Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TOLERÀNCIA ZERO"


EMISSIÓ: el dilluns 9 de març de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


“Tolerància zero” ressegueix l’aliança entre Stephen Bannon, cap del lloc web ultraconservador Breitbart, Jeff Sessions, l’aleshores senador per Alabama, i Stephen Miller, el seu jove ajudant, per posar a la primera línia del debat polític als Estats Units el missatge antiimmigració. Allò que durant l’administració Obama semblava un objectiu poc realista, amb l’arribada de Trump al poder es va convertir en una arma política que promou la divisió i la violència.




Donald Trump ha convertit l’oposició a la immigració la bandera de la seva presidència i ha utilitzat el sentiment de l’Amèrica contrària a l’arribada d’estrangers com una eina per activar els seus partidaris i alimentar el seu moviment polític. Ara, l’equip de Frontline explica la història interna de com un grup d’actors polítics “improbable” va esdevenir la força impulsora darrera de les iniciatives més controvertides de Trump, com a part d’una estratègia que anomenarien “Tolerància Zero”.


null


“Darrere la crisi actual en la frontera sud dels Estats Units s’amaguen anys de planificació per part de tres figures intransigents amb la immigració - - Stephen Miller, Jeff Sessions y Steve Bannon – que van veure en Donald Trump una oportunitat única en la vida” diu el director del documental Michael Kirk. “El nostre document – afegeix Kirk – mostra com els esforços darrera l’escena política d’aquests tres personatges van ajudar Trump a assolir la presidència i transformar la política del país."

“Vaig dir, aquest és el nostre home” li diu Bannon als autors del documental referint-se al moment en què va veure clar que l’empresari Donald Trump - que en aquell moment especulava de manera juganera amb la seva candidatura a la presidència - posaria en pràctica les seves idees. “És un instrument molt imperfecte, però és un projectil que perfora armadures”

“Tolerància Zero” rastreja l’aliança Bannon-Sessions-Miller sobre immigració fins a un fatídic sopar el 2012. Els tres homes – el cap d’un controvertit lloc web dretà anomenat Breitbart, un senador d’Alabama i el seu jove ajudant – van compartir la creença que els Estats Units eren sota l’amenaça dels immigrants. Creien que un missatge fort contra la immigració podria impulsar un moviment populista i nacionalista. Així va ser: Donald Trump és avui president del país i amb moltes possibilitats de ser reelegit en el càrrec.

Dirigit per Michael Kirk
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL PRÍNCEP HEREU DE L'ARÀBIA SAUDITA"


EMISSIÓ: el dilluns 2 de març de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Qui és, com ha pujat al poder de l’Aràbia Saudita el príncep Mohammed bin Salman, el jove que vol modernitzar el país, però l’home que intervé en la guerra del Iemen, que empresona dissidents i que ordena desaparicions i assassinats com el del periodista Jamal Khashoggi?




El príncep saudita Mohammed bin Salman, sovint anomenat MBS, es va presentar al món com el gran reformador, un home que podia modernitzar tant el codi social com l’economia del país, encara sota les regnes del seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Mentre és oficialment a la seva ombra el príncep ha reduït el poder de la policia religiosa, ha concedit a les dones una major autonomia i ha posat en marxa polítiques econòmiques agosarades com portar Aramco (la companyia petroliera estatal) al mercat públic.


null null

Però, tot i que sovint se li atribueixen reformes àmplies, posteriorment molt matisades com és el cas del drets de les dones, també hi ha taques negres - algunes d’elles insuportables - en l’expedient governamental del jove príncep Mohammed: una gran crisi humana al Iemen, generada per la seva decisió de portar el regne a una guerra contra faccions rivals iemenites, dissidents sistemàticament empresonats o fets desaparèixer, i l’assassinat brutal del columnista Jamal Khashoggi...

El príncep controla el ministeri de Defensa, el banc central, el Consell d’Afers Econòmics i de Desenvolupament, el conglomerat petrolier estatal Saudi Aramco i un fons d’inversió multimilionari. Amb el seu pare, de 81 anys, cada cop més feble, hi ha rumors en els nivells superiors de l’estat sobre la seva possible abdicació abans que s'acabi l'any. Però, què en sabem de l’home que serà rei?

“El príncep hereu de l'Aràbia Saudita”, un documental de FRONTLINE, de la cadena pública nord-americana PBS, explora l'auge del príncep Mohammed i com el jove de 34 anys va aconseguir consolidar el poder ràpidament silenciant els crítics, posicionant-se cap a l'Oest i apareixent com el gran modernitzador.

Dirigit per Martin Smith
.
Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"TRENCACORS A LA XARXA"


EMISSIÓ: el dilluns 24 de febrer de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


L'estafa sentimental és la reina de les estafes d'Internet. Les xarxes socials i els webs de contactes són el territori de caça favorit dels estafadors que s'amaguen darrere de perfils falsos d'occidentals per enganyar homes i dones que busquen una relació. Hi ha una infinitat de víctimes, i als fòrums abunden els testimonis.




Bernard somiava amb un futur tendre al costat d’una jove francesa, Julie, que va conèixer per Internet. Julie va pensar que havia trobat l’amor amb aquest bonic alemany tan atent. Però tots dos han estat víctimes d’una estafa sentimental, una estafa devastadora que deixa al seu pas homes i dones arruïnades i especialment desconcertades. Basats la majoria del temps a l’Àfrica, els estafadors s’amaguen darrere de falsos perfils occidentals per seduir les seves preses a les xarxes socials o llocs de cites. La justícia és impotent contra aquestes estafes.


null null

Els autors del reportatge parlen obertament amb les víctimes i amb els propis estafadors.

La majoria d'estafes sentimentals es fan des de Nigèria o la Costa d'Ivori. A Abidjan, les estafes sentimentals són un negoci molt rendible des de fa anys. Els estafadors formen part del teixit econòmic local.

“Això d'estafador... Sí, de vegades. De vegades, però... Sí, de vegades hi penso, i em sap greu. Però el mal ja està fet. Quan parles amb el client i et diu el que ha patit per culpa teva, et sap greu. Fins i tot et salten les llàgrimes. Però llavors penses: si ho deixes, com t'ho faràs per portar diners a casa? Com menjarà, la família? Estem obligats a continuar, perquè ja hem començat.”, diu un dels estafadors.

“El meu professor cobra 600 euros al mes. Jo, en una setmana, en puc guanyar 1.500. Creieu que puc respectar el professor que m'ensenya? No. Trobo que l'escola és una pèrdua de temps.”, argumenta un altre.
La persecució policíaca i judicial d’aquesta estafa a gran escala és molt difícil.

Dirigit per Olga Baillif et Isabelle Ducret
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"MORT A L'ESTACIÓ"


EMISSIÓ: el dilluns 17 de febrer de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


L’atac terrorista a la terminal d’autobusos de la ciutat israeliana de Beerxeba el 2015 constitueix la base d’aquest documental tan premiat. Però advertim: no tot és el que sembla. Una història, fidel reflex de la situació, sovint demencial, que pateix la societat israeliana.




L'atac terrorista a la terminal d'autobusos de Beerxeba sembla encapsular el tràgic trastorn de la situació a Israel. Un fet que va actuar de petit microcosmos de l’olla a pressió que ha esdevingut la vida al país.


null null

Minuts després de l'atac inicial, la informació en un principi contradictòria, va començar a fluir ràpidament. Primer es va dir que un terrorista va ser mortalment abatut després d’assassinar un soldat i ferir molts altres a la sala d’espera de l’estació d’autobusos. Després es va “saber” que de fet hi havia dos terroristes implicats: el primer, mort per trets per part de les forces de seguretat, i l’altre capturat viu.

Una hora després de l'atac, van començar a circular fotografies de l'interior de l'estació: imatges de l’home etiquetat com a segon terrorista, estirat a terra i envoltat de la seva pròpia sang. Havia estat tirotejat diverses vegades i ara l’envoltava gent histèrica que cridava, maleïa, escopia. De tant en tant, algú li pegava al cap o al cos.

Un home gran, potser de 50 o 60 anys, intenta protegir-lo. Col·loca un banc entre l'home i la multitud, però no és una barrera suficient. La pallissa continua, i el metratge del documental és increïblement difícil de veure. Tot i així, l’espectador es diu: era un terrorista. Va venir allà a matar. Després es va saber que va morir de camí a l'hospital.
Però aquell segon home, era terrorista? Qui era?

Dirigit per Directed Asaf Sudry i Tali Shemesh
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"L'ELDORADO ENFONSAT"


EMISSIÓ: el dilluns 10 de febrer de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Empreses privades, amb gran capacitat tecnològica, van a la cacera de l’immens tresor del fons del mar: més de tres milions d’embarcacions enfonsades al llarg de la història amb la seva càrrega, preciosa en molts casos. La UNESCO i altres institucions consideren que són patrimoni de la humanitat. Els governs no tenen diners per a la recerca i el rescat, però hi ha empreses que sí que en tenen. Països i companyies privades s’enfronten per aquest patrimoni.




Durant mil·lennis, l’or ha estat el metall més il·lustre i cobejat. Del món de la joieria al món de les finances, el preciós metall groc regula la nostra existència. I la demanda global continua augmentant.


null null


No obstant això, els llocs d’extracció estan decreixent, i de la mateixa manera que el “pic d’oli” del 2006, vam arribar al “pic d’or” el 2015, marcant el moment en què la producció global va començar a disminuir com a conseqüència de l’esgotament de les reserves d’or extraibles. Segons els experts, els dipòsits s’esgotaran el 2050.

Davant aquestes mancances previstes i una demanda cada vegada més gran, les grans empreses mineres busquen nous jaciments més profunds, i per tant també més cars.
Tot i això, de vegades sorgeixen dipòsits inesperats. L’arqueologia submarina ha revelat que tres milions de vaixells naufragats abasten el fons oceànic, 3500 dels quals enfonsats amb càrregues de “metalls preciosos” a bord.
A tot el món, centenars de milions d’euros en or, però també en plata, platí i estany, de les antigues colònies de les grans potències marítimes, es poden extreure avui amb facilitat, gràcies als avenços tecnològics de les darreres dècades.

Amb el coneixement d’aquestes riqueses, és fàcil imaginar l’interès de les nacions arreu del món, tot i que moltes de les caixes submergides puguin estar buides.
Però, com es pot recuperar aquest tresor enfonsat? I qui té dret a fer-ho? Qui és el veritable propietari d’aquestes càrregues? El país que exerceix la sobirania de les aigües territorials que acullen el naufragi? el país sota la bandera del qual navegava el vaixell? O, de fet, la humanitat com propugna la UNESCO? Ningú sap exactament ...

Una autèntica aventura per als caçadors de tresors del segle XXI: empreses d’alta tecnologia especialitzades en exploracions subaquàtiques que cuiden poc el patrimoni, la legislació nacional i la protecció dels llocs.
Davant la necessitat urgent d’actuar per no veure com desapareixen els seus tresors, les nacions s’organitzen, i fins i tot consideren aquests naufragis com a nous punts geogràfics estratègics.
Entre batalles diplomàtiques i l’ambició dels grans bucaners, aquest documental d’investigació internacional destapa una nova cursa d'or, en la qual els governs, les institucions internacionals i els agents industrials privats xoquen.

Dirigit per Denis Delestrac & Didier Martiny
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: LA NOSTRA MILLOR AMIGA?"


EMISSIÓ: el dilluns 3 de febrer de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La intel·ligència artificial (AI) està avançant a una velocitat enorme, i això provocarà grans canvis en la vida diària de tots nosaltres. Els efectes de la seva aplicació es notaran en tots els terrenys: permetrà l’arribada de la medicina personalitzada, de la gestió intel·ligent del trànsit, de la conducció automàtica... Però no tots els canvis seran positius, perquè l’anàlisi de quantitats immenses de dades també permetrà el control gairebé absolut de les nostres vides.


null

La Intel·ligència Artificial (AI), és avui una font d'alegria o de preocupació? Rodat entre França, Suïssa, Irlanda, Finlàndia i la Xina, aquest documental d’investigació explora les múltiples facetes de la intel·ligència artificial. Gràcies a l’aprenentatge automàtic desenvolupat en els darrers anys, Big Data i AI són en primer lloc un enorme mercat ara al centre de molts sectors: medicina, astronomia, transports, banca, assegurances, justícia...


null null


A la vida diària, quins seran els avenços més espectaculars a curt termini de l’assistent de veu de Google? Resposta a Zuric, on el gegant nord-americà ha creat el seu centre de recerca més gran sobre intel·ligència artificial fora dels Estats Units. En el sector del transport, Dublín ha confiat massivament en AI per gestionar el seu trànsit. Els algoritmes permeten anticipar la congestió a partir de les dades prèviament recollides. Però, en medicina, s’obren les perspectives més fascinants. Pioners en la prevenció de malalties gràcies al matrimoni de dades sobre salut i algoritmes d’intel·ligència artificial, els finlandesos creuen ara les dades genètiques i metabòliques dels pacients per crear tractaments reals personalitzats.

A la Xina, d’altra banda, la perspectiva d’un sistema generalitzat de vigilància anomenat “crèdit social” mobilitza els defensors dels drets humans. A partir d’aquest any, cada ciutadà obtindrà una puntuació en funció del seu comportament a Internet i a les xarxes socials. Si es comprova que els amics o contingut compartit no són “conformes”, la qualificació baixarà. I per sota d’una certa qualificació, ni tan sols serà possible agafar el tren ni l’avió.

Dirigit per Alain Orange i Blaise Piguet

.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CIUDAD JUÁREZ: LA GUERRA DELS CÀRTELS"


EMISSIÓ: el dilluns 27 de gener de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


La sagnant lluita a Ciudad Juárez entre els càrtels de la droga i la ruta de la cocaïna, com mai abans s’havia pogut filmar, entre Mèxic i els Estats Units.


null


Els últims deu anys, han estat assassinades més de 200.000 persones a Mèxic. La majoria de les víctimes eren dels carrers de Ciudad Juárez, a prop de la frontera amb els Estats Units, on els càrtels rivals de La Línea i de Sinaloa lluiten pel control del mercat de la cocaïna als Estats Units.


null null

Durant uns quants mesos el periodista Alexandre Duval es va infiltrar al càrtel de La Línea per seguir el camí de la cocaïna des de Ciudad Juárez fins a Nova York. Primer la droga travessa la frontera cap a El Paso, Texas, on s’emmagatzema per ser enviada uns quants dies més tard a les grans ciutats dels Estats Units com Nova York, Las Vegas o Los Àngeles.

Per lluitar contra aquests càrtels, les autoritats mexicanes han desplegat més de 250 agents de la policia federal a tota la regió. Al costat dels Estats Units, els guàrdies fronterers patrullen incansablement.

Però no sembla que res canviï. Filmat amb un gran perill, aquest documental arriba fins al cor del comerç de drogues entre Mèxic i els Estats Units.

Dirigit per Alexandre Duval
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"LA BATALLA PEL POL NORD"


EMISSIÓ: el dilluns 20 de gener de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Ara que el gel de l’Àrtic es fon a causa del canvi climàtic, a l’estiu es formen vies navegables que permeten als vaixells arribar a matèries primeres que abans eren inaccessibles. La consegüent crisi entre les superpotències per a les mines de níquel i or augmenta la pressió sobre les relacions geopolítiques i té conseqüències importants en la vida dels pobles indígenes de l’Àrtic.


Un reportatge visual dels fotògrafs Kadir van Lohuizen i Yuri Kozyrev.


null


El fotògraf rus Yuri Kozyrev i el fotògraf holandès Kadir van Lohuizen viatgen a l’Àrtic, cadascun a una regió diferent. Capturaren la seva extraordinària aventura amb càmera de foto i de vídeo i parlen amb la gent que coneixen al llarg del camí.


null null


Van Lohuizen cobreix la part occidental de l’Àrtic. Els habitants nadius de l'Àrtic, els inuit, el porten a la caça de balenes i li expliquen com el desgel accelerat amenaça el seu mitjà de vida. També viatja amb l’exèrcit canadenc i fa una visita a la guàrdia costanera nord-americana de l’Àrtic, que protegeix les rutes d’enviament de nou accés.


null


La presència militar està creixent a mesura que es produeix la lluita de petroli, gas i minerals a l’Àrtic. Les coses es mouen ràpidament: sobretot la part russa de l’Àrtic, que està canviant ràpidament. S'estan construint ports a gran velocitat i els russos estan enllestint una flota sencera de trenca gels, que pot guiar els vaixells de contenidors de la Xina a Noruega en només tres setmanes.

A la vora nord de Rússia, Kozyrev viatja als camps de gas de la companyia russa de gas Gazprom, que són explotats amb la tecnologia més recent, i visita l'Acadèmia Naval, on es formen joves contractats russos. Els nois, alguns d’ells encara petits, aprenen sobre el canvi climàtic i com utilitzar una pistola, mentre canten de les seves futures gestes heroiques.

Mentrestant, hi ha un delicat equilibri entre Gazprom i els nòmades Nenets, que van creuar l'Àrtic rus des de fa segles. Per molt que el gel que es fongui pugui oferir oportunitats econòmiques, també amenaça la vida dels habitants nadius. I també les nostres vides: tot això pot semblar molt lluny del nostre propi pati, però el gel de l’Àrtic funciona com una mena d’aire condicionat per al nostre planeta. No fer res no és una opció.

Dirigit per Kadir van Lohuizen, Yuri Kozyrev i Michiel Hazebroek.



.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"CIUTADANS PER PUNTS"


EMISSIÓ: el dilluns 13 de gener de 2020, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Des de l'any 2014, el govern de la República Popular de la Xina ha posat en marxa un pla que els permet avaluar “el comportament cívic” dels ciutadans xinesos i saber quin crèdit social mereixen ells i les empreses del país. També de fet, potencialment, un sistema gegantí de control polític i social.


null


Una taula de puntuacions permet als governants valorar l'honestedat, la confiança i el civisme que es mereixen els ciutadans de la Xina, i això pot acabar determinant el destí de cada persona en funció dels seus actes. Però és només una solució contra l'incivisme, el frau i els comportaments deshonestos o amaga el control de les veus crítiques i pretén ofegar la dissidència?


null null

Una sofisticada xarxa de 170 milions de càmeres de seguretat, la més extensa del món, ja vigila de prop la vida de la població xinesa. El govern xinès vol que aquesta xarxa, coneguda amb el nom d'"Ulls penetrants", arribi a tenir els pròxims anys 400 milions de càmeres que permetin el reconeixement facial i amb l'ajuda de la intel·ligència artificial i el big data, pugui controlar tots els moviments i accions de la ciutadania xinesa.

Ja fa quatre anys que la ciutat de Rongcheng va implementar el sistema del crèdit social per lluitar contra les actituds incíviques. En aquest carnet, ajudar els veïns suma punts, i molestar-los, en resta. Els 1.000 punts que cada ciutadà té, d'entrada, es poden perdre o guanyar en funció del bon veïnatge, però també dels valors morals que el partit trasllada a la població. Les conseqüències d'un crèdit social baix poden ser dificultats per trobar feina, l'accés a beques i préstecs per muntar un negoci o problemes per trobar socis. La Xina està construint un sistema en què els ciutadans poden estar en dues llistes: una de fiables, que reben incentius pel seu bon comportament, i una altra d'indignes de confiança, que pateixen sancions i entrebancs per accedir als avantatges que ofereixen les administracions.

Tot i que una bona part de la ciutadania hi veus més avantatges que inconvenients, els que han caigut en una llista negra critiquen un sistema que pot acabar convertint a la Xina en, "Un país, dues classes".

A la iniciativa del govern s'han unit algunes empreses que fan servir el mateix mètode per premiar els seus clients. La xarxa Alipay, que té més de 500 milions d'usuaris, grava cada transacció que fa. Les compres, l'ús del transport públic, els serveis que fan servir, tot, absolutament tot, queda registrat, i s'analitza per donar punts. El "Sesam Crèdit" dona avantatges als més ben puntuats perquè considera que són persones "de fiar" i aquests clients "5 estrelles" tenen privilegis que fan servir per buscar parelles amb puntuacions semblants a través de xarxes com "Baihe.com".
L'experiment d'enginyeria social més gran que mai s'hagi intentat ja està en marxa, i amenaça d'estendre's més enllà de la Xina.

Dirigit per Belinda Wan
.

» Text complet

Categoria: Els documentals
Escrit per: 60 minuts
"EL BRASIL MÉS ULTRA"


EMISSIÓ: el dilluns 16 de desembre, a les 23.00, al 33; 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya).


Com és que un polític com Jair Bolsonaro, que un any abans només aconseguia un 4% d'intenció de vot entre l'electorat brasiler, ha arribat a la presidència del Brasil? Hi ha tres puntals que han fet possible la seva victòria: les esglésies evangèliques, l'exèrcit i els terratinents. Tres poders omnipresents que, des de l'ombra, confabulaven perquè hi hagués un canvi de timó en les polítiques socials que havien implementat els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff.


null


El gener d'aquest any, Jair Bolsonaro va ser nomenat president de la República Federal del Brasil. Va arribar a la presidència d'aquest país després d'unes disputades eleccions amb el seu rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors. Bolsonaro va guanyar la segona volta amb més del 55% dels vots i una majoria parlamentària que li permet portar a terme totes les promeses que ha fet durant la campanya electoral.


null null

Jair Bolsonaro és un excapità i el primer militar que accedeix al poder després del cop d'estat que va fer l'exèrcit el 1964 i la dictadura que va imposar fins al 1985.
Els militars i Bolsonaro reivindiquen la dictadura com un període d'estabilitat i bonança econòmica i veuen en el nou president una garantia per l'"ordre i la moral" que diuen que el Brasil ha perdut. L'exèrcit ja s'ha desplegat a les "faveles" de Rio per combatre en una "guerra sorda" que l'any passat va causar 64.000 morts. Els militars, alguns amb rang de ministre i amb un centenar de diputats electes, volen que s'aprovi una llei que permeti que si un agent de l'ordre mata un sospitós no sigui jutjat per això.

"El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tots" és un principi amb què els militars coincideixen amb les esglésies evangèliques, l'altre pilar que aguanta el nou edifici institucional brasiler. Victòria en Crist, amb 12 milions de fidels i liderada pel pastor Silas Malafaia, és l'església evangèlica més conservadora del país, contrària a l'avortament, als matrimonis homosexuals i a la ideologia de gènere i que, en canvi defensa que a l'escola s'adoctrini a partir de les teories creacionistes.

Finalment, els grans propietaris van impulsar Bolsonaro al poder amb la intenció que s'aprovin lleis que permetin explotar l'Amazònia. El Brasil ha perdut els últims 30 anys, una quarta part de la superfície d'aquest pulmó del planeta i només el 2017 van ser assassinats més de 200 indígenes. Els productors de soja, cafè i de carn de boví volen que es legalitzi la desforestació i que s'acabi amb el moviment dels sense terra, 350.000 persones que ocupen terres abandonades per cultivar-hi i sobreviure a partir de les seves collites. L'oposició, minoritària en un Parlament dominat per l'extrema dreta, tem que s'obri un període fosc, amb vulneració dels drets humans, repressió i que es vulgui reinstaurar la dictadura per la porta del darrere.

Dirigit per François Cardona

.

» Text complet

Següent