Encara estem a Katmandú, el monsó segueix fort, cada dia plou, no amb virulència, però sí insistentment. De fet, avui érem a l’aeroport per sortir amb l’helicòpter fins a Sagamaon, un petit poble tibetà situat a un parell de dies del Camp Base del Manaslú, doncs les pluges han deixat pràcticament impracticable el trekking. Haurem d’esperar un dia més.

Els dies a Katmandú són grisos, humits i calorosos, amb tot l’enrenou dels últims preparatius no em tingut temps per a res, ni tan sols per fer alguna visita als temples o monestirs dels molts que hi ha a la ciutat. Encara que sigui la dotzena vegada que he aterrat per aquestes terres, sempre hi ha coses noves per a veure i descobrir.

Ahir al matí l’Unai i un servidor, varem poder fer un forat abans d’anar a fer la reunió al ministeri (on ens fan entrega del permís d’ascensió i podem donar oficialment per començada l’expedició), varem anar a un dels orfenats que hi ha a Katmandú a mans de S.O.S Himàlaia, ONG liderada per Pablo Ochoa de Olza, germà de l’Iñaki Ochoa de Olza, desaparegut fa uns anys a l’Annapurna. Ha estat una experiència fantàstica, el poder estar una bona estona visitant les instal·lacions, els hi hem fet entrega de medicaments i menjar. Per a mi ha estat inoblidable l’estona que he estat jugant amb els nens i les nenes de l’orfenat.

null

És bo saber i veure que hi ha gent que treballa per aquests nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i els 16 anys i que pel fet de ser orfes, no puguin tenir les mateixes oportunitats.

null

Així doncs, ja ho veieu, hi ha quelcom més que visitar els temples a Katmandú. De ben segur, a vegades els temples, els monestirs i les muntanyes ens amaguen la realitat que hi ha al darrere d’aquesta ciutat.

null