Vida Digital
Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email


No ha calgut esperar a l'inici del Mobile World Congress -que comença aquest dilluns a Barcelona- perquè es fes pública una autèntica bomba informativa, si ens disculpeu el tòpic: l'aliança entre Nokia i Microsoft. L'encara primer fabricant del món abandona el seu sistema operatiu Symbian, que fa servir en exclusiva. A partir d'ara els seus telèfons equiparan el sistema operatiu Windows Mobile.

Probablement és la notícia de l'any en aquest sector. Fa uns mesos parlàvem d'un acord de col·laboració entre les dues companyies. Fa uns dies apuntàvem que hi havia converses serioses entre els dos gegants per dur-lo més enllà. Finalment l'acord s'ha confirmat (ho explica magistralment Albert Cuesta aquí i aquí) i canvia radicalment el terreny de joc amb més futur de les noves tecnologies: el dels dispositius mòbils.

Per aclarir el panorama, fem una ullada al "top quatre" del sector:

- Apple, que marca el camí a seguir amb els seus iPhone i iPad però no és ni de bon tros líder de vendes. Equipa un sistema operatiu propi i exclusiu.
- Google, que amb el seu sistema operatiu Android (de codi lliure, recordem-ho) amplia cada vegada més la seva presència a marques i models. També explora aliances amb fabricants de mòbils per treure els seus propis models. L'últim, el Nexus S, en col·laboració amb Samsung.
- Nokia: líder de vendes, però marca clarament a la baixa en el sector dels "smartphones", que és el que més creix. Sistema operatiu propi i exclusiu (Symbian).
- Microsoft: les seves experiències com a fabricant de mòbils no han estat reeixides. Ha renovat, però, el seu sistema operatiu, Windows Mobile, i ha engegat acords de consideració amb diversos fabricants.
- RIM: Blackberry aguanta el cop dels "smartphones" d'altres marques, però ha perdut força quota de mercat. Sistema operatiu propi i exclusiu.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Jack Dorsey sabia que tenia una bona idea entre mans. Però segur que el 2006, quan va començar a treballar-hi, mai va pensar que l'explosió seria d'aquesta magnitud. El fundador de Twitter ha rebut ofertes temptadores de diverses empreses per adquirir la companyia. I entre els pretendents hi ha les dues torres bessones, els grans entre els grans d'internet: Facebook i Google. El més rellevant, però és la valoració monetària que han fet de Twitter: 10.000 milions de dòlars, uns 7.300 milions d'euros, un valor inèdit en una empresa amb només quatre anys i mig d'història.

Per contextualitzar, cal tenir en compte que America On Line (AOL) va comprar "The Huffington Post" -un mitjà de referència a internet, amb milions de lectors i influència al més alt nivell- per 231 milions d'euros; que Intel va adquirir l'empresa d'antivirus McAffee per prop de 6.000; que Telefònica es va fer càrrec de la xarxa social Tuenti per "només" 70 milions.

O, si voleu un exemple de l'economia industrial, la xinesa Geely va comprar Volvo a Ford per 1.300 milions d'euros. I, en futbol, el Málaga CF va passar a mans del xeic qatarià Abdullah per tan sols 36 milions d'euros.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
..."Per culpa de Twitter", segons diuen alguns. "Per culpa de Vigalondo", diuen altres. Sigui com sigui, aquí hi ha un altre exemple de com les xarxes socials poden tenir un paper decisiu a la nostra vida, fins i tot sense que tinguem cap intenció que les coses vagin per allà.

Anem als fets. El cineasta Nacho Vigalondo ("Los cronocrímenes") col·laborava amb el diari "El País" en una campanya publicitària. També era autor d'un blog al mateix diari. Fa pocs dies, amb la campanya plenament desplegada, Vigalondo va publicar un "tweet" al seu compte personal:

"Ara que tinc més de cinquanta mil 'followers' i m'he pres quatre vins podré dir el meu missatge: l'Holocaust va ser un muntatge!".

La polèmica es va desfermar immediatament. Alguns usuaris li van retreure que fes broma sobre segons quins temes. Vigalondo, per la seva banda, va publicar uns quants comentaris més en la mateixa línia, entre els quals els tres següents:

"Us he d'explicar alguna cosa més: la bala màgica que va matar Kennedy encara no ha aterrat!"
"Com es deia aquella pel·lícula de Spielberg? Ah, sí... Parc Judaic"
"Com es deia aquella pel·lícula de Spielberg? Ah, sí... 'A tot gas'"

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email


Què tenen en comú l'anomenada "llei Sinde", la revolta a Egipte i el discurs sobre l'estat de la Unió del president Obama? Sense voler barrejar peres i pomes, hi ha un element que és central en tots tres casos: quin ha de ser el paper de les noves tecnologies en general i d'internet en particular en el nou món que fa uns anys que s'esbossa?

Fa uns dies destacàvem la importància que Barack Obama atorgava a internet en general i a iniciatives com Facebook o Google en particular. No només com a motor empresarial, sinó com a filosofia de vida d'un país que sempre ha abraçat la innovació. Les noves tecnologies, venia a dir, poden articular un nou ordre social molt més pròsper i just per a tothom.

A l'altra banda tenim les revoltes a diversos països àrabs, amb Egipte com a protagonista en les darreres hores. El govern ha decidit tallar les connexions d'internet del país, en un intent desesperat per controlar quina informació es difon i quines comunicacions s'estableixen.

Veient les fotografies, els vídeos i els relats diversos sobre la repressió policial a l'estat dels faraons, l'executiu local ha estat inflexible. Una reacció molt segle XX, podríem dir, en contraposició a la d'Obama, tot i que cal veure què faria el president nord-americà si li muntessin la revolució a casa. Està per veure, tornant a l'Àfrica, si la mesura realment tindrà èxit i les comunicacions d'Egipte queden efectivament bloquejades.

Ens atrevim a dir, estimat Mubarak, que no, igual que no es poden posar portes al camp. L'arquitectura mateixa d'internet la fa extremament difícil de bloquejar. Per definició, internet és una xarxa descentralitzada, on cap servidor no té un paper absolutament vital. Els paquets d'informació sempre trobaran milers de camins alternatius per arribar a destí. Sí, evidentment, una acció governamental pot dificultar enormement la difusió de dades. Però no és gaire complicat trobar una sortida.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Són paraules de l'home més poderós del món, el president dels Estats Units, Barack Obama. "Som la nació de Google i Facebook", va dir ni més ni menys que en el discurs sobre l'estat de la Unió. Com deia aquell, "no hase falta desir nada más" per entendre el pes social, econòmic i polític que tenen actualment les tecnologies de la informació i les comunicacions en general i internet en particular.

Obama, que va esmentar internet diverses vegades en el seu discurs, va fer tota una crida a la innovació com a motor del país. "Cap de nosaltres pot predir amb certesa quin serà el proper gran sector industrial ni d'on sortirà l'ocupació. Trenta anys enrere no podíem saber que una cosa anomenada internet lideraria una revolució econòmica. El que podem fer -el que els Estats Units fan millor que ningú altre- és il·luminar la creativitat i la imaginació del nostre poble".

"Som la nació -continua- que va posar els cotxes a les carreteres i els ordinadors a les oficines; la nació d'Edison i els germans Wright; de Google i de Facebook. Als Estats Units, la innovació no només ens canvia les vides. És el que ens fa viure".

Quan un president de la Generalitat o un president del govern espanyol podrà dir alguna cosa semblant? Millor que sigui demà que la setmana que ve. El nostre futur en depèn. El model industrial s'està esgotant. Gràcies, per cert, a Mashable pel titular.
Categoria: Mòbils
Escrit per: VidaDigital Email
Si tens un iPhone, iPad o iPod Touch segur que ets present a l'estadística: Apple ha anunciat que la seva botiga d'aplicacions (App Store) ja ha assolit l'emblemàtica xifra de 10.000 milions de descàrregues, entre programes de pagament i gratuïts, des que es va posar en marxa el juliol del 2008. Recordem que les aplicacions no són res més que petits programes que permeten treure més partit del mòbil, des de jocs fins a GPS, passant per programari de reserva d'hotels, d'estat del trànsit o de reconeixement de codis de barres. Les aplicacions aprofiten la plataforma tecnològica d'un fabricant de mòbils (Apple, en aquest cas) per satisfer les demandes d'alguns clients i fer-se un lloc en el mercat.

Aquesta fita ens recorda, una vegada més, que el disseny i implementació d'aplicacions per a dispositius mòbils és una de les activitats amb més futur del món de les noves tecnologies. De fabricants de mòbils no n'hi ha gaires al món. Per contra, gairebé totes les empreses que es dediquen a aquest sector, per petites que siguin, poden pensar una aplicació per a "smartphones". Cal insistir també que les aplicacions, juntament amb la connexió a internet permanent, són el que dóna sentit als mòbils de darrera generació.

Si us sona estrany, prengueu-vos-ho com que ara teniu a la mà un ordinador potent, però amb un disc dur gairebé en blanc. Porta algunes aplicacions "de fàbrica": rellotge, navegador i, per descomptat, la capacitat de trucar. A partir d'allà, el camp és gran. Volem un joc? Vinga. Volem veure l'emissió en directe de Televisió de Catalunya? Doncs som-hi. Volem fer uns "check-ins" de Foursquare? No en parlem més. L'"smartphone" és útil si no se li instal·la res més, però les capacitats reals se'n disparen quan se li instal·len aquests petits programes.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Convertir el telèfon mòbil en una via de pagament és una pràctica en clar ascens, sobretot per afrontar les petites despeses de la vida quotidiana: comprar el diari, pagar el tallat, emplenar el dipòsit del cotxe... La cadena nord-americana de cafeteries Starbucks s'ha posat les piles i acaba d'estrenar una aplicació per a mòbil que permet pagar als seus establiments sense necessitat de treure el moneder.

L'aplicació es lliga a un compte de PayPal o a una targeta de crèdit, i genera un codi de barres únic per a cada client. Quan aquest va a un Starbucks, només ha de passar la pantalla del mòbil pel lector que hi ha a la caixa. El lector reconeix el codi de barres i automàticament carrega la consumició al compte del client.

Aquesta nova manera de pagar ja està disponible als establiments Starbucks de tot el món. A més, si es paga amb aquesta aplicació s'acumulen punts en forma d'estel que es poden canviar per una consumició gratis.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Banksy és el grafiter més famós del món. Els seus particularíssims dibuixos, que estan presents en parets i mobiliari urbà de ciutats d'arreu, han convertit aquest artista anònim en una icona del segle XXI. Però qui és Banksy? Un home? Una dona? Un col·lectiu? La seva identitat és un dels secrets més ben guardats del panorama artístic contemporani.

Per això ha sorprès tothom que algú s'atreveixi a afirmar que coneix la seva identitat. I no només això: ha muntat una subhasta a eBay. El licitador que ofereixi un preu més elevat tindrà el privilegi de saber el nom del responsable d'algunes de les obres més brillants que podem veure fora de les galeries d'art i museus.

A la descripció dels béns subhastats, el venedor, Jaybuysthings (literalment, "en Jay compra coses") assegura que ha descobert la identitat de l'artista comparant els preus de venda de les seves obres amb els registres de pagament d'impostos. "No en revelaré més detalls", diu, i tot seguit assegura que el nom correspon "al 100%" a l'artista de carrer conegut com Banksy.

Actualització 25-01-2001: finalment eBay ha decidit retirar la licitació. Al·lega que les seves normes de participació impedeixen subhastar informació personal. Per tant, la identitat de l'artista seguirà a l'ombra.

» Veure més

Categoria: Mòbils
Escrit per: VidaDigital Email
Espanya és, darrere d'Itàlia, el país del món on la penetració dels "smartphones" és més elevada. Segons un estudi de Nielsen, el 38% dels espanyols entre 18 i 24 anys amb mòbil tenen un telèfon "intel·ligent", mentre que el 62% restant fan servir un mòbil tradicional. És el percentatge més alt del planeta després del d'Itàlia (53% per als mòbils, 47% per als "smartphones"), una tendència a tenir molt en compte de cara al futur d'aquest sector.

La magnitud de les xifres pren més sentit si les comparem amb les d'altres països desenvolupats. Per sota d'Espanya es troben, per exemple, el Regne Unit (36%/64%), els Estats Units (33%/67%) o Alemanya (29%/71%).

Per gèneres, les estadístiques mostren que els "smartphones" són encara un aparell majoritàriament masculí: el 61% dels usuaris espanyols joves ho són, mentre que que les noies es queden en el 39%. A l'Índia la diferència és molt més alta, amb un 80% d'homes. Als Estats Units, per contra, la ràtio no només s'iguala sinó que les noies superen els nois: 55% contra 45%.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Han estat dies moguts a can Facebook. I tot per un rumor que s'ha estès per la xarxa a tota velocitat: el fundador de la xarxa social, Mark Zuckerberg, voldria recuperar la seva vida anterior. Per això hauria decidit tancar Facebook. Els usuaris tindrien poc més de dos mesos per decidir què fer amb els seus comptes i amb els continguts que hi tenen penjats.

El dia D s'anunciava per al dimarts 15 de març d'enguany. O, com bé titulava CNET, podria ser l'1 d'abril, el dia dels Innocents als països anglosaxons, apuntant que tot plegat feia olor de socarrim.

I, efectivament, el rumor no és cert. A hores d'ara els portaveus de Facebook estan farts de repetir que no, que el lloc no té previst tancar les portes ni el 15 de març ni cap altre dia. A la mateixa xarxa social podem trobar grups en contra del tancament (aquí i aquí, uns altres) i el desmentiment de Facebook a la seva pròpia plana.

No volem ni imaginar què passaria si Facebook tirés endavant una decisió d'aquest tipus. Per als que veieu les xarxes socials amb escepticisme, ens atrevim a posar un exemple: seria més o menys el mateix que anunciar que no s'emetrà mai més cap partit de futbol per la tele.

Publicitat

Següent ::: Anterior