Del Vinhamala fins a Auñamendi

Durada: 25 min

.

Durada: 27 min

Es montanhes calcàries deth Tuc d'Anayet son eth preludi der agradiu Pirenèu Basc, a on es Pirenèus se calaràn ena mar. I a fòrça preséncia umana sus era tèrra, bucolica e tradicionau. Es relèus son ondulacions umides e magiques. Es pastors non son luenh dera mar e er ambient ei ath viatge fòrça verd e luminós. (En aranès)

Durada: 25 min

Deth Perdiguero tath Pòrt de Bielsa, en França ne diden "nestes" as arrius principaus. Ací ei eth vertadèr "reiaume des tres mil e ei a on es glacièrs dan continuament ambient de nauta montanha. Un seguit de vint tucs depassen era còta des tres mil mètres e mès d'ua trentia supèren es 2.900. (En aranès)

Durada: 25 min

Des del Perdiguero al Port de Bielsa, a França s'anomenen "nestes" als rius principals. Aquí està el veritable "regne dels tresmil" i és a on les glaceres donen continuament ambient d'alta muntanya. Un seguit de vint pics sobrepassa la cota dels tres mil metres i més d'una trentena superen els 2.900.

Durada: 27 min

En Aran e en Palhars es vals s'estenen en tot formar armoniosi circs qu'exteriorisen era sua intensa vida a trauèrs deth miralh des sòns lacs. I a mès de tres cents lacs: uns son penjadi ath cant des cimalhs en tant que d'auti semblen ajaçats pròp des peishèus verdi. (En aranès)

Durada: 26 min

Era Cerdanha ei un paradís assolelhat e amable que deth Queròl tath nòrd ei francés e de Puigcerdà tà baish ei espanhòu. Aguesta particion antigeografica dera Cerdanha date deth sègle XVII. Mès en establir que "trenta tres pòbles deth nòrd dera val passauen tà França", demorèc desbrembada Lhívia, que non ère pòble se non vila. (En aranès)

Durada: 27 min

Des de Cervèra enquiath tuc de Còstabona, eth Puigmal e era Cerdanha toti es tucs formen ua linha benbe contunha, enlaçades damb ondulacions de formes arredonides. A compdar deth Còstabona, es cimalhs ja depassen es 2.000 mètres, coma passe tanben en Pirenèu Basc, ar oèst deth tuc d'Òhri. (En aranès)

Durada: 27 min

A l'est de la Vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l'alt territori català, a on, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres, tot resulta amable i acollidor. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.