La setmana passada es va fer a Londres el FOWA, un dels congressos més importants sobre el món web, on es va treure una conclusió clara: el 2007 és l’any de Facebook. Si l’any passat va ser el de YouTube i les diverses plataformes de vídeo, en aquest l’èxit exponencial de Facebook el fa ser el candidat número 1.

Tot i que a casa nostra encara no està tan arrelat com a la xarxa anglosaxona (estan treballant en una versió en castellà), el nombre d’usuaris arriba ja als 43 milions. No només això, sinó que d’aquests la meitat retornen a la pàgina diàriament. Cal tenir en compte que a l’hora de parlar dels usuaris que té un web sovint les dades estan inflades perquè molts cops és gent que es registra una vegada i no hi torna.

Facebook és una xarxa social que ha agafat el relleu de popularitat de Myspace, orientant-se a un públic més adult. Et permet crear-te un perfil personal, amb les teves dades, aficions, interessos... podent mantenir la informació privada o pública. El punt central són les relacions amb els amics. Facebook facilita des d’un primer moment afegir contactes de forma directa i fàcil des de la llista d’adreces del Hotmail, el Yahoo o el Gmail. Un cop els tens afegits, t’informa de forma molt clara de totes les coses que van fent els teus amics.

L’altre gran què del seu èxit són les aplicacions web. Tothom en pot anar afegint al seu perfil. Una per pujar fotos, una per enviar cerveses virtuals als amics, una per escoltar música... ja n’hi ha més de 5.000. El sistema de Facebook és obert i permet que qui vulgui (amb els coneixements tècnics necessaris) pugui crear una aplicació pel sistema. El que ha fet això és convertir-lo en una espècie de sistema operatiu des d’on la gent pot fer de tot.

Funciona tant, que totes les webs importants han anat preparant les aplicacions per a Facebook. Que vénen a ser versions reduïdes de la seva web. En el cantó negatiu, el fet que l’última paraula la tenen els de Facebook i podrien exercir el dret d’eliminar una aplicació o de fer-ne una còpia i aprofitar que són els amos per fer-la més popular que l’original.