Les dificultats per accedir a l'habitatge, a "30 minuts"

Els preus dels pisos no paren de pujar i prop d'un terç de la població ja té dificultats per accedir a un habitatge. La crisi de l'habitatge ja no afecta només les persones més vulnerables, també les que tenen uns ingressos regulars. Com la Montse i en Martí, una parella de Barcelona amb tres fills a qui no renoven el contracte de lloguer i que han deixat la ciutat perquè no poden afrontar els preus que es demanen actualment. O en Lluís, de Girona, un home separat que ha de conviure amb l'exdona perquè no troba pis de lloguer assequible per a ell sol. La Montse i en Martí han marxat de Barcelona perquè no poden afrontar els preus que es demanen actualment (3Cat) "Tota la classe mitjana, mitjana-baixa i baixa no poden accedir a l'habitatge en propietat. I això està perjudicant enormement l'accés d'aquestes famílies a un habitatge, especialment a Espanya, on mai hem tingut un mercat de lloguer madur, a preus assequibles", assegura Sergio Nasarre, de la Càtedra Unesco d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili. En Lluís, de Girona, ha de conviure amb l'exdona perquè no troba pis de lloguer assequible per a ell sol (3Cat) "Ara mateix hi ha gent que destina de mitjana el 40% -diu Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres- però moltes vegades més del 50% dels ingressos al lloguer, i això és insostenible". Però l'encariment dels habitatges també genera molt de negoci, fins al punt que la inversió en immobles ha arribat al món dels youtubers amb la promesa de poder deixar de treballar i viure de rendes. German Jover ha aconseguit viure de rendes gràcies a les inversions immobiliàries i en fa divulgació a través de les xarxes (3Cat) El "30 minuts" mostra també un assessor immobiliari que treballa per a clients que compren pisos per llogar-los temporalment a estrangers, amb rendibilitats del 5%. "Estem parlant d'una persona que té dos pisets -diu Iñaki Unsain- i que té una pensió de 2.000 euros, i que amb aquests 1.200 euros que aconsegueix, multiplicat per dos, doncs viu dignament i ja està". Iñaki Unsain és un "personal shopper immobiliari", que treballa per a clients que compren pisos per llogar-los temporalment a estrangers (3Cat) "L'habitatge és pràcticament l'únic bé que té aquesta doble condició de bé de primera necessitat i de dret i, al mateix temps, de bé mercantil, de bé econòmic", puntualitza Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'habitatge de Barcelona. Per reconduir la situació, aquesta primavera ha entrat en vigor la llei que regula els preus de lloguer a 140 municipis, on viu el 80% de la població de Catalunya, però la normativa té moltes escletxes i encara és aviat per veure'n els efectes reals sobre els preus. Els joves són un dels col·lectius amb més dificultats per accedir a l'habitatge, tot i que treballin i comptin amb un salari (3Cat) El que és segur és que pràcticament no hi ha alternatives d'habitatge públic, perquè fa molts anys que la inversió és minúscula. "És lamentable que la mateixa llei actual d'habitatge parli del cinquè pilar de l'estat del benestar -manifesta Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l'Associació de Propietaris d'Habitatge de Lloguer- però no digui qui paga, com es finança, com es dirigeix, qui se'n responsabilitza." Fitxa tècnica: Un reportatge d'Ignasi Gallart Cajo i Cari Pardo Luzzy Imatge: Òscar Roger Muntatge: Òscar Roger, Pere Salvadó Producció: Sílvia Sáez Muntatge musical: Joan Roy Postproducció d'àudio: Enric Casanovas Documentació: Jordi López Santín Equip addicional: Mariona Bassa, Carles Solà, David Bou, Jordi Hernández, Arlet Rodríguez, Marià Talló "Habitatge, dret o negoci" és una producció de 3Cat