Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CIUTADANS PER PUNTS"


EMISSIÓ: el dilluns 13 de gener de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Des de l'any 2014, el govern de la República Popular de la Xina ha posat en marxa un pla que els permet avaluar “el comportament cívic” dels ciutadans xinesos i saber quin crèdit social mereixen ells i les empreses del país. També de fet, potencialment, un sistema gegantí de control polític i social.




Una taula de puntuacions permet als governants valorar l'honestedat, la confiança i el civisme que es mereixen els ciutadans de la Xina, i això pot acabar determinant el destí de cada persona en funció dels seus actes. Però és només una solució contra l'incivisme, el frau i els comportaments deshonestos o amaga el control de les veus crítiques i pretén ofegar la dissidència?


null null

Una sofisticada xarxa de 170 milions de càmeres de seguretat, la més extensa del món, ja vigila de prop la vida de la població xinesa. El govern xinès vol que aquesta xarxa, coneguda amb el nom d'"Ulls penetrants", arribi a tenir els pròxims anys 400 milions de càmeres que permetin el reconeixement facial i amb l'ajuda de la intel·ligència artificial i el big data, pugui controlar tots els moviments i accions de la ciutadania xinesa.

Ja fa quatre anys que la ciutat de Rongcheng va implementar el sistema del crèdit social per lluitar contra les actituds incíviques. En aquest carnet, ajudar els veïns suma punts, i molestar-los, en resta. Els 1.000 punts que cada ciutadà té, d'entrada, es poden perdre o guanyar en funció del bon veïnatge, però també dels valors morals que el partit trasllada a la població. Les conseqüències d'un crèdit social baix poden ser dificultats per trobar feina, l'accés a beques i préstecs per muntar un negoci o problemes per trobar socis. La Xina està construint un sistema en què els ciutadans poden estar en dues llistes: una de fiables, que reben incentius pel seu bon comportament, i una altra d'indignes de confiança, que pateixen sancions i entrebancs per accedir als avantatges que ofereixen les administracions.

Tot i que una bona part de la ciutadania hi veus més avantatges que inconvenients, els que han caigut en una llista negra critiquen un sistema que pot acabar convertint a la Xina en, "Un país, dues classes".

A la iniciativa del govern s'han unit algunes empreses que fan servir el mateix mètode per premiar els seus clients. La xarxa Alipay, que té més de 500 milions d'usuaris, grava cada transacció que fa. Les compres, l'ús del transport públic, els serveis que fan servir, tot, absolutament tot, queda registrat, i s'analitza per donar punts. El "Sesam Crèdit" dona avantatges als més ben puntuats perquè considera que són persones "de fiar" i aquests clients "5 estrelles" tenen privilegis que fan servir per buscar parelles amb puntuacions semblants a través de xarxes com "Baihe.com".
L'experiment d'enginyeria social més gran que mai s'hagi intentat ja està en marxa, i amenaça d'estendre's més enllà de la Xina.

Dirigit per Belinda Wan
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL BRASIL MÉS ULTRA"


EMISSIÓ: el dilluns 16 de desembre, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Com és que un polític com Jair Bolsonaro, que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler, ha arribat a la presidència del Brasil? Hi ha tres puntals que han fet possible la seva victòria: les esglésies evangèliques, l'exèrcit i els terratinents. Tres poders omnipresents que, des de l'ombra, confabulaven perquè hi hagués un canvi de timó en les polítiques socials que havien implementat els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.


null


El gener d'aquest any, Jair Bolsonaro va ser nomenat president de la República Federal del Brasil. Va arribar a la presidència d'aquest país després d'unes disputades eleccions amb el seu rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors. Bolsonaro va guanyar la segona volta amb més del 55% dels vots i una majoria parlamentària que li permet portar a terme totes les promeses que ha fet durant la campanya electoral.


null null

Jair Bolsonaro és un excapità i el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i la dictadura que va imposar fins al 1985.
Els militars i Bolsonaro reivindiquen la dictadura com un període d'estabilitat i bonança econòmica i veuen en el nou president una garantia per l'"ordre i la moral" que diuen que el Brasil ha perdut. L'exèrcit ja s'ha desplegat a les "faveles" de Rio per combatre en una "guerra sorda" que l'any passat va causar 64.000 morts. Els militars, alguns amb rang de ministre i amb un centenar de diputats electes, volen que s'aprovi una llei que permeti que si un agent de l'ordre mata un sospitós no sigui jutjat per això.

"El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tots" és un principi amb què els militars coincideixen amb les esglésies evangèliques, l'altre pilar que aguanta el nou edifici institucional brasiler. Victòria en Crist, amb 12 milions de fidels i liderada pel pastor Silas Malafaia, és l'església evangèlica més conservadora del país, contrària a l'avortament, als matrimonis homosexuals i a la ideologia de gènere i que, en canvi defensa que a l'escola s'adoctrini a partir de les teories creacionistes.

Finalment, els grans propietaris van impulsar Bolsonaro al poder amb la intenció que s'aprovin lleis que permetin explotar l'Amazònia. El Brasil ha perdut els últims 30 anys, una quarta part de la superfície d'aquest pulmó del planeta i només el 2017 van ser assassinats més de 200 indígenes. Els productors de soja, cafè i de carn de boví volen que es legalitzi la desforestació i que s'acabi amb el moviment dels sense terra, 350.000 persones que ocupen terres abandonades per cultivar-hi i sobreviure a partir de les seves collites. L'oposició, minoritària en un Parlament dominat per l'extrema dreta, tem que s'obri un període fosc, amb vulneració dels drets humans, repressió i que es vulgui reinstaurar la dictadura per la porta del darrere.

Dirigit per François Cardona

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CANVI CLIMÀTIC: L'EMPREMTA HUMANA"


EMISSIÓ: el dilluns 9 de desembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Una aproximació a la idea que la intervenció humana sobre el planeta és tan decisiva com ho van ser els grans canvis geològics de la història de la Terra i que pot, fins i tot, ser més irreversible per a la continuïtat de la humanitat que els fenòmens geològics que han anat canviant el planeta.


null


Un grup de geòlegs es va inventar, fa uns anys, una paraula per definir l'era en què més impacte està tenint sobre la Terra i en el clima l'acció de l'home: l'antropocè. Aquesta "època de la humanitat" es caracteritza per ser el període més càlid que ha viscut el planeta des de fa, almenys, 5.000 anys.


null null

Cap a la fi de l'última glaciació, en el període de l'holocè, també es va viure una època càlida força llarga, però després d'aquest període, les temperatures van anar baixant fins a tocar fons a la "petita era glacial", el període fred que va del segle XVII a començaments del XIX. La baixada global va ser d'1,3 graus. Els últims 200 anys, la temperatura del planeta ha augmentat de manera similar i la comunitat científica preveu que l'increment seguirà i pot superar un grau i mig i arribar fins i tot a dos graus d'augment global, i això, apunten, pot canviar el clima d'una manera dràstica i irreversible.

Que l'activitat humana genera efectes massius a nivell mundial és un fet constatat, malgrat els negacionistes climàtics, que atribueixen l'escalfament del planeta a un cicle natural més.
Aquests negacionistes, influents i recolzats ara mateix pels governs d'algunes de les grans potències mundials (els EUA, la Xina, Rússia, el Brasil..) es mostren molt escèptics amb el mètode científic que vol provar el canvi climàtic amb fets objectivament verificables. Volen evitar, o si més no retardar, les accions acordades en les cimeres sobre canvi climàtic, creant dubtes o fent afirmacions que influeixin en l'opinió pública i, de retruc, en els governs que haurien d'implementar els acords.

Durant aquest antropocè hem vist i veurem l'extinció massiva d'espècies provocada per la nostra acció, i l'augment de malalties lligades a la contaminació de l'atmosfera i de les aigües i el sòl. Els efectes d'aquesta pujada de temperatura faran impossible qualsevol tipus de vida en alguns llocs del planeta, per desertització o per inundació, i això ja està provocant el desplaçament de poblacions cap a altres llocs: són els refugiats climàtics.
A la Terra hi vivim, ara mateix, 7.700 milions de persones, i aquesta explosió demogràfica no es preveu que s'aturi, com a mínim a curt i mitjà termini. Els gasos d'efecte hivernacle contribueixen a l'escalfament global, però també augmenten l'acidificació de l'atmosfera pel diòxid de carboni i, com a conseqüència, dels oceans: afecten de manera irreversible moltes espècies marines. Estem exposant la natura a un estrès en el mateix moment que n'augmentem la producció per abastir una població insaciable, i per fer-ho desforestem selves com les del Brasil i Indonèsia, els dos grans pulmons del planeta.

Perquè continuï sent possible la vida dels 9.000 milions de persones que serem d'aquí res, caldrà que, més aviat que tard, canviem radicalment les formes de producció agrícola i ramadera, que optem per una mobilitat diferent, menys contaminant, que deixem de fer servir combustibles fòssils i aprofitem les noves tecnologies que hem creat. En definitiva, que canviem radicalment i per sempre la nostra manera de viure i de consumir. No es tracta de salvar el medi natural com si fos una cosa aliena a nosaltres, perquè nosaltres també som medi natural.

Dirigit per Alexander Oey

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"FUGIR PER VIURE"


EMISSIÓ: el dilluns 2 de desembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


El 5 de gener passat, la Rahaf Mohammed al Qunun, una noia saudita de 18 anys, va fer escala a Bangkok, en un avió procedent de Kuwait i amb destinació a Melbourne.
Però no era una viatgera qualsevol. La Rahaf s'havia escapat de la seva família mentre estaven de vacances i intentava arribar a Austràlia amb un visat de turista, per demanar-hi asil.


null

A l'aeroport, un representant de l'ambaixada saudita la va localitzar i li va prendre el passaport. Les autoritats tailandeses la van allotjar en una habitació d'un hotel al mateix aeroport per retornar-la a Kuwait amb el mateix vol, però ella es va atrinxerar i va convertir l'habitació en un refugi, i des d'allà va enviar missatges a les xarxes demanant auxili.


null null

Activistes pels drets de les dones i periodistes s'assabenten del seu cas, i Sophie McNeill, reportera del programa "Four Corners" del canal australià ABC, decideix volar cap a Bangkok per cobrir aquest cas i l'acompanya a l'habitació fins que hi intervé l'ACNUR.
És allotjada a l'ambaixada d'Austràlia, però davant la lentitud a respondre a la seva sol·licitud d'asil, és el Canadà que li ofereix un visat.

Un cop al Canadà, la Rahaf és presentada com a resident, i en les seves primeres declaracions diu: "La llibertat és el més important que pot tenir una persona."
En els últims anys, ja són més de 80 les dones saudites que han demanat protecció internacional a Austràlia. Però de què s'escapen, aquestes dones?

A l'Aràbia Saudita totes les dones viuen sota la tutela d'un home, ja sigui el pare, el marit o un parent. Necessiten permís per sortir, viatjar, treballar, formar-se i, per descomptat, per casar-se.
Dones com la Rahaf o la Lina Ali Lasloom, que va fugar-se l'any 2017, fugen d'aquest control i dels maltractaments en l'àmbit familiar, però no totes ho aconsegueixen. La Lina va fugir però va ser retinguda a l'aeroport de Manila i uns familiars li van pegar i la van lligar i emmordassar per obligar-la a tornar contra la seva voluntat a l'Aràbia Saudita, on se li ha perdut la pista.

Les dones que no aconsegueixen l'asil i són deportades solen ser internades en un refugi per a dones, en realitat una presó de la qual no tornaran a sortir mai més i on conviuen amb altres dones maltractades o que han desobeït als seus tutors.

A l'Aràbia Saudita una dona no pot presentar una denúncia si no va acompanyada des seu tutor, que pot ser el seu mateix agressor.
Però, tot i això, les dones no callen, denuncien a les xarxes, protesten, desobeeixen la llei i van a la presó, i malgrat els riscos per les seves vides, segueixen fugint per viure.

Dirigit per Sophie Mcneill

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts

"TOTS ELS GOVERNS MENTEIXEN"


EMISSIÓ: el dilluns 25 de novembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


"Si alguna cosa va malament amb el govern, una premsa lliure ho denunciarà i es solucionarà, però si alguna cosa va malament amb la premsa lliure, el país anirà directament als inferns."

Jeremy J. Stone, fill de Izzy.F. Stone


null


Inspirat en els treballs periodístics, durant els anys 60, del periodista Izzy F.Stone, el documental “Tots els governs menteixen” ens mostra la història d’una nova onada de periodistes independents, compromesos amb la investigació, que segueixen els seus passos. Una generació que ja inspira a la propera fornada de periodistes, molts dels quals encara són a la universitat. Es tracta de mantenir viu el llegat de Stone per cercar la veritat i desemmascarar les mentides dels governs i de les grans corporacions.


null null


Els grans conglomerats de mitjans de comunicació, fruit de l’absorció de cadenes de TV, diaris i emissores de ràdio locals i independents per part de les grans empreses mediàtiques, són cada cop més reticents a investigar o criticar les polítiques governamentals, sobretot en matèria de defensa, seguretat i informació. Per portar a terme investigacions independents i de qualitat, molts periodistes es veuen obligats a abandonar aquestes grans corporacions mass media i crear webs d’informació per poder portar aquesta tasca.

En un escenari on les mentides governamentals són cada cop més freqüents i és més intensa la intrusió de l’aparell de l’estat en la vida privada dels ciutadans, les veus de periodistes com Glenn Greenwald, Jeremy Scahill o Amy Goodman són crucials.

Glenn Greenwald va ser el principal periodista que va publicar les revelacions del denunciant de la NSA - l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units - Edward Snowden. Scahill va escriure “Dirty Wars”, el llibre i la pel·lícula del mateix nom, nominada a l’Oscar, sobre assassinats secrets impulsats per governs dels Estats Units.

Ells i molts altres companys s’inspiren en el periodista rebel i iconoclasta Izzy F.Stone que entre els anys 1953 i 1971 va escriure, editar i publicar un butlletí setmanal de quatre pàgines, farcit de reportatges valents i independents, que repartia ell mateix per les bústies. Un periodista poc conegut però que amb els anys ha esdevingut la principal inspiració de molts periodistes independents actuals.

Amb les aparicions, entre altres, de: Glenn Greenwald, Jeremy Scahill, Amy Goodman, Matt Taibbi, Sharif Abdel-Kouddous, Michael Moore, Noam Chomsky, Ralph Nader, Carl Bernstein i altres.

Dirigit per Alfred Peabody
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA MÀFIA JOVE"


EMISSIÓ: el dilluns 18 de novembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La Camorra, la totpoderosa màfia napolitana, és una de les organitzacions criminals més grans del món. Arran de les detencions dels seus principals caps a començaments de segle, la Camorra s'ha hagut de renovar i s'ha rejovenit. Els nous caps de clan són joves adolescents que volen agafar les regnes de la màfia.


null


Aquests "capos" joves són un nou tipus de "padrins" que no passen dels 30 anys i que no respecten cap de les regles i codis de la màfia de sempre. Els joves mafiosos han descavalcat els antics "capos" i han imposat la seva pròpia llei.


null null


A aquesta nova màfia, que omple Itàlia de terror, li ha sortit un enemic a Nàpols. Són "I Falchi" (Els Falcons). Aquesta brigada d'elit de la policia napolitana els persegueix i sovint aconsegueix treure'ls de la circulació durant un temps, però són substituïts per d'altres de més joves. Els agents d'"I Falchi" han d'afrontar una violència mai vista abans, que fins i tot sorprèn els vells camorristes quan surten de les presons després d'haver complert condemnes de fins a vint anys.

Actualment, a Nàpols hi actuen més de cent clans, el triple que quan va començar el segle, i pràcticament tots estan dirigits per aquests joves "capos". Aquesta ciutat es disputa amb Milà la capitalitat de la màfia jove. A la capital del nord hi actua la 'Ndrangheta, la màfia que va néixer a Calàbria i que ha trobat en la segona ciutat del país un lloc ideal on anar de festa, fer ostentació del seu poder i on hi ha bancs de negocis ideals per blanquejar els diners que guanyen amb la importació de gairebé tota la cocaïna que es consumeix a Europa.

Però, a diferència del que passa a Nàpols, on els joves "capos" es maten entre ells i provoquen víctimes entre la població que no tenen res a veure amb la seva guerra, els mafiosos de Milà no hi volen que corri la sang per poder prosperar sense fer soroll.
El reportatge "La màfia jove" visita la presó de Nisida, on una seixantena d'aquests joves mafiosos, menors d'edat, parlen sense embuts de l'admiració que tenen per la barbàrie que es viu als carrers de Nàpols. Aquesta devoció per la violència sense sentit no fa fàcil la seva reinserció. De fet, la reincidència d'aquests menors delinqüents és de més del 80%. De moment, Itàlia no ha trobat cap fórmula per fer front al nou fenomen de la màfia jove.

Dirigit per Raphaël Tresanini i Nicolas Dumond
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CATFISH"


EMISSIÓ: dilluns 11 de novembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).

“Catfish”: una persona que fingeix ser algú que no ho és, utilitzant les xarxes socials per crear una identitat falsa, especialment per aconseguir relacions sentimentals en línia.


null


Es volia que fos un documental real i emotiu sobre el desenvolupament d’una relació sentimental en línia. Però tot no va ser com semblava. Era un engany? I si és així, qui enganyava qui?


null null


En Nev, un fotògraf de 24 anys resident a Nova York, rep un missatge de l'Abby, una nena de 8 anys d'una zona rural de Michigan, que li demana permís per pintar una de les seves fotografies.

Quan rep el quadro de la nena, que és d'una gran qualitat, en Nev estableix una amistat amb la família de l'Abby. Amb el temps, aquesta amistat es converteix en alguna cosa més quan en Nev s'enamora de la Megan, la germana gran de la nena.

Arran de certes revelacions sorprenents sobre la Megan, en Nev i els seus amics emprenen un viatge a la recerca de la veritat.

Una història que, com cada conte, té la seva moralitat: atenció amb la teva comunicació a través d’Internet. Un documental que mostra la nostra vulnerabilitat a la Xarxa i els perills amb els que ens podem trobar.
“Catfish” va acabar inspirant la sèrie televisiva “Catfish: mentides a la xarxa” de la cadena MTV i que va presentar el propi Nev Schulman.

Dirigit per Henry Joost i Ariel Schulman
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'INTERROGATORI"


EMISSIÓ: el dilluns 4 de novembre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Un estudi recent d'una xarxa d'advocats dels Estats Units que actua contra els errors judicials en aquell país, demostra que un terç de les persones que van ser declarades finalment innocents en els judicis, o en la revisió posterior dels seus casos després d’anys de condemna, s'havien declarat culpables en el seu pas per comissaria.


null


Als EUA, entre els anys 60 i fins a finals dels 90, en milers de comissaries de policia es va fer servir la tècnica Ride, un mètode d'interrogatori desenvolupat per John Ride, un policia a qui el preocupava la falta de garanties dels detinguts, que firmaven les declaracions després d'haver estat sotmesos a tortures.


null null

Però el resultat de l'aplicació del seu mètode no va suposar una millora de les condicions dels detinguts i dels seus drets. Això s'ha sabut perquè, els últims anys, han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions que van ser extretes després de dies d'uns interrogatoris en què els detinguts eren sotmesos a una forta pressió psicològica, en què els policies els deien mentides i feien servir proves falses o inexistents, perquè acabessin reconeixent uns crims que no havien comès.

El reportatge "L'interrogatori" dona a conèixer un d'aquests casos, el de Lamarr Monson, un petit traficant de drogues de Detroit, que el 1996 va ser acusat de la mort de Cristina Brown, una nena de 12 anys, consumidora, i que, com ell, venia drogues. Un cop detingut com a sospitós, a Lamarr el van convèncer de declarar-se culpable, després de dir-li que tenien un munt de proves contra ell, però, de fet, no hi havia res de res. Tot i així, el van jutjar i el van declarar culpable d'assassinat amb una única prova: la seva declaració. Va ser condemnat a 50 anys de presó.

Això el 1997, però el 2017, l'aparició d'un testimoni que va assegurar saber qui era el veritable assassí de Cristina i una nova investigació, va obligar a revisar aquest cas i va demostrar una mala praxi policial i els artificis que es van fer servir per provar la seva culpabilitat. En la nova vista que es va fer, el jutge el va deixar en llibertat, després d'haver estat, injustament, 20 anys a la presó. Aquest és només un dels molts casos que s'estan donant a conèixer públicament als Estats Units i que posen en qüestió actuacions policials que atempten contra els drets humans, i que han deixat un rastre de dolor i d'injustícia que cap indemnització podrà reparar mai.

Dirigit per Laurent Richard
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"UBIQÜITAT"


EMISSIÓ: el dilluns 28 d’octubre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Internet ja pot connectar a qualsevol persona, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Però hi ha qui no pot suportar la radiació electromagnètica de les xarxes sense fils que ens envolten. Senten el pols del món sense fil sobre els seus cossos. Són com els canaris a la mina de carbó? els més sensibles que ens alerten que alguna cosa no va bé?


null

Arreu del món, empreses de tecnologia i proveïdors de telefonia estan ampliant les seves xarxes digitals. Internet es converteix en omnipresent, capaç de connectar-ho tot. Però hi ha persones sensibles a la radiació electromagnètica. Senten al seu cos els impulsos invisibles dels routers Wi-Fi, dels telèfons intel·ligents i de les torres de telefonia mòbil i es veuen obligats a fugir del món connectat.


null null

Però, a mesura que les xarxes digitals s’expandeixin, ara amb la imminent posada en marxa del 5G, hi haurà algun lloc al planeta lliure d’aquestes radiacions?

A “Ubiquity” (“Ubiqüitat”), el director Bregtje van der Haak ens mostra la vida de tres exiliats digitals. Presenta una perspectiva força diferent de la publicitat brillant per a telèfons i dispositius intel·ligents. Com es veu el món a través dels ulls d’algú amb sensibilitat electromagnètica? com sonen els polsos invisibles? On trobaran refugi, a mesura que la xarxa mundial de torres per a cel·lulars i múltiples dispositius tanqui del tot? Al documental “Ubiquity”, la radiació electromagnètica esdevé dolorosament audible i tangible.

“Amb aquest documental – diu el seu director Bregtje van der Haak - vull explorar l’impacte de les noves tecnologies sense fils i connectivitat omnipresent amb internet. Qui controla el poder de les empreses de tecnologia que estan canviant tan profundament el nostre món? I hi ha alguna cosa com "el dret a romandre fora de línia"? "-

Dirigit per Bregtje van der Haak
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts

"EL PRÍNCEP VERD"


EMISSIÓ: el dilluns 21 d’octubre de 2019, a les 23.00, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Un documental basat en el llibre “Fill de Hamas”, de Mosab Hassan Yousef, on el protagonista, fill i màxim home de confiança d’un dels fundadors del moviment palestí Hamas, explica la seva experiència com a espia del Shin Bet, el servei secret israelià.


null

L’any 1990, quan té 17 anys, Mosab és detingut i empresonat pels israelians i allà, decebut pels mètodes de Hamas, consent que el servei secret el recluti com a informant. El documental descriu la seva evolució personal i la relació particular que estableix amb el seu instructor del Shin Bet, que serà qui l’ajudarà quan, anys després, Mosab se’n va d’Israel i dels Territoris Palestins i demana asil als Estats Units.


null null

El nucli del documental “El príncep verd”, un fascinant thriller de Nadav Schriman, es basa en la relació profunda que va establir Mosab Hassan Yousef, palestí, fill d’un prominent dirigent del moviment integrista Hamas, amb l’agent dels serveis secrets israelians que el va reclutar, Gonen ben Yitzhak. L’agent israelià no només el va poder incorporar al Shin Beit sinó que va ser el seu “espia tutor” i principal contacte de confiança durant els anys de col·laboració de Mosab.

El documental, un esplèndid tractat sobre els límits i dubtes morals en un context de mort i destrucció, està basat en el llibre del propi Mosab on relata la seva increïble història, “Fill de Hamas”.

“El príncep verd”, que va evolucionar des de l’odi a Israel fins a la perplexitat i horror davant de les pràctiques del moviment que dirigia el seu pare, va ser un autèntic regal per al servei secret hebreu: va esdevenir una font d’informació inapreciable quan va assolir la categoria de màxim home de confiança i conseller del seu pare, Hassan Yousef, fundador del moviment de resistència palestí Hamas.

El propi Mosab i el seu “tutor” Gonen van reconstruint davant la càmera de Schirman la seva relació durant tota una dècada i les operacions més destacades en les que van participar. L’estima de Gonen cap al seu principal agent infiltrat, més enllà de les raons estrictes del treball d’informació, el porta a trencar les regles del Shin Beit. Gonen arriba a entendre els dilemes i les contradiccions de Mosab i l’ajuda en diverses ocasions, tot i que també en interès propi i del servei secret, a salvar la vida i la del seu pare.

Una relació tan complexa i rica en duplicitats com una novel·la de John le Carré. La paraula “joc” no surt en el documental de forma lleugera. Quan sentim el testimoni de Gonen, de com descriu la manipulació a què sotmet a Mosab, tenim la sensació desconcertant d’assistir a una partida d’escacs en què la maniobra estratègica i la direcció intel·lectual prevalen sobre el cost humà.

Dirigit per Nadav Schriman
.

» Text complet

Següent