Ara fa uns dies que no dic res al blog, però han estat dies molt atrafegats i plens d’emocions. Per un costat, he donat per acabada l’aventura brasilera, i he tornat a passar uns dies a Vallirana i Barcelona amb amics, coneguts, i sobretot família. I de l'altre he tornat a fer maletes i també caixes per traslladar-me a Lisboa, ara fa una setmaneta! Podríem dir, doncs, que he passat del país de les oportunitats (si podeu, us hi esperen) a un país que, més que mai, necessita una altra oportunitat: benvinguts al Portugal de l'FMI! Sempre s’ha dit que els catalans som gent de nous reptes, no? Doncs dues tasses!
Aeroport Brasil

Però anem per pams, perquè us vull explicar la sortida del Brasil, bananera bananera com el seu dia a dia: vaig anar cap a l’aeroport conscient que havia excedit el temps d’estada que marca la llei per a turistes (6 mesos) gaudint d’aquella terra 26 dies més del compte. Sabia del preu de la multa, d’uns 9 reals al dia, o sigui menys de 4 euros, i duia a la butxaca els diners per pagar-la. Però la meva sorpresa superbananera va ser quan, un cop localitzada l’anomalia i passat per un despatxet de la duana amb la Policia Federal, em van passar la respectiva recepta a pagar; jo que em poso la mà a la butxaca per afluixar la cartera i és llavors quan em diuen: aquesta multa l’hauràs de pagar quan tornis al Brasil!!! Deixo anar la cartera, agafo la multa, dono les gràcies i passo la frontera més content que unes pasqües!

Aterra a Barcelona fent escala al CDG de París, eixuga la llagrimeta de la mama i cap a casa a dinar una excel·lent paella casolana! Els dies que he passat a terres catalanes han servit per recuperar els 8 quilassos que havia perdut, i sobretot per estar amb la família i els amics, posant-nos tots al dia de novetats i veient, per fi, el Barça amb tots ells.

Però sense gaire temps, hem tornat a fer maletes i caixes, aquesta vegada per instal·lar-nos a Lisboa en la mateixa setmana que saltava la notícia de la caiguda del govern portuguès, convocatòria d’eleccions avançades per al juny i entrada de l’FMI a “solucionar els problemes”. Ja veurem com va, de moment nosaltres anem deixant currículums i descobrint, en el meu cas, una ciutat on viure, i la Vera redescobrint la seva pròpia ciutat després de gairebé quatre anys fora. Ja podeu imaginar que el volum de sensacions i sentiments és considerable!

De moment, je he descobert on veure el Barça en bona companyia i envoltat d’una nombrosa comunitat catalana i sobretot culer. A la Penya Blaugrana de Lisboa, allotjada a l’Snooker Club a tocar de l’Avenida da Liberdade, parada de metro Avenida.

Seguim en contacte!

Víctor Rovira

_______________________________________________________________
Foto 1: Imatge des de la terrassa de la nova casa a Lisboa, des d'on seguim gairebé tot el trànsit aeri. En aquest punt de la ciutat els avions ja porten les rodes baixades i vénen inclinats, ja per tocar terra!! (Autor: Víctor Rovira)