Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"SÓN SEGURES LES MEVES DROGUES?"


EMISSIÓ: dilluns 27 de maig, a les 22.45, al 33, 7 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La Brianna Price és una DJ canadenca, coneguda artísticament com a B. Traits. En el reportatge de la BBC "Són segures les meves drogues?", la Brianna s'endinsa en el món de les persones usuàries de drogues, però també de qui les fabrica i distribueix, a la Gran Bretanya.


null

Ella va ser consumidora de drogues fins que la seva parella va estar a punt de morir per consumir cocaïna adulterada amb un desparasitador per a animals. La Gran Bretanya és, de tot Europa, on més drogues de les conegudes com a "noves substàncies psicotròpiques" (NPS) es venen.


null null


Es comercialitzen sobretot per internet, de manera legal, però també en botigues especialitzades, i sempre amb l'etiqueta "No apte per al consum humà", però el problema és que qui les compra, ho fa sense saber ni el que contenen ni les conseqüències físiques i psíquiques que pot tenir el seu consum.

L'extensió i les conseqüències del consum de drogues adulterades i d'NPSs que ens mostra el "60 minuts" d'aquest dilluns també és habitual a Catalunya, on Energy Control, un projecte de l'Associació ABD, es dedica des de fa més de 20 anys a analitzar, al moment, tota mena de drogues que es consumeixen a les portes de locals de lleure. Els últims anys, aquesta entitat ha detectat un augment d'NPSs i ha activat diverses alertes entre els consumidors i les administracions, sobretot de l'àmbit sanitari.

Energy Control va analitzar l'any passat a Catalunya un total de 2.610 mostres, de les quals 109 eren noves drogues psicotròpiques. En el conjunt d'Espanya es van analitzar 4.237 mostres, de les quals 220 eren NPSs. Això vol dir que, d'aquests nous tipus de substàncies, la meitat es van detectar a Catalunya. Això va comportar un total de 38 alertes al Sistema Espanyol d'Alerta Primerenca (SEAT), 14 de Catalunya.

Tot i que la demanda de drogues sintètiques encara és baixa en el nostre entorn, aquestes substàncies s'utilitzen per adulterar drogues convencionals i el seu consum ha tingut com a conseqüència un seguit d'intoxicacions greus i, a vegades, morts.


Dirigit per B. Traits i Steph Atkinson
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TERRORISME: LA GUERRA INFINITA"


EMISSIÓ: dilluns 20 de maig, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Aquest segon episodi sobre “la guerra contra el terror” explica com la decisió dels Estats Units de no aplicar la Convenció de Ginebra a combatents capturats ha fet fracassar aquesta guerra, ha alimentat insurreccions i contribuït a la propagació del conflicte i la seva transformació en una guerra permanent.


null

La guerra a l'Afganistan va tenir una altra conseqüència no desitjada: de sobte, la indefinició que envolta el terme “terrorisme” va tenir ramificacions concretes. Saber qui era un terrorista i quin marc legal calia abordar es van convertir en qüestions clau, amb una gran influència en el conflicte.


null null

A partir d'aquí, el destí de la "guerra contra el terrorisme" ja no depenia només de les lluites sobre el terreny, sinó també de les definicions legals desenvolupades a Washington.
La tortura, els "llocs negres" i les "extradicions" són alguns exemples de noves tàctiques nord-americanes. Inicialment, aquestes tàctiques formaven part d’un programa secret de la CIA, però ràpidament es van desenvolupar dins de tot l’exèrcit nord-americà, des de l’Afganistan fins a Guantánamo i després a l’Iraq, amb conseqüències desastroses.

Els experts militars nord-americans creuen que Guantánamo i Abu Ghraib van ser fonamentals per alimentar la insurrecció i la seva propagació a l'Iraq i en altres llocs.

Una guerra que es va iniciar el 2001 com a campanya contra Al-Qaida es va transformar 18 anys després en una guerra mundial permanent, amb assassinats dirigits, operacions de combat encapçalades directament pels occidentals o mitjançant intermediaris a l'Orient Mitjà, a l’Àsia Oriental i a l’Àfrica.

Aquest conflicte i les respostes terroristes als nostres països han contribuït a la desestabilització de l’ordre polític mundial i de les nostres pròpies democràcies, en nom dels quals es va llançar la guerra.

Dirigit per Ilan Ziv
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TERRORISME: CREANT EL MONSTRE"


EMISSIÓ: dilluns 13 de maig, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Quan va qualificar de “guerra” la resposta a l'atac d'Al-Qaeda aquell 11 de setembre, sense definir mai l'enemic, l'administració de Bush podria haver portat els Estats Units, i de fet tot l'Occident, a un camí sense retorn.


null

Després de l'11 de setembre, els Estats Units van iniciar una campanya militar contra un moviment jihadista global definit genèricament per Washington com a "terrorisme". Aquesta primera part del nostre documental explica la història del "naixement" de la "guerra contra el terror".


null null

Cada decisió presa per aquella administració va ser un pas més cap al fracàs, i una contribució a la propagació de la guerra. Inspirats pel seu èxit en la reconstrucció d’Alemanya i del Japó després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van optar per un canvi de règim a l’Afganistan, la seva primera batalla en l’autodeclarada "guerra contra el terror".

Aquest primer episodi “Terrorisme: creació del monstre” analitza les conseqüències fatals del malentès dels orígens de l’islam radical i de les seves aspiracions messiàniques i, d’altra banda, del fet d’haver declarat la guerra no només als “terroristes”, sinó també als països que els van donar suport.

Els Estats Units i els aliats occidentals es van trobar encapçalant, i al mateix temps perdent, una guerra contra les insurreccions locals, un parany en què les potències colonials havien caigut el segle passat.
Com es podia esperar, la invasió de l'Afganistan va ser com un martell trencant mercuri, que en dispersa milers de restes arreu del món. També va establir un precedent: la definició de "terrorisme" ja no es va aplicar només a Al-Qaeda, sinó a qualsevol persona que s'oposés als Estats Units.

Dirigit per Ilan Ziv
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"ELS TUTORS"


EMISSIÓ: el dilluns 6 de maig, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La gent gran de l’estat nord-americà de Nevada està desapareixent silenciosament de casa seva. Per què? Una trama delictiva molt arrelada tracta de beneficiar-se de la transferència de riquesa més gran de la història.


null

Durant les pròximes dècades, la generació anomenada del “baby boom” assolirà l'estatus de la tercera edat. Es calcula que, als Estats Units, aquesta generació llegarà als seus familiars i a persones dels seus cercles més pròxims més de 30 bilions de dòlars.


null null

Un canvi de riquesa sense precedents passarà d’una generació a l’altra. Aquesta enorme transferència de capital i de béns ha disparat l’avarícia de moltes de les persones encarregades precisament de la protecció de les persones més vulnerables de la societat. Es posa en marxa una maquinària basada en el lucre més espantós i en el maltractament.

L’alarma la va encendre un fet perfectament constatable i sorprenent: les persones grans estan desapareixent de casa seva a l’àrea metropolitana de la ciutat de Las Vegas. Billie Mintz, realitzador de documentals, decideix posar la lupa i les seves càmeres en el comtat de Clark, a l’estat de Nevada, on aquest fenomen és particularment intens.

Considerades “legalment” persones incapacitades, la gent gran és expulsada de les seves llars, drogada i abandonada en residències d'avis contra la seva voluntat. Se’ls roba l’autonomia, se’ls destrueix la dignitat i s’apropien gradualment dels seus estalvis; tot, sense el seu consentiment.

“The guardians” (“Els tutors”) és el fruit de la investigació de Mintz i el retrat d’una estafa multimilionària perpetrada per persones i entitats relacionades amb la salut i l’atenció a la gent gran a través d’una xarxa delictiva integrada, també, per funcionaris públics, jutges i advocats.

De fet, aquesta pràctica segueix un esquema perfeccionat al llarg de 30 anys. I, ara, pretén beneficiar-se de la major transferència de riquesa de la història.
Res ni ningú ha aconseguit interposar-se en el seu camí. Fins ara.

Dirigit per Billie Mintz
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"BALLAR O MORIR"


EMISSIÓ: dilluns 29 d’abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya


Ballar...o morir. Aquesta és la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país. I la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final.


null

“Ballar o morir” és també la frase que es tatua a la pell del coll en ple conflicte militar a Síria. La dansa és la seva vida, la seva profunda raó de ser. Però l’Ahmad no la pot practicar en públic a la seva ciutat –al camp de Yarmouk, al sud de Damasc–, assolada per la guerra.


null null

Tampoc per les convencions morals, ètiques i estètiques que el conflicte va imposant sobretot en les zones controlades per l’integrisme islàmic més radical. L’Ahmad balla en solitari davant la runa dels edificis destrossats per les bombes i exhibeix el seu tatuatge en un gest desafiant contra la mort i l’opressió.

L’Ahmad ens explica la seva vida. Com de difícil, sovint terrible, va ser la seva elecció vital i professional dins la seva pròpia família.

“La meva família és –ens diu– una família àrab molt tradicional, i ballar és una vergonya, una cosa de què t'has d'avergonyir. Es pensen que has de ser gai, i si ets gai, et maten. La meva mare sempre ha estat al meu costat, donant-me suport, però el pare, no. Per impedir-m'ho, em pegava fortíssim, i una vegada em va tòrcer un peu. Em volia trencar la cama, per impedir que ballés.”

Els seus pares es divorcien a causa, en gran part, de la profunda disparitat mútua –no exempta de violència per part del pare contra la mare – sobre l’elecció personal del seu fill. La família es divideix i genera en l’Ahmad un sentiment de culpabilitat.

L’Ahmad aconsegueix fugir del malson en què s’ha convertit el seu país. I arriba als Països Baixos, on l’acull el Ballet Nacional. Des de llavors viu a Amsterdam i actua tant a Holanda com a diverses ciutats del món. La seva història la recullen mitjans de comunicació de tot el món. Estrelles mundials de la cançó com Sting o de la dansa com Robert Bolle cerquen la seva col·laboració.

Però el fet que la seva família encara és a Síria l’inquieta, el tortura profundament. Tots els seus fantasmes familiars ressorgiran quan s’assabenta que el seu pare també ha pogut fugir, ha arribat a Alemanya i és en un centre d’acollida per a refugiats... A pocs quilòmetres d’on viu ell.

Dirigit per Roozbeh Kaboly



.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"INTRAMURS"


EMISSIÓ: dilluns 22 d'abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


L’existència dura, inapel·lable, del mur que separa Israel dels territoris palestins ocupats de Cisjordània amaga els conflictes, les contradiccions, que condueixen a la fractura de la societat israeliana.


null

A Intramurs, el periodista Joan Roura ens proposa un recorregut per la geografia i la història d’Israel. L’activista israelià pels drets humans, Sergio Yahni, l’acompanya en aquest viatge. Plegats reflexionen sobre com el mur que separa Israel dels territoris palestins ha contribuït al tancament i a la fragmentació de la societat israeliana.


null null

La primera fractura és ètnica. Un 20% dels israelians són àrabs palestins, supervivents geogràfics de la Naqba, la Catàstrofe. Són veïns palestins que han perdut la terra, ciutadans de segona. Però hi ha altres fronteres internes, murs dissimulats entre comunitats jueves. És el cas dels mizrahi, els jueus procedents de països musulmans, i els asquenazites, els d’origen europeu, majoritaris a Israel. També de la difícil integració de l’estereotipada comunitat jueva russa, arribada durant la dècada dels 90 del segle XX després del desmembrament de la Unió Soviètica. Sense oblidar el creixent xoc entre els jueus laics i els religiosos i l’auge dels haredim, els practicants ultraortodoxos del judaisme, que cada cop són més a Israel.

Israelians i palestins. Mizrahi i asquenazites. Laics i ultraortodoxos. Sionistes i antisionistes. Tot i viure en un conflicte intern permanent, Israel es manté unit gràcies a un enemic comú. El que manté junts els israelians és el mur que els aïlla dels palestins. Però és també un mur ètnic, social i religiós que evidencia la fractura social d’aquest Israel Intramurs.

Dirigit per Joan Roura

INTRAMURS a festivals cinematogràfics:

Intramurs ha estat presentat a varis festivals cinematogràfics arreu del mon. Fins ara ha sigut escollit i projectat al 2n Indian World Film Festival a l’Índia. La pròxima projecció serà al Nice International Film Festival a França al mes de maig. També està seleccionat per ser inclòs en la programació mensual de maig en el AroundFilmFestival a Amsterdam.


.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TERRA DE LLET I MEL"


EMISSIÓ: dilluns 15 d’abril, a les 22.45, al 33, 14 (GEO blocat a Espanya).


Quan la mendicitat i la prostitució als carrers de moltes ciutats europees responen a una xarxa perfectament organitzada que mou centenars de milers d’euros.


null

null null


Primavera del 2015. Arriben veïns nous a un barri de Bergen, Noruega. I, de cop, n'arriben més. Molts més. La majoria són dones que després veurem al centre de la ciutat. Durant hores demanen almoina. És possible que es guanyin la vida només mendicant? D’altres noies es prostitueixen. Les acostumen a envoltar, a distància, uns quants homes, sempre els mateixos. Tots i totes semblen conèixer-se.

A partir d’aquesta observació, unes periodistes noruegues decideixen investigar les xarxes de mendicitat que proliferen en diverses ciutats del país, com Bergen i Oslo. Amb càmeres ocultes, segueixen els moviments de captaires, venedors de revistes i prostitutes d'origen romanès, i determinen que tots es coneixen.

A través dels perfils de Facebook de membres d'aquestes organitzacions que mostren impúdicament grans feixos de bitllets, veuran que darrere dels captaires hi ha tota una organització de tràfic de drogues i prostitució que mou quantitats enormes de diners que són transferits a Romania.

Dirigit per Kjersti Knudsson i Synnove Bakke
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"HOME MORT"


EMISSIÓ: dilluns 8 d'abril, a les 22.45, al 33 i 30 dies a Internet GEO blocat a Espanya


La història d’un home desesperat que va mantenir en escac la policia d’Indianapolis, als Estats Units, i que va atreure la dramàtica atenció de tot el país.


null


El 8 de febrer del 1977, un home anomenat Anthony Kiritsis entra a la seu d'una companyia de préstecs immobiliaris i agafa el director, Dick Hall, com a ostatge. Li lliga el canó d'una escopeta al clatell i uneix el gallet amb un cable, el sistema anomenat “d'home mort”, de manera que si li disparen i cau l'escopeta es dispararà automàticament.


null null


Els ciutadans van poder viure gairebé tot el segrest en directe per televisió, i això, juntament amb l'incompliment d'una promesa del fiscal, va provocar una profunda reflexió al país sobre el paper de la justícia i dels mitjans de comunicació.

El dramàtic incident protagonitzat per Tony Kirisitis esdevé, de la mà dels directors del documental, un relat que ens deixa sense alè. Som espectadors, minut a minut d’un fet que va quedar en la memòria del espectadors, lectors i oients dels Estats Units i que va ser el precedent més notable de les posteriors cobertures dels mitjans de comunicació “per terra, mai i aire” de successos similars. Els principals testimonis d’aquell succés els veiem i els sentim ara, explicant el cas, 41 anys després.

No sabem en cap moment al llarg del documental què li passarà a Anthony Kiritsis ni a Dick Hall. Els persegueix en tot moment un seguici de policies – totalment impotents – i de periodistes. L’especulació, l’exageració, la mentida, la pura realitat, els dubtes morals sobre la sort d’un home enganyat i frustrat, el paper de la justícia, del periodisme...tot entra en joc en un document amb aparença d’irreal que no ens deixa en cap moment indiferents.

Dirigit per Mark Enochs i Alan Berry
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL COL·LECCIONISTA"


EMISSIÓ: dilluns 1 d'abril, a les 22.45, al 33 i 30 dies a Internet


L’obsessió d’un home per entendre com funciona la corrosió antisemita.


null


Arthur Langerman, jueu i tractant de diamants belga, ha col·leccionat pràcticament de tot al llarg de la vida. També, una notable fortuna amb els diamants de color.




Un dia, encoratjat per la dimensió de la tragèdia de l’Holocaust i motivat per la seva història personal –la seva família va ser deportada- va abandonar les altres col·leccions i ha centrat les energies a aconseguir tota mena de material sobre l’antisemitisme: diaris, revistes, quadres, cartells... fins que ha reunit una amplíssima col·lecció de material – més de 7.500 imatges i diversos objectes- que procedeix de pràcticament tots els països d’Europa i dels Estats Units.

La seva obsessió, gairebé malaltissa, en paraules de la seva filla, és esbrinar com, al llarg dels segles, s’ha construït un imaginari col·lectiu -pràcticament universal- que representa els jueus d’una determinada manera, i es pregunta també què han fet ells perquè se’ls vegi i representi així.

El director del documental, Pierre Maillard, ens proposa també una mirada inquietant: davant de la morbiditat, l'acumulació de documents cada vegada més rars, sempre més repugnants, sembla que condueix el col·leccionista al límit de la reclusió interior o, fins i tot, de la bogeria.

Provocació? Deure de memòria històrica o obsessió paranoica?

Dirigit per Pierre Maillard
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"NADONS A LA CARTA"


EMISSIÓ: dilluns 25 de març, a les 22.45, al 33 i 30 dies a Internet (GEO blocat a Espanya)


Nadons amb tres pares biològics, modificació genètica dels embrions abans de ser reimplantats, tria del sexe i del color dels ulls, fecundació “in vitro” amb esperma de "genis". Els nadons dissenyats “a la carta” s'estan convertint ràpidament en realitat.


null

Avui, 3 de cada 100 bebès del món estan concebuts per la fecundació “in vitro”: una revolució de fa poc menys de 40 anys que ha portat les parelles estèrils a la felicitat de tenir fills propis.


null


Ara, però, hi ha altres usos d’aquesta tècnica: ja permet que els pares completament fèrtils escullin el sexe del seu nadó ... i, en el futur, molt més.

null


Gràcies als avanços tecnològics i científics, escollir "un nen si el vull" està canviant per triar "el nen que vull", i el 2015 marca un moment decisiu en aquesta evolució. A Califòrnia, per primera vegada, els embrions s’han "examinat" abans d’implantar-se, de manera que els nadons nascuts tindran ulls blaus. Al mateix temps, a la Gran Bretanya s’ha aprovat una tècnica que permet a un nadó tenir 3 pares - dues mares i un pare.
S'ha d'utilitzar per a finalitats terapèutiques, però els resultats són irreversibles i canvien significativament la naturalesa del bebè que ha nascut.

Uns mesos més tard, un equip francès va aconseguir, per primera vegada, crear espermatozoides en un laboratori, que obre les portes a immenses possibilitats. Encara més notable és l'adveniment d'una tècnica digna de la ciència-ficció, "CRISPR", que ja permet modificar els gens d'un embrió abans que es torni a implantar, una tècnica que aquest any ha estat provada en humans!
Això obre una autèntica caixa de Pandora, i és un àmbit que ja ha estat explorat per molts metges i científics. Per exemple, prometre a pares “nens excepcionals” mitjançant l’ús d’esperma d’un "geni" o d’un esportista. Les tècniques s'estan tornant més refinades i les possibilitats que obren són tan inèdites com alarmants.

També hi ha un negoci creixent al voltant de les mares substitutes o “ventres de lloguer” i d’autèntiques "fàbriques de nadons", per exemple a l'Índia, un fet que planteja serioses preguntes sobre l'explotació del cos humà i el seu ús com a mercaderia.
Aquest documental ens convida a un viatge emocionant cap al nou món de la procreació: una revolució mèdica i, de vegades, un viatge sense retorn.

Dirigit per Thierry Robert
.

» Text complet

Anterior Següent