La Xarxa Natura 2000 representa la iniciativa política europea per conservar la natura més important que s'ha portat a terme fins ara. Es tracta d'un conjunt d'espais naturals escampats per tot Europa que són protegits per la Comunitat Europea i que es caracteritzen pel fet de tenir hàbitats o espècies de la fauna autòctona considerades d'interès comunitari, bé sigui pel seu interès biològic o per la seva escassetat dins el marc de la Comunitat.

A Catalunya, la proposta d'espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 va ser aprovada el 5 de setembre del 2006, amb la designació de noves zones d'especial protecció per als ocells (ZEPA) i nous llocs d'importància comunitària (LIC). En total, més d'un centenar d'espais naturals catalans han estat inclosos en aquesta xarxa i han ocupat, en conjunt, més d'un milió d'hectàrees d'extensió, és a dir, gairebé una tercera part del territori del país.

La declaració d'un espai natural protegit acostuma a ser rebuda amb reticències pels habitants de la zona, que desconeixen els avantatges de la nova figura de protecció i, al mateix temps, preveuen limitacions en les seves activitats. L'experiència, però, demostra que la protecció de la natura és ben compatible amb els aprofitaments tradicionals. El dèficit, moltes vegades, és justament la manca d'una bona divulgació sobre els avantatges que els espais protegits representen, no només per a la flora i la fauna, sinó també per als seus habitants.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais, però, són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica.

La sèrie pretén donar a conèixer aquest patrimoni amb clips de cinc minuts sobre alguns (potser tots més endavant) d'aquests espais, fent especial incidència en els seus valors naturals i culturals i també en els usos tradicionals de l'espai.

Aigüestortes