A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens porta "El viatge d'en Jep", de l'editorial Bindi Books. Explica el viatge d'un animal que és el més ràpid del reialme. El rei li encarrega que porti un pergamí al monarca del país veí. Pel camí, en Jep es trobarà molts altres animals que li demanaran ajuda i que seran els que faran del seu viatge una experiència inoblidable. Aquesta setmana en Jaume ens recomana també tres llibres per llegir aquestes vacances. Per als més petits: "La sopa està llesta", de Susanne Straber (Ed. Joventut). Per a infants d'entre 9 i 14 anys: "Anybody. Gras i prim i pelut i pelat". És un abecedari sobre tot el que ens interessa del nostre cos (Ed. Takatuka). I l'emotiu "Un viatge gota a gota", de Josephine Mark (Ed. Astiberri), pensat per a infants a partir de 12 anys, que gira al voltant de la malaltia i l'amistat.
A "L'ofici d'educar" en Jaume Centelles ens presenta "Te'n recordes?", de Sydney Smith (Ed. Libros del Zorro Rojo). El guanyador del Premi Andersen ens acosta aquesta bonica història d'una mare i un fill que, estirats al llit, recorden episodis del passat. El dia de l'aniversari d'ell, el pícnic que van anar a fer amb el pare.... A través d'unes boniques il·lustracions, l'autor ens transporta a moments alegres del passat, però també a d'altres no tan feliços. Ara el pare ja no hi és, però el passat deixa pas a un present i un futur que es presenten amb molta esperança i il·lusió. És un llibre molt emotiu, ideal per a infants a partir de 8-9 anys.
A partir d'un cas real, d'unes mares que cridaven "nenazas" a les nenes de l'equip rival de waterpolo quan jugaven amb la intensitat dels nens, Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" com la influència del patriarcat la tenim tots, homes i dones. És a dins nostre, perquè ens han educat així, diu. Explica que l'educació que no té en compte la perspectiva de gènere el que fa és generar molta coacció i manca de llibertat. Hem de revisar com ens comuniquem, quines paraules utilitzem, i fixar-nos també en els contes que expliquem o les cançons que cantem als nostres fills, perquè n'hi ha que porten implícits uns rols de gènere molt marcats. Pensem que paraules com la que deien aquelles mares poden ser l'inici de la violència de gènere futura.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Mentrestant, a la terra... Trobant el nostre lloc en el temps i l'espai", de l'editorial Andana. És un àlbum il·lustrat en què s'expliquen episodis de la història de la humanitat a partir d'un viatge imaginari que fan un pare i els seus fills per l'espai. El llibre juga amb la distància i el temps. Converteix la distància entre la Terra i altres planetes en anys i tots tres miren enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quant de temps triga el cotxe espaial a arribar a la Lluna? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Escoltar els nostres fills i filles és molt important, però no totes les escoltes són vàlides. Ells en perceben la qualitat i, de vegades, si no ens expliquen coses potser és perquè no estem oferint una escolta disponible real. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'Ofici d'educar" que una bona escolta és aquella en què no alliçonem, no jutgem, no interroguem i els mirem als ulls deixant de fer qualsevol cosa per oferir presència plena. Si ho fem, estarem facilitant espais de confiança per quan, en un futur, els nostres adolescents ens vulguin explicar coses importants.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Deu dins un llit", de Katrina Charman i il·lustrat per Guilherme Karsten, de l'editorial Combel. És un llibre inspirat en una cançó popular que es canta a les escoles angleses perquè els més petits comencin a familiaritzar-se amb els números. La gallina es vol ficar a dins del llit i demanarà als seus amics que li facin un lloc. Cada nova pàgina del llibre mostra com els animals van caient i, a mesura que el llit es buida, l'hora d'anar a dormir es torna més caòtica. Repetició de seqüència i il·lustracions boniques que el fan ideal per als nens i nenes de cicle inicial. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin animal no cau del llit. Respostes a: loficideducar@ccma.cat. El guanyador del darrer concurs és l'Andreu. Moltes felicitats!
La terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica a "L'ofici d'educar" que els pares i mares han de tenir clar que els germans competeixen per la seva atenció i validació. Si els mirem i reconeixem com els éssers únics que són, no tindran la necessitat de competir entre ells. Per això els conflictes entre germans són una bona oportunitat per revisar com els mirem. És essencial, diu, que no els jutgem ni critiquem quan s'enfaden i que intentem que siguin ells els que solucionin els conflictes. No hem de fer mai de jutges ni posicionar-nos. I, sobretot, no els hem de criticar mai: si no, ells faran el mateix.
Per poder posar límits hem de tenir clara l'autoritat interna, el poder que tenim i com l'exercim. Segons explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar", l'hem de diferenciar de l'autoritarisme, on no hi ha empatia ni tampoc afecte. I tampoc és l'hiperlaxisme on deixem fer tot el que volen els nostres fills per por al rebuig. Hem de situar-nos al centre, a la nostra autoritat interna, i mantenir el nostre sistema nerviós ben cuidat. Si no és així, serà molt complicat, si no impossible, trobar aquest punt de control.
En Jaume Centelles ens presenta a "L'ofici d'educar" "Cesc i Alabert", de Chris Naylor Ballesteros, de l'Editorial Cruïlla. És un llibre molt divertit sobre l'amistat. En Cesc i l'Alabert són una guineu i un os que són molts amics. S'ho passen d'allò més bé jugant, però l'Alabert no és massa bo i en Cesc sempre guanya. En aquesta ocasió, però, es deixa guanyar, per amistat. És una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: "A què juguen en Cesc i l'Alabert?". Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I l'últim concurs l'ha guanyat la família de la Joana. Felicitats!
Les bessones del Sergi Vives de vegades es desperten de nit amb malsons. Li ha passat el que ell no volia: han heretat les seves pors infantils. Por a la foscor, als fantasmes i la por número 1 per excel·lència: la por a la mort. Ell la tenia i elles, després d'observar el cicle de vida d'un cuc de seda a l'escola, arriben a casa amb mil i una preguntes sobre la vida, i sobre la mort. En clau d'humor en Sergi explica a "L'ofici d'educar" tota la llista de pors de les seves filles, que podrien ser, segur, les pors dels nostres fills i filles.
Transmetem models d'excessiva serietat i, en general, a la vida, hauríem d'estar més relaxats. La psicòloga Lara Terradas diu a l'"Ofici d'educar" que quan ens fem grans perdem el joc i el plaer, que no deixa de ser el que més ens connecta amb els nostres fills i filles. I l'hem de recuperar, deixant de banda la vergonya que ens pugui provocar en algun moment. Diu que potser ens hem equivocat amb el significat de què vol dir ser persones adultes i de la mateixa manera que els demanem que ells expressin les seves emocions, les que siguin, també ho hauríem de fer nosaltres.
A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens presenta "En un tancar i obrir d'ulls", de Montse Maestre Casadessús, de l'editorial Trípode. És un recull de tankes, de poemes curts, pensats per a infants i joves. Els versets conviden el lector a viure moments fugaços, com poden ser una intensa olor que notem mentre passegem pel carrer o el tacte sobtat del vent a la pell. Poemes que segons en Jaume ens suggereixen viure amb calma i tranquil·litat i relacionar-nos amb l'entorn i la natura. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: digueu una paraula que rimi amb "mirada". Respostes a loficideducar@ccma.cat. La guanyadora de l'últim concurs és l'Alba, de vuit anys. Felicitats!
Sovint està acceptat cridar i treure la ràbia en els camps d'esports, sobretot de futbol, explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Alerta, però, del perill de fer-ho quan són els infants i adolescents els qui juguen. Diu que veure cridar el teu pare o mare pot generar molt estrès, baixa autoestima, vergonya i fins i tot dependència als fills. Explica que els infants estan connectats al joc, que l'esport és un joc i que si no ho veiem així els estem tallant les ales. No serveix de res allò de "l'important és participar" si cada vegada que no marca un gol ens enfadem.
A "L'ofici d'educar" la terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica que la petita infància se sent sovint com si hagués arribat a un planeta estrany, i necessiten algú que els guiï i que els doni confiança i temps per aprendre. Per aquesta raó, no encaixen el ritme trepidant de la nostra societat i el ritme que necessiten les criatures. I, d'aquí, la majoria de conflictes que hi tenim. Per tant, és important, per la Marta Butjosa, rebaixar el nombre d'impulsos que reben els infants i nodrir-los de moments de qualitat, avançant-los què passarà, acompanyant-los amb calma i presència i sobretot escoltant-los.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "De falsos gossos i veritables lleons" de Pablo Bernasconi, de la sèrie Burundi, publicat per Catapulta Editors. La història comença quan arriba un gos salsitxa i li ofereixen una poma, però no la vol perquè assegura que és carnívor perquè és un lleó. El protagonista de la història intenta convèncer d'això la resta d'animals de la sabana. És una història divertida amb unes imatges fantàstiques, i ideal per a infants de 5-6-7 anys. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és quin animal és en realitat, el que diu que és un lleó? Respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge. I ja tenim el guanyador del darrer concurs, l'Unai, de 9 anys. L'enhorabona!
Una persona que està a càrrec d'infants i adolescents alhora que dels seus pares que es fan grans té un risc d'estrès i d'ansietat molt gran, adverteix la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". La majoria de persones en aquesta situació són dones, i els genera un gran esgotament, reconeix. Però a més requereix un canvi del lloc en el seu sistema familiar, per fer de mares i pares dels seus propis mares i pares. I això sumat a la criança i al fet de tenir una feina, a la vegada que és dolorós veure com els pares envelleixen. La psicòloga demana polítiques socials per ajudar a afrontar les cures i també aprendre a posar límits, a més d'afavorir la cura de les cuidadores.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "David Colom" «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes» de Swapna Haddow. El relat està centrat en una parella de coloms, que es fan amics arran d'un intent fallit de pispar un croissant de resultes del qual en David resulta ferit d'una ala. Una amable dona, el recull i se l'emporta a casa seva per guarir-li l'ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures. Però, a la casa, també hi viu una gata malèvola. Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata. Ho aconseguiran? I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin és el nom del Colom amic del David Colom? Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge. I la guanyadora del darrer concurs és Anna Martínez, l'enhorabona!
Sergi Vives té dues bessones que no s'assemblen en res, i mai no es posen d'acord perquè tenen caràcters molt definits i diferents. L'una sembla sortida de la pel·lícula "Barbie" i el seu somni és cavalcar damunt d'un unicorn plena de purpurina, i només li interessa la pilota de l'escudella. L'altra no es posaria ni una faldilla per anar a Escòcia i li agraden els superherois i el Barça. La conclusió a què ha arribat el Sergi, i que ens explica a "L'ofici d'educar", és que els gustos de les seves filles fan trontollar els rols de gènere, i ell s'ho passa pipa amb les dues!
Totes les famílies són una mica disfuncionals, perquè la família perfecta no existeix, diu la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Però és veritat que hi ha patrons disfuncionals en algunes famílies que cal revisar perquè ens poden fer patir molt. Segons els ordres de l'amor de Bert Hellinger, hi ha un ordre dins de la família que, quan es trenca, algun del seus membres expressa un malestar. Les tres lleis de Hellinger més rellevants per la psicòloga són la llei de la pertinença, la llei de la jerarquia i la llei de l'equilibri o la compensació. La psicòloga Lara Terradas ens repassa les principals famílies disfuncionals i ens dona pautes per gestionar-les i cuidar-nos.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Molly Wind" Bibliotecàries a cavall, un còmic de Catalina González Vilar, amb il·lustracions de Toni Galmés, publicat per Astronave. Narra les peripècies de la Molly, una nena de 10 o 12 anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l'aventura d'esdevenir una "bibliotecària a cavall". És una història basada en uns fets reals a Kentucky, de dones que muntades a cavall anaven a masies i hi portaven llibres. Lectura recomanada a partir de 9 anys. I la pregunta dels llibres per somiar és en quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall? Respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge. I ja tenim els guanyadors del darrer concurs: Benjamí, Gabriel i l'Abraham. Moltes felicitats!
A "L'ofici d'educar" la psicòloga Lara Terradas ens parla de la culpa materna. Les dones estem educades, des de la cultura patriarcal, en l'exigència, diu la psicòloga, que és la cosina germana de la culpa. Quan jo no soc el que s'espera de mi com a mare, m'esforço i entre el jo real i el jo ideal sento culpa. Hem d'escoltar el que ens diu el monstre de la culpa materna, i fer un canvi revolucionari, diu la psicòloga: substituir la culpa per la responsabilitat.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "L'Orquestra de l'Esperança", de Carmen Oliver i Luisa Uribe, publicat per l'editorial Joventut. És un llibre àlbum de coneixements que explica la història de l'Orquestra de l'Esperança, a Cateura, al Paraguai, feta amb instruments reciclats que toquen joves d'entre 11 i 25 anys. Parteix de la iniciativa d'un músic, Fabio Chávez, que volia fer arribar la música als nens més pobres, i ho va aconseguir construint tots els instruments a partir de les restes d'una deixalleria. I així cada nen va poder tenir el seu instrument i van crear l'Orquestra de l'Esperança. I aquesta orquestra va per tot el món fent concerts per recollir diners per a l'orquestra i el poble de Cateura. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: Quin és el primer instrument que van construir per a l'Orquestra de l'Esperança? Respostes a l'oficideducar@ccma.cat I el Marc Gonzàlez i família són els guanyadors del darrer concurs i del llibre "Diumenge". L'enhorabona!
Adolescent coneix adolescent per internet, aquest és el punt de partida del "Com educo" de la psicòloga Lara Terradasa "L'ofici d'educar". El contacte amb l'altre implica la sensorialitat i amb una pantalla tot això no hi és. Les relacions afectives virtuals poden potenciar l'amor romàntic i la idea de la mitja taronja, apunta la psicòloga. I també poden afavorir el mandat de l'amor instantani, i potser no veiem la totalitat de la persona. Cal oferir entorns educatius als joves sobre l'afectivitat i detectar les relacions que no els proporcionin benestar.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Diumenge", de Marcelo Tolentino, publicat per Kókinos. És la història que li passa a una família cada diumenge, que van a casa els avis. Però el nen de la família un diumenge vol fer una cosa diferent: vol fer una volta al món amb el gos dels avis. Tots dos juguen a imaginar una volta al món meravellosa, fins que tornen a casa. Ens parla de la força de l'avorriment per impulsar-nos a imaginar amb unes il·lustracions precioses. Un llibre ideal a partir dels 5, 6 anys. I la pregunta dels llibres per somiar és: qui acompanya el nen en les seves aventures de diumenge? Respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Laura Martínez, l'enhorabona!
A "L'ofici d'educar", la psicòloga Lara Terradas ens explica que hi ha una relació entre com ens han educat i les experiències que hem viscut, i com està el nostre cos i els símptomes que mostra. Dels 0 a als 6 anys s'escriu el llibre de la nostra vida, es col·loquen les bases de la nostra personalitat i el que vivim desenvolupa en nosaltres una manera d'estar a la vida, i això es tradueix en el cos, apunta la psicòloga. Per exemple, si no ens sentim sostinguts en la infància, ens podem defensar i desenvolupar molta tensió als ulls. La miopia i l'estigmatisme tenen a veure en no haver-nos sentit sostinguts, perquè es pot generar la tensió de buscar la mare amb els ulls, explica la psicòloga. D'aquí la importància que les criatures es puguin expressar corporalment i emocionalment amb llibertat.
A "L'ofici d'educar" Jaume Centelles ens presenta "Fora de lloc", de Lucy Knisley, una novel·la gràfica sobre la frustració, publicada per Barcanova. És una història, basada en fets reals, d'una nena, la Jen, que viu a Nova York. I quan els seus pares se separen, ha d'anar a viure en una granja. El llibre ens explica tots els canvis en la vida de la Jen, que té discalcúlia, que s'ha d'adaptar a la família de la nova parella de la seva mare. Hi ha una segona part de la història, "Mossegar la poma" que parla de quan la Jen va a l'institut. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar: quina és l'autèntica passió de la protagonista d'aquesta història, la Jen? Respostes a loficideducar@ccma.cat I teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs, la Marta Fossas, que s'emporta el llibre "Patina".
Hi ha una gran crisi social de l'atenció, lamenta la psicòloga Lara Terradas. Segons uns estudis de neurociència, toquem una pantalla 2.600 vegades al dia, i el volum i velocitat d'informació que rebem ens crea una sensació interna d'acceleració, que genera adrenalina i la fantasia d'estar connectats al món. Hi ha el mite de la multitasca, apunta la psicòloga, que sobretot afecta les mares, nascut de les màquines que podien fer diverses tasques a la vegada. Però la multitasca per les persones no és real, perquè el nostre cervell només pot atendre una cosa a la vegada. Les conseqüències de la multitasca, per la Lara Terradas, són que requereix un gran esforç, afavoreix l'error, desgasta la creativitat i el benestar emocional i disminueix la memòria.
A una setmana de la nit màgica dels Reis, el Sergi Vives està atrapat en uns grans magatzems. I mentre espera ser rescatat, recorda les joguines més memorables que li van portar els Reis de menut, i repassa la carta als Reis de les seves imparables filles. El sentit de l'humor del Sergi Vives, pare primerenc de bessones, a "L'ofici d'educar".
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Patina", de Jason Reynolds, publicat per Sembra Llibres. El llibre ens explica la història de la Patty, una adolescent orfe de pare i amb una mare que es queda sense cames per culpa de la diabetis i tampoc la pot cuidar. Ella i la seva germana són acollides pel seu oncle i la seva parella en un barri ric. I han d'afrontar les burles dels companys de la nova escola privada. A la vegada que la Patty és la més competitiva i la millor en l'esport que més li agrada. És un llibre que forma part de la multipremiada sèrie "Track" i que s'ha considerat un dels millors llibres de l'any per a joves, segons The New York Times. I la pregunta del concurs és: Quin esport practica, la Patty? Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge. I ja tenim la guanyadora del darrer concurs: la Lorena Esteban, l'enhorabona!