La puja, habitual benedicció realitzada als Camps Bases per demanar al déus de la muntanya la seva protecció durant l’escalada, també ha estat passada per aigua. Ja portem més d’una setmana al Camp Base i tots els dies, com ja us he anat informant, o ens ha plogut o ens ha nevat. Sembla que en els propers dies es preveu una milloria, però a hores d’ara sembla que el monsó no ens vol deixar. Els dies es fan monòtons degut a la pluja i la neu, aprofitem per descansar i aclimatar.

null

Ara mateix sóc dins la tenda, a punt d’anar a dormir, escrivint aquestes línees mentre escolto “The Wall”, disc i pel·lícula de referència, doncs és un dels meus grups de música preferits “Pink Floyd”. És una manera com una altra d’evitar sentir el soroll continuat de la pluja contra el sobre-sostre de la meva tenda i com que la nit serà llarga, tinc tot el temps del món per escoltar-lo.
Ahir es va trencar aquesta monotonia, a mig matí va arribar al Camp Base un grup de trekking de la mà d’en Carlos Soria, un dels alpinistes amb els que compartim tota la infraestructura del CB. Un grup d’uns quinze nois i noies que per primera vegada arribaven a un CB d’un vuit mil. Entre ells, la casualitat de retrobar-me amb la Celia, una noia que vaig conèixer fa un parell d’anys enrere al Lenin amb el seu company Jose Mari. Si us en faig cinc cèntims d’ells és pel fet que mesos després em van convidar a les “Jornades de Muntanya de Segovia” a fer una xerrada de muntanya de la qual tinc molt bon record.

null

Una abraçada a totes i tots.

SALUTACIONS !!! a tots els espluguins i espluguines en aquests dies de Festa Major, en especial a tota la gent del GELADE.