Estimats amics i amigues, ja fa un mes que estem als peus de la muntanya més alta del món i ja arribat l’hora de la veritat, això sí, el repte de pujar en menys de 24h i sense oxigen haurà d’esperar, m’explico:aquest any ha estat un any estrany a l’Everest degut a les restriccions que hi han hagut per les dues vessants de la muntanya per part dels xinesos en la seva carrera de fer arribar la flama olímpica al cim, un fet que personalment no m’agrada gens, doncs el fet d’impedir d’escalar una muntanya, de no poder fer fotografies, ni filmar o enviar informació via mail, sobretot en un país aliè (Nepal), no és honest ja que les muntanyes crec que haurien de ser patrimoni de tots i totes i restar al marge de la geopolítica. Tot això ha comportat més de deu dies d’inactivitat i per tant, no hem aconseguit l’aclimatació necessària per intentar el nostre repte. De totes maneres en Xavi Aymar i un servidor, sense xerpes, hem arribat per sota del Camp 4 (7.950 metres) aproximadament a 7.650 metres per damunt de les Franges Grogues i on hi hem deixat un dipòsit de material: la tenda, els fogonets, el gas, menjar... I per si fos poc, vaig arrossegant un esquinç al turmell des de fa un parell de setmanes el qual em provoca dolor i moltes molèsties, a la vegada que no em deixa avançar prou ràpid i m’exigeix un sobreesforç que no em fa sentir prou fort.



Després de tanta feina feta: 5 portejos al Camp 2 (6.400 m)i 3 al Camp 3 (7.100 m)..., seria una llàstima no aprofitar-la i malbaratar l’oportunitat d’arribar al sostre del món amb l’estil clàssic, utilitzant oxigen embotellat, amb el qual si que hi veiem possibilitats. El fet de no estar al 100 x 100 però comptar amb la companyia d’en Xavi Aymar fa que demà mateix iniciem l’atac al cim per arribar-hi possiblement el dia 21 de maig. Pot ser personalment, no hauré aconseguit aquest cop, el repte que em vaig proposar de pujar amb menys de 24h i sense oxigen, però tal i com més d’una vegada em comentat ens queda el principal objectiu que és el de pujar “Barcelona al sostre del món” al cim de l’Everest, somni de qualsevol de nosaltres i en el que molta gent hi ha posat els seus esforços des dels espònsors i col·laboradors: Ajuntament de Barcelona, Club Excursionista de Gràcia, Mountain Wilderness, Grifone, Coleman, Irestal Group, Ism, Epirimountains, Ajuntament d’Esplugues, l’Avenç, Gelade, Intempèrie, a tots i totes vosaltres, família i amics i amigues que també us mereixeu arribar amb nosaltres al CIM.