Andy Warhol i Robert White van ser dos emprenedors nord-americans que van assolir l'excel·lència en els seus respectius camps de coneixement. Andy Warhol va ser un mestre en el disseny i l'art underground de Nova York. Robert White va ser un científic que va investigar com fer un trasplantament de cervell, és a dir, agafar el cervell d'algú i trasplantar-lo a un cos jove i sa.
Aquesta setmana, la cosa ha anat de parelles, de búnquers amb més d'un protagonista. Primer tenim els Jim, dos bessons separats en néixer i que van tenir vides idèntiques. Tots dos tenien el mateix ofici, les mateixes aficions, el mateix cotxe... fins i tot les dones i les exdones es deien igual! L'altra història és la de la Phyllis Penzo i en Robert Cunningham, una cambrera i un policia que van compartir una butlleta de loteria i... pam! Es van fer ben milionaris!
Jules i Larry. Acabem la setmana amb dos personatges que estaven disposats a tot per fer realitat els seus somnis. En Jules es volia convertir en el taxidermista més important del món, una feina que va fer des que era un nen i que el va empènyer a dissecar tot el que va trobar. En Larry, que volia ser pilot d'avió, va aconseguir el seu propòsit després de moltes desil·lusions gràcies a una cadira de jardí i un grapat de globus.
L'Elizabeth Bisland i en Robert Cornish, dos americans que van arribar a ser coetanis, dos emprenedors que van portar les seves carreres professionals fins a límits insospitats. L'Elizabeth va ser una intrèpida reportera, de les poques que hi havia llavors. En Robert va ser un científic que es va obsessionar per tornar els morts a la vida i que va acabar inventant... el gronxador de morts.
Programa 4x158. Aquest any hem fet moltes biografies de catalans i catalanes que van lluitar contra els feixistes durant la Guerra Civil i també contra el nazisme per tot Europa. Alguns en van sortir més ben parats i d'altres van acabar sent presoners i van experimentar de primera mà l'Holocaust amb tot el seu horror. Un d'ells va ser l'Enric Tomàs Urpí, membre d'Esquerra Republicana, combatent contra Franco i... presoner en un camp de concentració nazi. No us feu gaires il·lusions ni aneu corrents a ensenyar aquesta història als vostres fills, que al final potser us decebrà un pelet.
La vida i les mentides d'en George ens han captivat! En George era un estafador francès, alt, ros i amb els ulls blaus que deia que era un taiwanès de la família reial. La seva història sempre era la mateixa: uns atracadors li havien robat les coses i necessitava diners per agafar el tren cap a Terrassa (no era Terrassa, però ja ens heu entès, oi?). La segona biografia ja és una mica més seriosa; estem parlant de la Nishimura Mako, la primera dona que ha aconseguit ser acceptada per un clan de la Yakuza.
Programa 4x153. La Nishimura tenia un aspecte fràgil, era baixeta i poqueta cosa, però la mossa tenia molta mala bava, tenia nervi, força i era ràpida amb el ganivet. Amb aquest currículum i un historial delictiu que feia por, la Nishimura Mako va aconseguir que un clan de la Yakuza, la temuda màfia japonesa, l'acceptés com a membre de l'organització. Una dona Yakuza! Això era un fet altament irregular, però la Nishimura era una gàngster original de la vella escola, molt més valenta que la majoria dels seus companys.
Gino Bartali, una persona que feia més pinta de boxejador que de ciclista! Però a vegades les aparences enganyen; també semblava un feixista malparit i en el fons era una bellíssima persona. Recupereu el capítol i descobriu la seva vida. L'altra biografia destacada encara és més emotiva: és la història d'amistat entre un gosset de carrer, el Bobby, i un vigilant nocturn tuberculós.