Afrontem-ho. No n'hi ha prou amb instal·lar ordinadors a les aules. Ni tampoc s'hi val pensar: "Com que els nens són nadius digitals, això d'internet ja ho duen tot après de naixement". Sí, d'acord, les generacions més joves del nostre país segurament tenen un domini dels ordinadors, de les xarxes socials o dels cercadors molt superior al que teníem nosaltres quan els quadruplicàvem l'edat.

Però ja que vivim en una societat on les comunicacions són part essencial de la nostra vida (quant fa que no escoltes la ràdio, mires la televisió o envies un sms?), cal educar-los perquè aprenguin tots els matisos d'això que en diem comunicació interactiva.

Potser us sembla que no n'hi ha per tant, però pensem-hi un moment. És probable que en el decurs de la setmana hagueu rebut uns quants correus electrònics que deixaven en blanc el camp "Tema" (o "Asunto", o "Subject"), o que, en un marc de comunicació formal, no us saludaven al principi de l'escrit ni s'acomiadaven al final, o que feien servir el camp "Còpia" en lloc del camp "Còpia Oculta" per enviar un correu massiu a destinataris que no es coneixen entre ells.

O que estaven escrits en MAJÚSCULES, o que, de tan caòtics en l'ordenació de les idees, heu entès la meitat del que us volien dir. Netiqueta (aquí, en castellà, i aquí, en anglès). A algú li sona?

Teresa Baró aporta alguns punts de partida per ajudar tothom (els nens especialment) a tenir una guia d'actuació per a un àmbit que cada dia té més presència en la nostra societat. Ho fa en un article titulat "20 raons per aprendre a escriure correus electrònics a l'escola", publicat a la revista de les Escoles Pies de Catalunya.

Evidentment, no tota la responsabilitat en aquest tipus de formació correspon a les escoles, ni molt menys. Els pares hi tenen un paper decisiu, ja que és a casa on els nens passen més temps connectats. Però seria interessant que els secrets de la comunicació interactiva traguessin el nas per les nostres aules.

Instal·lar-hi ordinadors i prou és com comprar unes sabatilles de 200 euros a algú que amb prou feines ja camina. S'hi sentirà còmode, sí, però segurament mai no acabarà d'entendre'n la utilitat. Excepte si algun dia creix prou per posar-se a córrer.