Vida Digital
Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email


Perquè en un món en què cada dia rebem milions d'"inputs" informatius descontextualitzats, la recomanació d'un amic és el que ens serveix per decidir quin camí prenem. La immensa majoria dels usuaris de Facebook hi han entrat perquè un amic els ho ha recomanat. El mateix passa a Twitter, on és molt estrany que algú entri sense tenir-hi cap conegut.

Fins i tot passa amb els mòbils, iPads i altres aparells. Sovint ens en comprem un no només perquè les seves prestacions o preu ens convencen, sinó perquè algú del nostre entorn ja el té i ens pot aconsellar sobre els pros i contres d'aquell model. En igualtat de condicions, el "like" d'algú de la nostra confiança fa decantar la balança cap a un cantó o cap a l'altre.

Pensem en les desenes de correus electrònics que cada dia entren a la nostra (o a les nostres) bústia d'entrada. Butlletins, ofertes diverses, propostes d'amistats de diferents xarxes socials... No podem aspirar a saber en tot moment què ens convé i què no, què és bo per a nosaltres i què ens durà més maldecaps que una altra cosa. Per això, la confiança a internet es construeix cada vegada més per les recomanacions dels amics.

Som en un entorn estrany, semidesconegut. Encara no sabem del cert les conseqüències de molts dels nostres actes en línia: si responc aquest tuit que em critica, com es veurà afectada la meva reputació? Si penjo les fotos de les vacances al Facebook, serà bo o no que les vegi el meu cap? Si em compro un televisor amb connexió a internet, li treuré partit o no?

Això no és nou. El consell de l'amic sempre ha funcionat com a constructor de la confiança. Però és en aquesta època quan la incertesa del nou entorn on ens movem, de la nova societat que estem construint, amb nous valors, noves pràctiques i nous riscos, multiplica l'efectivitat del consell dels que ens són propers. És un dels pocs valors segurs en què podem confiar, pensem, encara que sigui de manera inconscient. Per això triomfen les xarxes socials. I per això el +1 de Google és una gran idea.
Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Ja fa uns quants anys que Apple va capgirar el tòpic. Fins aleshores semblava que era impossible fer diners a internet amb el negoci musical. I no era cert. Només calia fer les coses de la manera correcta, dirigir la mirada cap a noves plataformes que donarien com a resultat noves formes de negoci. Així va néixer iTunes.

El projecte va ser un èxit (de la mà de l'iPod, aclarim-ho), i va demostrar que Napster no era l'únic camí. Evidentment, l'existència d'un no comportava la negació de l'altre: van coexistir (i coexisteixen encara) els dos models: hi ha qui compra música, hi ha qui se la baixa sense pagar-ne res, i hi ha qui fa les dues coses.

La música no ha mort, ni el negoci musical tampoc, tot i les veus cridaneres dels apocalíptics. Es crea més música que mai i s'escolta més música que mai. Potser els diners no van a parar al mateix sarró, i això fa plantejar el futur a més d'un. El negoci s'ha desplaçat, com demostren Last.fm o Spotify, un servei i una aplicació, respectivament, que apunten cap al mateix lloc: el "núvol".

Ja hem parlat en nombroses ocasions d'aquest concepte. Per fer-ho fàcil direm que, no fa gaires anys, quan volíem escoltar música o bé ens la compràvem o bé ens la baixàvem. El cas era tenir (subratllem el verb) aquell arxiu o aquell cedé. El concepte "núvol" no remet a tenir, a baixar-se, sinó a escoltar directament d'internet. Per dir-ho d'alguna manera, quan obrim un compte a Spotify obtenim el dret d'escoltar tot el seu catàleg, però no de baixar-nos res. No cal, segons el seu punt de vista. Tota la música que volem és allà i la podem escoltar siguem on siguem.

» Veure més

25/03/2011: Hola, Generació C/Z

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Digueu-ne com vulgueu: "C", de "connectats". O "Z", per seguir amb la progressió alfabètica de les darreres generacions X i Y. Ho trobareu escrit de les dues maneres. I es refereixen al mateix sector social, que dia a dia va guanyant protagonisme a la nostra societat.

Es tracta dels primers "nadius digitals", aquells nois i noies nascuts a principis de la dècada del 1990 i que han viscut sempre amb mòbils, connexió a internet, ordinadors i altres avenços tecnològics que els nostres avis no podien ni somiar. A poc a poc conquereixen espai en mitjans de comunicació generalistes, especialitzats i, sobretot, en consultores diverses i estudis de màrqueting, signe que la seva importància va en augment.

Pensem-hi. És la primera generació que té un punt de vista del món com un tot interconnectat, on la informació circula de manera instantània i pots sentir-te més a prop d'una persona que viu a l'Argentina que del teu veí. La seva manera de treballar, la seva manera d'entendre les relacions socials, els seus valors, la seva manera de viure poden representar el salt intergeneracional més gran que hem viscut des de la Revolució Industrial. Ells seran els protagonistes de la propera revolució. I ja són aquí.

21/03/2011: #happybirthdaytwitter

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
El seu nom és Jack Dorsey, i el missatge va ser "Just setting up my twttr". Va ser fa exactament cinc anys, el 21 de març del 2006. Dorsey havia liderat l'equip que havia creat Odeo, un reproductor d'àudio que va tenir bona acceptació però que va caure en desús quan va intentar convertir-se en una versió reduïda de Last FM. A Dorsey, però, no se li havien acabat les idees i les ganes d'experimentar.

Dorsey va idear un sistema per comunicar-se més eficaçment amb amics i coneguts, una xarxa que permetés una viralitat mai vista, on els missatges es poguessin redactar i reenviar fàcilment, fins i tot des dels incipients mòbils amb connexió permanent a internet. Només tenia una limitació: permetia tan sols 140 caracters.

Aquesta suposada barrera es va erigir, però, en un dels secrets del seu èxit. Concisió i immediatesa elevades a la màxima expressió. Velocitat supersònica en la transmissió d'informació. Una eina revolucionària.

En l'Olimp dels grans invents de la WWW, Twitter ja hi té un lloc reservat per dret propi, fent companyia a noms propis com IRC, Google, Yahoo!, Napster, Facebook o Netscape, entre d'altres. La seva potència es pot comprovar en dos sentits: com a eina per estar en contacte amb gent propera (amics, coneguts...) i també com a via de difusió gairebé instantània de tot tipus de notícies.

Hi ha, no ens enganyem, eines igual de ràpides, però no tenen el fet diferencial que distingeix Twitter: no és un anònim qui m'explica les coses, sinó algú a qui jo segueixo, cosa que enforteix la credibilitat d'allò que expliquem.

» Veure més

14/03/2011: La vida en un tweet

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email


El terratrèmol d'Haití, les nevades de fa un any a Catalunya, les revoltes dels països àrabs, la tragèdia del Japó... Aquests dies estem vivint l'enèsima demostració del potencial d'internet en general i de les xarxes socials en particular per empetitir el planeta. A aquestes altures, la seva capacitat per dur notícies d'una punta a l'altra de la Terra és innegable. La cobertura mediàtica d'aquests esdeveniments ja l'ha deixat prou palesa. Les imatges televisives del terratrèmol del Japó i les seves conseqüències (que molts anomenen d'aquesta manera) han fet la volta al món en molt menys de 80 minuts, sobretot de la mà d'enllaços associats a una piulada.

Hi ha molt més que titulars viatjant per les xarxes. Molts han vist als informatius les explosions a la central de Fukushima, l'entrada imparable de l'aigua a pobles i ciutats de la costa nord-est del Japó, les disciplinades cues dels japonesos davant d'un supermercat obert... Però molts altres ja les havien vist abans a Twitter o a Facebook, o com a mínim ja tenien notícia de la seva existència. Molts dels supervivents han aprofitat també les xarxes socials per enviar missatges sobre les seves vivències en aquelles hores. Testimonis que han estat a bastament aprofitats pels mitjans de comunicació per elaborar les seves peces, fent servir el Twitter com a enviat especial a peu de l'escenari, com a font d'informació de primer ordre, citant-lo o no.

Twitter inicia revolucions?

I un seguit de governs i empreses de tot el món han posat en marxa recursos diversos: mapes de la catàstrofe, llocs web des d'on seguir l'actualitat o buscar els noms dels desapareguts, llistes d'etiquetes, llocs per expressar solidaritat amb les víctimes...

» Veure més

08/03/2011: Un CV del segle XXI

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email


Un currículum vitae en paper? Com a mètode tradicional està bé, sense més. Molt segle XX, dirien alguns. I fer servir xarxes socials especialitzades -i no especialitzades- per trobar feina? És un recurs cada vegada més efectiu. És sabut que cada vegada més empreses quan volen contractar algú investiguen la presència dels candidats a internet, Facebook i Twitter inclosos. O sigui que tenir cura de què hi fem o què hi compartim és una precaució essencial, sobretot si volem trobar un nou lloc de treball.

Però potser encara podem fer passes més enllà en les nostres candidatures, en la línia del que ja permet la tecnologia. Mirem cap a la proposta del portal britànic CWjobs.co.uk, dedicat a la recerca de feina. L'anomenen currículum de realitat augmentada i, tot i que no és ben bé això, sí que podria marcar una tendència d'aquí a poc temps. Creuen que els CV tradicionals estan morts, i van convocar un concurs per premiar el millor currículum amb explicacions en vídeo i amb imatges sintètiques (referides a l'experiència del candidat) de fons.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email

Quin ha estat el fracàs de l'any 2010 en l'àmbit d'internet i les noves tecnologies? Una xarxa social en hores baixes? Un producte de Google que va deixar experts amb la boca oberta (inclosos nosaltres, tot i no ser-ne experts) i després ningú fa servir? Una iniciativa municipal que gairebé costa el càrrec al mateix alcalde? D'exemples no en falten. La gent dels Fiasco Awards, armats d'esperit crític i bon humor, ens en proposen uns quants perquè votem:

- Del.icio.us
- Europeana
- Fiasco Awards 2010
- Google Buzz
- Keteké
- MySpace
- Votació electrònica del referèndum de la Diagonal de BCN

Els Fiasco Awards "són una iniciativa privada sense ànim de lucre que vol premiar els millors projectes, idees, productes o serveis de qualsevol àmbit del sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) que s'hagin acabat convertint en un fiasco", asseguren al seu web.

Però l'objectiu del premi no és pas denunciar res o ningú, segons explica el seu portaveu, Andreu Guimerà. "La filosofia a fomentar era el valor del fracàs com a experiència d'aprenentatge i la gestió del mateix. No s'ha de confondre amb la promoció del fracàs. Del que es tracta és d'aprendre i gestionar-lo si es dóna, no de buscar-lo", resumeix.

La idea dels premis és, principalment, "potenciar una actitud positiva cap als fiascos, entesos com una etapa sovint indispensable del camí de l'èxit", i "mantenir viu l'esperit crític des de dins del mateix sector TIC". Els organitzadors defensen la utilitat de la crítica des d'un punt de vista constructiu.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Ja s'ha fet pública la primera selecció de candidats al Nobel de la Pau. I entre els noms proposats per personalitats d'arreu del món n'hi ha dos que ens criden l'atenció d'una manera especial: per una banda Wikileaks, l'organització liderada per Julian Assange que ha filtrat nombrosos documents secrets del govern dels Estats Units. I per una altra internet, la xarxa de xarxes, en genèric.

No sabem si se'l mereixen o no (la discussió ja ha començat a la xarxa), però és ben significatiu que figurin a la llista. I és evident que Wikileaks és responsable d'unes quantes bombes informatives que van camí de canviar algunes de les regles del joc internacional. A Tunísia, sense anar més lluny, la revolta incipient va aconseguir un impuls definitiu quan es van conèixer amb detall les pràctiques corruptes del president caigut, Ben Ali, i el seu govern.

Quant a internet, només podem dir que és una d'aquelles invencions que marquen un abans i un després en la història de la humanitat. La seva irrupció, espectacular, a la nostra vida quotidiana comportarà unes conseqüències que ara tan sols podem imaginar. Direm als nostres néts que vam conèixer un món sense correu electrònic, cercadors, enciclopèdies col·lectives, xarxes socials... i sense mòbils! No ens creuran, per descomptat.

Cal dir que aquesta nominació és tan sols és el començament del camí cap al premi. El veredicte se sabrà al mes d'octubre. Ens trobem, si ens permeteu un símil esportiu, a la fase prèvia. Wikileaks i internet són només 2 dels 241 nominats (nou rècord), entre els quals també es troben el dissident cubà Osvaldo Payá, l'excanceller alemany Helmut Kohl i l'advocada i defensora dels drets humans afganesa Sima Samar.
Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Les recents revoltes que han tingut lloc a diversos països àrabs (aquí, Líbia, per exemple) han obert novament el debat sobre la relació entre noves tecnologies i democràcia. Alguns experts consideren que sense internet ni mòbils les protestes mai haurien arribat. Paral·lelament, sorgeixen informacions sobre els talls i les censures diverses que els governs locals intenten aplicar sobre les comunicacions de tot tipus. Sobre ràdio, premsa i televisió, per descomptat, però també sobre internet i les comunicacions telefòniques.

Són, doncs, una preocupació de primer ordre per als executius de gairebé tot el món, especialment per als règims dictatorials, que s'esforcen a dificultar l'accés dels seus ciutadans a llocs web o a aplicacions que consideren subversives. O, directament, com en el cas de Cuba, no permeten que la majoria de la població es connecti a internet.

Però, per molt paradoxal que ens sembli, censurar continguts d'internet no és una pràctica exclusiva de governs llunyans o de països en vies de desenvolupament. Per tenir una idea més clara sobre el que estem parlant, el dissenyador Yuxi You ha elaborat un mapamundi on assenyala els països que apliquen retallades en accessos a websites o a continguts diversos. I, sorpresa, Europa occidental, els Estats Units, el Canadà o Austràlia figuren entre els censors.

» Veure més

Categoria: Internet
Escrit per: VidaDigital Email
Va, confesseu. Vosaltres que acostumeu a baixar-vos d'internet continguts protegits amb drets d'autor (el que habitualment es coneix com a pirateria), quantes pel·lícules espanyoles heu descarregat en els darrers mesos? Centenars? Desenes? Una? Cap?

Sí, aquest missatge parla de l'anomenada "llei Sinde". Però potser no com us imagineu. Entre altres coses perquè els nostres companys ja han cobert la informació sobre el tema amb la seva habitual eficiència. Vejam. Anem a pams. La llei que va costar el càrrec a Álex de la Iglesia neix, segons la mateixa ministra, per protegir els creadors espanyols (músics, cineastes, escriptors, artistes plàstics) de la reproducció no autoritzada de les seves obres. Una reproducció que, assegura, internet i les noves tecnologies faciliten.

El discurs de comiat d'Álex de la Iglesia va ser la reacció seriosa a tot el procés que ha acabat amb l'aprovació de la llei. Però no ha estat l'única.

El col·lectiu Sin Asterisco, que facilita via Twitter la descàrrega de sèries, pel·lícules i música, va dur a terme una acció curiosa. Durant la gala dels Goya va lliurar centenars de fulls com aquest, on constaven les principals pel·lícules nominades i diversos enllaços per, suposadament, descarregar-se-les. També va publicar el full a internet a través de Twitter.

» Veure més

Publicitat

Següent ::: Anterior