(Crònica via telèfon satèl·lit)

“ La nit l’hem passat malament sense els sacs de dormir, el fred ens ha envaït i feia molt vent. A la matinada, tots quatre (l’Unai, l’Estefano, en Sechu i jo), hem sortit del Camp 4 en direcció al cim. El dia era clar, però el vent no ha parat en cap moment. La neu recent que ha caigut aquests quatre dies passats, ens ho ha posat difícil i evidentment la traça feta el dia 1 no hi era, tot i així hem anat obrint traça nova. A mida que hem anat guanyant alçada, els meus companys han anat abandonant el intent a cim. M’he quedat sol... He seguit obrint traça i quan he arribat a la quota dels 8.000 metres eren ja les 13.30h, encara em quedaven uns 200 metres per arribar al cim... Valorant el ritme de progressió que duia i les condicions en que estava la muntanya, he decidit no continuar...

Ara sóc al Camp Base, he baixat directament dels 8.000 metres parant a recollir els camps d’alçada. El dia a estat dur, molt dur, què us he de dir! Estic “tocat”, molt cansat i amb ganes d’anar a dormir... demà serà un altre dia i ja rebreu més informació una vegada hagi pogut descansar i refredar les emocions i sentiments actuals . Només dir-vos que moltes gràcies a tots i totes pel suport, interès i recolzament que sempre em doneu en tot moment. Aquesta vegada no ha pogut ser, però, quan una cosa t’agrada i t’apassiona amb tanta força, fa que t’esforcis i lluitis per seguir realitzant els teus somnis.

Bona nit, una abraçada a tothom,..”