell de tota la vida que té una imaginació poderosa. ¿No em direu que no té bones sortides el comissari? .
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Obscè, que ofèn greument el pudor. Avui, milers de persones poden haver-se sentit ofeses escoltant promeses. Milers i milers de persones pateixen cada dia el deteriorament de la xarxa de trens de Rodalies. Retards, avaries, cancel·lacions... De promeses en inversions, no n'han parat de sentir. Promeses de vegades és sinònim de mentides.
4.200 milions d'euros Mariano Rajoy ha dit que invertirà en infraestructures a Catalunya fins l'any 2020. Sis mil fins a l'any 2025. És clar que el pla d'infraestructures ferroviàries del ministeri de Foment del 2008 al 2015 preveia també una inversió justament de 4.000 milions d'euros. Només se n'han executat un 13,5%. Algú ha vist la nova línia Cornellà-Castelldefels? La duplicació del corredor Montcada-Vic? I si parlem del Corredor Mediterrani que ha arribat a ser qüestionat pel govern espanyol? És clar que ahir el ministre Iñigo de la Serna va estar inspirat i va dir que sí que s'havia de fer el corredor mediterrani perquè així s'arribaria a Madrid des de Castelló en dues hores i mitja..... Madrid... que tothom sap que està molt banyat pel Mediterrani.
Pot semblar que això de les infraestructures només són grans obres, ports, aeroports, ....però no. Tots tenim present les reclamacions de la població perquè el preu del transport públic no augmenti. Parlem de la T-10 per exemple. Doncs les aportacions del govern espanyol al sistema de transport públic de Catalunya, englobat en l'ATM, s'han reduït a la meitat entre l'any 2010 i el 2016... i, conseqüentment hi han hagut de posar més diners la Generalitat, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.... perquè altrament el preu dels bitllets s'hauria disparat.
Avui Rajoy ha vingut a Barcelona a prometre milers de milions d'euros a qui en veu de tots colors. Diu la consellera Neus Munté que s'hauria de firmar una clàusula d'incompliment. O sigui, que si el govern espanyol no fa les inversions que promet, hi hauria d'haver penalització. I llavors et quedes pensant que també podrien incomplir la penalització. Per això també avui des dels Estats Units el president Carles Puigdemont ha recordat a Mariano Rajoy que l'única promesa que espera sentir la població de Catalunya és el referèndum. En definitiva, decidir si el volen seguir escoltant o prefereixen una altra música.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Avui fem atenció a l'"escrache" que la branca juvenil de la CUP, anomenada ARRAN, ha fet a la seu del PP de Barcelona mirant d'okupar el local. Els mossos ho han impedit, i finalment els joves han enganxat cartells a la façana i hi han fet pintades. El nou president del Partit Popular Català, Xavier García Albiol, ha dit que denunciarà Anna Gabriel i David Fernández, que han donat suport a l'okupació aplaudint-la, i ha titllat els joves cupaires arranadors de feixistes. És evident que el feixisme no és això. Des del Pdecat i Esquerra ha condemnat l'acte. I és que fer escraches no és cap joc ni ajuda a tirar endavant cap procés. Més equivocat encara és que Arran, la branca juvenil de la CUP, hagi decidit que okupar la seu del PP era la millor manera de donar el tret de sortida a la seva campanya a favor del referendum. En saben un munt els cupaires de fer posar els focus damunt seu; més val doncs que il·luminin accions de més alçada política, que si volen, la tenen. Escraches, no; referèndum sí.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Macià Alavedra i Moner va néixer el 1934. Es diu Macià de nom de pila, en honor del president Francesc Macià, de qui el seu pare, el poeta Joan Alavedra, va ser secretari i biògraf.
La família: el pare, la mare -Montserrat Moner- la germana gran Maria i el mateix Macià Alavedra es van haver d'exiliar a França, travessant els Pirineus en una nit freda d'hivern arrossegant les maletes. Acabarien la nit en un camp de refugiats fins que van anar a parar primer a París, on es trobarien Ventura Gassol. Coneixeran Josep Tarradellas i finalment aniran a raure a Prada de Conflent, on compartiran exili amb Pau Casals.
Macià Alavedra va viure-hi deu anys fins que van tornar a Barcelona. Va estudiar dret, i, en política, primer va militar en el Front Nacional de Catalunya fins que amb Trias Fargas va fundar Esquerra Democràtica de Catalunya. Elegit diputat pel Pacte Democràtic, ben aviat va formar part de Convergència Democràtica, partit amb el qual va desenvolupar els anys més importants de la seva carrera. Va ser diputat i conseller de Governació, d'Indústria i Energia i d'Economia i Finances.
El 1997 va deixar la política i va tornar a l'empresa privada per presidir Autopistes de Catalunya, Abertis i Ken Pharma.
Va ser el 2009 que el van detenir arran d'un possible cas de corrupció urbanística. Garzón el va posar en presó provisional i en va sortir amb una fiança d'un milió d'euros. Gairebé 8 anys després ha arribat el judici. Avui ha declarat ser un comissionista. Cobrava un 4% de l'import de l'operació, que es repartia, segons ell ha confessat, amb l'exdiputat socialista Luigi i amb Lluís Prenafeta. Ha fet aquesta confessió a canvi de no anar a la presó.
Macià Alavedra era un home sòlid. S'havia assegut, aquí, al nostre costat, en aquest estudi de Catalunya Ràdio, explicant per exemple com aconseguiria que el 30% de l'IRPF anés a les comunitats negociant-ho amb José M. Aznar
Sentir-li avui la confessió provoca molta decepció i tristesa. Ser un comissionista ens pot semblar que estrictament no és ser un lladre, però és evident que fer de mitjancer en l'obra pública fa pujar el preu de l'obra que paga el públic. I haver de pagar 13 milions d'euros pels diners que ha amagat a Hisenda dóna idea del frau que ha dut a terme.
Cal poder passar pàgina d'aquells temps opacs, un cop se n'hagin escrit amb lletra clara totes les planes.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
¿On són els intel·lectuals espanyols? ¿Com és que en sentim tan pocs defensant el dret dels catalans a decidir en referèndum com volen organitzar-se políticament? ¿Com és que la progressia d'esquerres deixa ocupar el seu lloc a ultres de dretes que sí que es manifesten en contra d'Artur Mas a Madrid? Avui l'expresident català ha participat en un debat a l'Ateneu de Madrid amb l'exministre d'Exteriors José Manuel García Margallo. A l'entrada s'ha trobat amb manifestants que l'han escridassat brandant pancartes de la Falange amb lemes com "La unidad de España ni se vota ni se negocia" o "Viva la unidad de España".
Entre els radicals de dretes que avui cridaven a Madrid alguns ja són coneguts nostres i de la policia: són els que van atacar el Centre Blanquerna, que és la Delegació de la Generalitat de Madrid, durant la tarda de la Diada del 2013.
Aquells que es diuen demòcrates i són espanyols haurien de pensar que alguna cosa falla si el seu posicionament sobre la unitat d’Espanya coincideix amb la dels falangistes.

.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
Tothom ho sap i és profecia. La Generalitat de Catalunya darrerement té una tendència gran a desobeir. I, lògicament, als jutjats se'ls acumula la feina. Ara mateix és el jutge José Maria Magán, del jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant, qui ha hagut de tornar a requerir al govern català que tradueixi al castellà un escrit remès en català. Perquè és clar, el català no és una llengua cooficial al País Valencià, dit oficialment Comunitat Valenciana. Ho és el valencià, llengua no coincident amb el català. I ja és la segona vegada que el magistrat li ha hagut de requerir a la Generalitat que deixi d'escriure en una llengua no oficial a Alacant. Si la Generalitat no tradueix al castellà el text, el jutge ho posarà en coneixement de la fiscalia, de tan evident que és la voluntat de desobeir del govern català, ha dit Magán. I ha afegit el senyor jutge que la Generalitat catalana està plantejant un problema jurídic "insalvable", perquè parteix de l'extraterritorialitat de la llengua catalana, que mai ha estat reconeguda per la Comunitat Valenciana en cap dels estatuts d'autonomia fins ara promulgats.
L'escrit entre les parts té a veure amb una qüestió de competències territorials, però aquesta dada no és rellevant.
Vivim en una època de negació del sentit comú, de poder acudir a la fiscalia perquè afini fets inversemblants i sobretot, en què s'escampa la temptació de voler fer abaixar els fums o sigui la identitat al govern català, a veure si aprèn d'una vegada qui mana realment. I s'ha acabat. A veure si el jutge ho duu a la fiscalia i què diu el fiscal.
.
Categoria: General
Escrit per: Sílvia Cóppulo
ETA havia desaparegut de les informacions i gairebé de la nostra memòria. Fa cinc anys que va decidir abandonar la violència. Avui ha anunciat el desarmament per la tarda del dissabte 8 d'abril. Hi haurà un pla d'entrega de fusells, pistoles i explosius que té sobretot al País Basc francès en zona de muntanya i en cases particulars.
Avui hem sentit Arnaldo Otegi, Iñigo Urkullo i Mariano Rajoy fent valoracions molt diferents de l'anunci de desarmament, que ha arribat al diari "Le Monde" a través de l'activista basc francès Jean Noel Etxeverry. Centenars de persones de la societat civil lliuraran les armes amb presència d'observadors internacionals. I hauria de ser el govern francès qui les hauria de recollir. El desarmament es fa al servei de la pau, diuen els col·lectius que representen la vida social, política, sindical i associativa del País Basc francès. I, esclar, que tot això s'ha de fer de manera prudent. Seria un contrasentit i s'avortaria la magnífica notícia que vivim avui que el moment de lliurament de les armes fos aprofitat per la policia per fer detencions.
ETA es pot acabar definitivament. El saldo que arrossega és de més de 800 morts durant 53 anys. No és que faltin serrells per tancar. És que l'operació definitiva és prou important per asseure's i abordar tots els que calguin, començant per l'acostament dels 350 presos a Euskadi. Seria un error imperdonable estar pendent dels focus mediàtics o actuar a curt termini per aconseguir rèdits polítics de molt baixa volada, en comptes de saber interpretar que Euskadi viu una gran oportunitat. L'esquerra abertzale vol actuar exclusivament en el front polític a favor de la independència d'Euskadi i ETA es vol desarmar. S'ho val actuar amb intel·ligència política, o sigui amb el cap clar.

.
Entrades anteriors   Entrades següents