I cap a Pisa som partits! Però abans hem de sortir de Lucca i hi ha tant i tant tràfic!

Per sort els indicadors de la carretera que hem agafat ja ens condueixen a la turística ciutat mundialment reconeguda per la seva torre inclinada. I aquí serà on ens trobarem la Gemma i el Giuliano: hem quedat a les 18.30 h davant la torre. Quina il·lusió!

Arribam a Pisa. Hi trobam encara més cotxes que a Lucca, però no es fa difícil arribar als grans aparcaments que hi ha al costat de la Piazza dei Miracoli. Aquí ens hi quedarem fins que vengui la Gemma. El seu company vindrà més tard.

Esteim indecisos de si pujar a la torre o no. Arribam al centre d'informació i ens claven un cop al cor quan ens diuen que la visita a la torre i a la catedral costa 15 euros.

De preus populars, res de res. Jo fa temps ja hi havia pujat i em van meravellar la vista i la sensació de pujar per una torre inclinada.

Ens decidim a pujar-hi, tot i que tenim sols una mitja hora comptada per ser a dalt i disfrutar la ciutat des d'una gran altura… val la pena!

De dalt la torre podem fer fotos precioses. I la veritat és que els turistes, moltíssims, des de dalt es veuen com formiguetes.

Vos imaginau quants diners fan al dia, si comptam que a cada grup hi ha 45 persones, una mitjana de 10 hores a l'estiu? Surten uns 6.750 euros diaris. Quins negociants que estan fets els italians... Encara que tot sigui per a la protecció i el manteniment de les obres i edificis artístics. Bromes a part.


Ens toca baixar i anam a veure la catedral... també molt interessant... I després a fer un xubec, o com diríeu voltros a fer una becaina, sobre la gran esplanada de gespa que et convidava a descansar.

Són les sis i mitja, hora de la nostra cita. Ja som davant la torre i esperam encuriosits la trobada.

Sort que ja no hi ha tanta gent i no n’hi ha gaire esperant allà davant. Arriba una noia, que té el posat de la Gemma: l'he vista en foto, però al natural de vegades som diferents.

Ho és! Ens hem reconegut i des d'un principi com si ja ens coneguéssim de tota la vida. Feim un parell de fotos davant la torre, les que ens quedaven per fer i anam a passejar per la ciutat i a sortir camí al Giuliano, per anar,després, tots junts a sopar.

Els mateixos italians diuen que Pisa, si no tingués la torre, no seria tan turística. Però a mi em va fer la impressió que Pisa és una ciutat molt viva, hi ha molts estudiants, és al costat del riu Arno i té uns edificis preciosos.

Tenim gana i anam a cercar un restaurant. En trobam un per un carreró tranquil·let al mateix cor de la ciutat.

Les pizzes, les cerveses i el vi, boníssim, però el plat que va demanar en Wolfgang ens va deixar amb un interrogant.

Ell va demanar carn de porc senglar amb salsa de nous. Llegit sonava molt bé i tenia molt bona pinta quan el van portar, però les nous les van portar amb la closca... i vam haver de demanar un trencanous per poder-les assaborir...

Encara no sabem ni sabrem mai si va ser normal que ens portessin les nous amb les closques o bé va ser que el cuiner es va equivocar... El que sí que podem dir és que això ens va provocar rialles i un tema de conversa que mai podrem oblidar. Tot i aquest petit contratemps, va ser una vetllada molt agradable.

Són passades les deu. Ells han d'agafar el tren cap a Sovigliana i nosaltres hem de conduir uns quants quilòmetres fins al nostre allotjament.