Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
(Crònica via telèfon satèl·lit)

“ La nit l’hem passat malament sense els sacs de dormir, el fred ens ha envaït i feia molt vent. A la matinada, tots quatre (l’Unai, l’Estefano, en Sechu i jo), hem sortit del Camp 4 en direcció al cim. El dia era clar, però el vent no ha parat en cap moment. La neu recent que ha caigut aquests quatre dies passats, ens ho ha posat difícil i evidentment la traça feta el dia 1 no hi era, tot i així hem anat obrint traça nova. A mida que hem anat guanyant alçada, els meus companys han anat abandonant el intent a cim. M’he quedat sol... He seguit obrint traça i quan he arribat a la quota dels 8.000 metres eren ja les 13.30h, encara em quedaven uns 200 metres per arribar al cim... Valorant el ritme de progressió que duia i les condicions en que estava la muntanya, he decidit no continuar...

Ara sóc al Camp Base, he baixat directament dels 8.000 metres parant a recollir els camps d’alçada. El dia a estat dur, molt dur, què us he de dir! Estic “tocat”, molt cansat i amb ganes d’anar a dormir... demà serà un altre dia i ja rebreu més informació una vegada hagi pogut descansar i refredar les emocions i sentiments actuals . Només dir-vos que moltes gràcies a tots i totes pel suport, interès i recolzament que sempre em doneu en tot moment. Aquesta vegada no ha pogut ser, però, quan una cosa t’agrada i t’apassiona amb tanta força, fa que t’esforcis i lluitis per seguir realitzant els teus somnis.

Bona nit, una abraçada a tothom,..”
Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
(Crònica via telèfon satèl·lit)

“Hola a tothom,

Ahir diumenge varem sortir del Camp Base cap a Camp 1. Després de passar-hi nit, avui hem pujat al Camp 3, a uns 7.000 metres des on us estic trucant. Fa molt vent i està tapat, tenim la tenda força enterrada per la neu, la base i una part del lateral molt “enganxada – incrustada” al gel, però tots dos ens trobem bé. A hores d’ara els partes meteorològics segueixen pronosticant que el dia 6 d’octubre serà bo, per tant el que ara tenim al cap, a part d’acabar de fer el sopar, és solucionar el tema de la tenda ja que demà ens l’hem d’endur al Camp 4 a uns 7.400 metres i estaria d’allò més bé poder plantar-la amb tota la seva “plenitud”. En fi, des d’aquí dalt, us envio molts records i també agrair-vos tots els vostres missatges de suport. Fins demà...”
Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
No ha pogut ser. En aquest primer intent a cim ens hem quedat quasi als 7.000 metres. El meu company Unai, no s’ha trobat prou bé, no he gosat deixar-lo sol i l’he acompanyat al Camp Base, el temps tampoc ajudat, en definitiva hem pres la decisió d’aprofitar una nova finestra de cara al 5, 6, 7 d’octubre ja confirmada. Tan sols s’ha fet el cim el dia 1 d’octubre degut al fort vent.

null

Sincerament, estic fotut, doncs perdre una oportunitat de cim com aquesta, no crec que es repeteixi en la vida, però la salut del company de cordada no té preu. Em sorprèn veure a alpinistes de diferents països que, degut a la “febre del cim” i a la poca paciència, han seguit cap amunt sense l’aclimatació necessària en veure a desenes d’alpinistes en direcció al cim.

null

Descansarem un parell de dies per recuperar i, hi tornarem, pel que sembla la finestra és perfecta, amb molt sol i poc vent. Espero que aquesta sigui la definitiva perquè la temporada no s’allarga mai més de la primera setmana d’octubre.

null

Qui sap, pot ser aquest cop tanquem un petit cercle, podria ser que aquest cim el féssim el 6 d’octubre quan el meu primer 8.000 va ser també un 6 d’octubre. Si fos així, tindria sis 8.000 a la butxaca. En definitiva 666, el número del diable, diuen que l’Himàlaia a vegades pot ser un infern, bé en tot cas si el trobo el saludaré de la vostra part, no serà tant dolent, oi?!!!
Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
La puja, habitual benedicció realitzada als Camps Bases per demanar al déus de la muntanya la seva protecció durant l’escalada, també ha estat passada per aigua. Ja portem més d’una setmana al Camp Base i tots els dies, com ja us he anat informant, o ens ha plogut o ens ha nevat. Sembla que en els propers dies es preveu una milloria, però a hores d’ara sembla que el monsó no ens vol deixar. Els dies es fan monòtons degut a la pluja i la neu, aprofitem per descansar i aclimatar.

null

Ara mateix sóc dins la tenda, a punt d’anar a dormir, escrivint aquestes línees mentre escolto “The Wall”, disc i pel·lícula de referència, doncs és un dels meus grups de música preferits “Pink Floyd”. És una manera com una altra d’evitar sentir el soroll continuat de la pluja contra el sobre-sostre de la meva tenda i com que la nit serà llarga, tinc tot el temps del món per escoltar-lo.
Ahir es va trencar aquesta monotonia, a mig matí va arribar al Camp Base un grup de trekking de la mà d’en Carlos Soria, un dels alpinistes amb els que compartim tota la infraestructura del CB. Un grup d’uns quinze nois i noies que per primera vegada arribaven a un CB d’un vuit mil. Entre ells, la casualitat de retrobar-me amb la Celia, una noia que vaig conèixer fa un parell d’anys enrere al Lenin amb el seu company Jose Mari. Si us en faig cinc cèntims d’ells és pel fet que mesos després em van convidar a les “Jornades de Muntanya de Segovia” a fer una xerrada de muntanya de la qual tinc molt bon record.

null

Una abraçada a totes i tots.

SALUTACIONS !!! a tots els espluguins i espluguines en aquests dies de Festa Major, en especial a tota la gent del GELADE.
Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
24 d’abril del 2010
Katmandú

Amics i amigues tot té un final, i el final de la nostra expedició malauradament ha arribat, encara que ens hagi costat prendre aquesta decisió més que mai. Els dolors a l’esquena em segueixen molestant tot i prenent la medicació, però el que realment em fa més mal és saber que els companys d’expedició, en Juanito Oiarzabal, en Carlos Pauner i companyia ha sortit cap al cim i que un servidor, es quedarà sense cim aquesta vegada o si més no, sense haver-ho pogut intentar. Per altra banda em tranquil·litza saber que ben aviat podré estar amb els meus i que aquesta expedició haurà finalitzat i amb ella el patiment d’aquests set dies esperant una millora, que finalment no aparegut.
Aquest mateix matí, amb en Lluís hem fet una trucada a l’asseguradora per donar part de l’accident. Les coses inusualment s’han desenvolupat de tal manera que mentre escrivia aquest correu, hem rebut la trucada del corresponsal de Nepal, dient-nos que immediatament seriem evacuats. No ens ho podíem creure, en breu un helicòpter ens venia a recollir per dur-nos a Katmandú. No havíem esmorzat, no teníem el material preparat..havíem de prendre una decisió tenint un dipòsit de material al Camp 1, el Camp 2 tot muntat i el Camp 3 equipat, si marxàvem perdíem el material si és que no enviàvem algú a recollir-lo, a canvi però, estàvem a quaranta cinc minuts de Katmandú i de l’hospital.
A les 13h i 45min, érem evacuats amb un B3, un helicòpter que fa uns anys va aconseguir de posar un patí dalt del cim de l’Everest. Amb en Lluís ens preguntàvem com una “mega-màquina” com aquesta ens venia a recollir, durant el vol ens ho van aclarir: El temps seguia inestable, com cada dia, el cel estava tapat i amb ell el cim de l’Annapurna. Durant el trajecte i seguint el curs del Miristikola fins la vall del Kaligandaki en direcció a Katmandú, les turbulències eren constants i no les teníem totes, i per això, el perquè d’aquest helicòpter.

Helicòpter

Hem arribat a l’aeroport de Katmandú i des d’aquí, directament a l’hospital a on ens han fet una revisió complerta a tots dos. Després de mirar els metges les radiografies, han arribat a la conclusió de que el què tenim són fortes contusions, sense descartar que puguem tenir petites fisures o alguna altra lesió i que això s’hauria de mirar amb ecografies que aquí no les poden fer. És per això que m’envien ràpidament a Barcelona on espero que la facin i així saber l’abast de les lesions. M’agradaria agrair amb la velocitat i serietat en la què em estat evacuats, gràcies a l’assegurança de la Feec.

Hospital Katmandu

M’enduc una satisfacció major a la dels altres cims, com els darrers, el Lhotse, l’Everest, el Cho Oyu...sobreviure a una allau de neu, blocs de gel i pedres damunt els 6.500m a l’Annapurna és infinitament més satisfactori que quan he fet cim altres vegades, sóc dels que penso que sempre ens hem de quedar amb la part positiva de les coses. L’Annapurna (mare de l’abundància amb sànscrit) no ens ha donat permís, l’allau ha estat el seu avís o almenys ho em d’entendre així, i com bé diu el meu amic Ramon: “...hi haurà altres Annapurnes que recollir...”, en referència al ram de Nerets del dia de Sant Jordi.
Així doncs us espero la propera temporada, a principis de setembre on intentaré pujar a un altre vuit mil: el Manaslú de 8.163m.
Ara em queda donar les gràcies a tots els espònsors que han fet possible aquesta expedició, esperant m’acompanyin al cim del Manaslú la propera tardor. A la Secretaria General de l’Esport, Vèrtic, Infinit Emotions, ISM, Temps d’Aventura de TV3 i la col·laboració del Club Excursionista de Gràcia i el Grup Excursionista Gelade de l’Avenç d’Esplugues. També a animar a tots aquells i aquelles que s’hi vulguin sumar com a espònsors i col·laboradors. Per últim voldria agrair tot el vostre suport incondicional, tant el de la família com el dels amics i amigues i coneguts d’arreu de del d’Argentina, Madrid, Segovia, Bilbao, Córdoba, Màlaga, Mallorca, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona...i sobretot el de tota la gent que hi ha darrera del projecte Catalunya 14x8000.
Una abraçada per a tots,

Xavi Arias

Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
22 d’abril del 2010
Camp Base de l’Annapurna

Ja son cinc dies d’espera al C.B, en el meu cas recuperant-me de les contusions de l’allau de Camp 3. Encara estic dolorit, però per sort, molt més animat gràcies a tot el vostre suport, amics i amigues, família i sobretot el del meu company, en Lluís Ràfols. Cada dia els doctors de l’hospital improvisat al C.B (amb el suport del govern d’Aragó), em miren i em donen la seva opinió, a hores d’ara creuen que podria tenir fisurades dos costelles en l’inserció costovertebral de la part dreta. Tant debò a cada expedició pogués tenir un servei com aquest, tant per a mi, com pels altres companys i companyes i xerpes. Espero estar a punt en uns quants dies més, això si, no al cent per cent però si amb la suficient força per intentar arribar al cim. Recordo fa un parell d’anys, la baixada del cim de l’Everest amb aquell dolor al turmell (uns dies abans havia patit una torçada al peu), en arribar a Katmandú em van diagnosticar una fisura a la tíbia inserció amb el peroné. És per això que no tinc por del dolor, si no, de que la lesió no em deixi progressar fins al cim.

Hospital Camp Base

Ahir mateix, tota l’expedició de “Al filo de lo imposible” liderada per l’Edurne Pasaban, van marxar cap a Katmandú després de fer el cim de l’Annapurna per en pocs dies sortir a pel seu últim vuit mil, el Shisha Pangma. Al C.B hi quedem força gent, l’expedició de la coreana Miss Oh amb un pressupost de cinc milions d’euros i altres expedicions més modestes, la del Japó, Itàlia, Equador, Iran, Polònia, Rússia...i com no, la d’un servidor gràcies al suport de la Secretaria General de l’Esport, Vèrtic, Infinit Emotions i amb la col·laboració inestimable del Grup Excursionista Gelade de l’Avenç d’Esplugues i del Club Excursionista de Gràcia.
Espero que en aquests propers dies prenguem la decisió de quan iniciem l’atac a cim, de fet avui mateix s’està fent una reunió amb tots els responsables de les expedicions del C.B, per decidir quin dia podria ser el millor i a la vegada contrastar les “meteos” de cada grup. A dia d’avui el vent és molt fort en alçada fins a 150km/h, si tot va com pensem el dia 27 o 28 d’abril podrien ser uns bons dies de cim.
Per últim, tot i que sóc lluny de casa, no em voldria oblidar de la meravellosa data d’avui 23 d’abril, la diada de Sant Jordi. Des d’aquí vull felicitar el sant a tots els Jordis i Jordines, fent-vos arribar el meu modest regal: un fantàstic ram de nerets vermells i l’últim paràgraf del llibre “Annapurna primer 8.000”, primer 8.000 conquerit per l’home al 1950 i que seixanta anys després, un servidor vol intentar arribar-hi amb la senyera.

Nerets vermells

Que passeu una immillorable diada de Sant Jordi, una abraçada,
“...Mentre estic estirat a la meva camilla, penso en aquesta aventura que està acabant en aquesta victòria inesperada. Sempre es parla del ideal com el d’un fi que s’intenta arribar sense aconseguir-ho.
L’Annapurna, per a tots nosaltres és un ideal realitzat; en la nostra joventut no ens absorbien els relats imaginaris ni els sanguinolents combats que les guerres modernes ofereixen a imaginació dels nens. La muntanya va ser per a nosaltres un camp de batalla natural en el que, jugant en les fronteres de la vida i la mort, buscàvem la llibertat que foscament desitjàvem tant com el pa.
L’Annapurna, al que haguéssim anat tots amb les mans buides, és un tresor sobre el qual viurem...Amb aquesta realització una pàgina es dobla...una nova vida comença.
Hi ha altres Annapurnes en la vida dels homes i dones...”

Senyera i llibre de Sant Jordi



Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
17 d’abril del 2010
Camp Base de l’Annapurna

Ja tornem a ser al C.B amb la feina feta. Les coses però, no han sortit com esperàvem.

Progressant al Camp 3

Després de muntar el Camp 3 a 6.500m en un lloc on ningú tenia clar que fos el millor, ens trobàvem dins la tenda instal·lant-nos i preparant l’aigua per hidratar-nos, quan de sobte, un soroll d’allau com molts d’altres que podem anar sentint durant el dia, però aquest, cada vegada el sentíem més a prop fins que al final aquesta sensació queda palesa quan el soroll es transforma en blocs de gel, de dimensions com el de les rentadores, i que comencen a passar per damunt nostre, barrejats amb neu i pedres. Una sensació que no desitjaria ni al pitjor dels meus enemics “si és que en tinc”. Un cop darrera un altre, al cap, a l’esquena...dins la tenda minúscula, en Lluís i un servidor mirant d’esquivar el que no es veu, son uns segons que semblen interminables i dels que et preguntes: què coi faig aquí?. Els crits dels altres companys i un silenci sepulcral ens fan entendre que el pitjor ja ha passat, tan sols cal sortir, els uns de la tenda destrossada, els altres de sota la neu...
-Esteu tots bé?, ens preguntem els uns als altres.
-Ja ho dèiem que aquest lloc no era el millor.
-Doncs fotem el camp a un de més segur.
Eren les 18h quan tornàvem a estar instal·lats un centenar de metres més avall. En Lluís i jo varem decidir de baixar al Camp 2, mil metres més avall, ja no teníem tenda i volíem arribar al Camp Base el més aviat possible. Pot ser tots dos, som els que més mal parats en varem sortir.
Estic convençut que més d’un i d’una de vosaltres es preguntarà: “però què hi feu aquí?, sembla que us agradi buscar el perill..!”. En tot cas procurem fer les coses el millor que sabem, però de vegades les coses no surten com un s’espera, per a uns, hem tingut mala sort de que ens enganxes aquesta allau, per a mi és al contrari, hem tingut una sort immensa de sortir-ne il·lesos, amb algunes contusions i això sí, un gran esglai que ens costarà uns dies de passar.

En mans dels doctors

Ara ens queden uns dies de relaxació al C.B. Els doctors Morandeira i Nerin, ens han mirat de dalt a baix i potser en dos o tres dies estarem recuperats, esperarem l’evolució del temps i de les condicions de la muntanya i com no, de nosaltres mateixos què és el més important. De moment a recuperar-nos, a xafardejar els correus que ens envieu i a fruir de la família encara que sigui molt breu per telèfon satèl·lit i després ja ho veurem.

Una abraçada des del Camp Base de l’Annapurna,


Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
14 d’abril del 2010
Camp Base de l’Annapurna

Hola amics i amigues, us escric des del C.B. Aquests darrers dies ha estat nevant, però avui el temps ha estat bo i no ha caigut ni una volva de neu, demà sortim en direcció al Camp 2, per l’endemà divendres anar a Camp 3 i dormir-hi. Sortirem en Lluís i un servidor, acompanyats dels amics del C.B, permeteu-me que us els presenti. Una cordada és la d’en Carlos Pauner i en Javier Perez, l’altra en Juanito Oiarzabal i en Tolo Calafat. Durant aquests dies hem descansat, hem endreçat el material i el què és més important, hem gaudit de les habilitats culinàries d’en Juanito.

null

Avui mateix ens ha delitat amb un “bacalao a la vizcaína” que és una de les seves especialitats. De vegades els alpinistes tornem prims i desgastats de les expedicions, però aquest cop, no podrem dir que sigui per no menjar.

null

Formem un equip amb prou experiència, tots junts sumem més de quaranta ascensions a muntanyes de 8.000m, però no em d’oblidar que en Juanito en porta vint-i-tres tot sol, és la persona que en té més de tota la terra. Bé, espero que l’experiència de tots, faci que aquesta vegada tot surti tal i com a passat en les últimes expedicions.

Una abraçada a totes i tots,

Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
12 d’abril 2010
Camp Base de l’Annapurna

Salutacions a tothom, és 12 d’abril, fa tres dies que hem arribat al C.B a 4.200m i ja hem començat a fer feina, tenim el Camp 2 a 5.500m instal·lat i equipat, en espera de montar el Camp 3 per anar-hi a dormir.

Eren les 6.30h quan sortíem en direcció al Camp 2, abans però, havíem de passar per Camp 1 tot i que no el muntaríem. L’aclimatació amb més de 10.000 metres positius acumulats ha fet que ens trobem bé per avançar feina i posar-nos al nivell de les altres expedicions que porten ja, entre dues i quatre setmanes al Camp Base. Una vegada passat un plató a 5.000m ple d’esquerdes, ens hem enfilat per unes pendents que ens han portat al Camp 2, hem plantat la tenda i hem deixat tot el material necessari que dúiem a l’esquena: el gas, els fogonets, el menjar, la roba...

null

Ara des de la meva tenda al C.B, esperem tornar a pujar al Camp 2 per a dormir-hi i poder pujar a muntar el Camp 3, però les previsions meteorològiques no són prou bones i segurament passarem un parell de dies al C.B esperant una millora en el temps.

null

Una seixantena d’anys enrere, en Maurice Herzog i els seus, es trobaven en una situació similar, aquí teniu un petit paràgraf del seu Llibre “Annapurna, primer 8.000”, capítol IX, l’Annapurna:

“...El nostre pobre campament II està perdut enmig de la neu. Ens ensordeix el terrabastall ininterromput dels allaus, la direcció dels quals varem localitzar malament. Entre torbs de neu i rafegues de vent, despleguem les tendes, col·loquem les estaques, fem una plataforma; una hora més tard estem tots instal·lats...”

Bé, amics i amigues, una abraçada molt forta des del C.B de l’Annapurna.

15/04/2010: Ja som al Camp Base

Categoria: Annapurna
Escrit per: Xavier Arias
9 d’abril del 2010
Camp Base de l’Annapurna

Bones a totes i tots,

Us escric des del Camp Base de l’Annapurna a 4.200 metres, després de tres dies d’aproximació des de Lete a 2.500 metres. En aquest Camp Base, ja s’hi troben totes les expedicions de la temporada, entre elles, les dos més grans, la de la coreana Miss Oh i la del “Filo de lo Imposible” amb l’Edurne al capdavant. Dues dones que estan al final de la carrera per ascendir a les catorze muntanyes de més de 8.000 metres que hi ha a la terra. Aquesta temporada, una d’elles serà la primera dona de la història en aconseguir-ho.

null

En referència a l’aproximació al C.B, dir-vos que hem accelerat una etapa. Aquests tres dies han estat fantàstics, amb un temps meravellós que ha fet possible gaudir de debò, fruint de les vistes, de moments inoblidables com quan un trencalòs amb el seu vol majestuós volava molt a prop nostre, com si fos un vigilant, el “vigilant de l’Annapurna”. Encara que sembli que estiguem sols caminant per damunt dels 4.000 metres, sempre hi ha qui t’observa.

null

El C.B està als peus de l’Annapurna de 8.091m i dels Nilguiris, unes muntanyes de poc més de 7.000m. Després d’instal·lar-nos, mirarem de sortir fins al Camp 2, per instal·lar-lo, l’aclimatació realitzada juntament amb l’aproximació fan que puguem plantejar-nos el no muntar el Camp 1. Bé, nois i noies, en tot cas ja us aniré explicant com van anant les coses, però de moment ja estem al C.B i comença la veritable ascensió.

null

Una abraçada i fins aviat,

Temps d'aventura al Facebook