Si us interessen els mitjans digitals i les xarxes socials, les darreres hores han estat apassionants, dignes d'estudi. Primer de tot, us remetem a l'anàlisi que ha publicat el nostre company janquim al 3cat24.cat. Un bon recull de com la notícia s'ha difós per Twitter a velocitat supersònica i quin paper hi han tingut actors principals, com la Casa Blanca, i un destacat membre de l'administració Bush, l'"spoiler" que va ser el primer d'aixecar la llebre en aquesta xarxa social.

També ens criden l'atenció els convidats inesperats, com l'informàtic pakistanès que va tuitejar l'operació "in situ" sense saber exactament què estava passant. Per cert, Sohaib Athar -així es diu el nostre home- ha multiplicat el seu nombre de seguidors en només dos dies i ja en suma més de 100.000.

Us recomanem, així mateix, aquest post de Karma Peiró, també col·lega del 3cat24.cat, sobre com la notícia es va estendre per tota la xarxa quan només era un rumor.

Però en aquesta història digna de Hollywood també hi ha punts foscos que molts mitjans no han tingut en compte. I ja hem hagut de veure més d'una rectificació. Vejam. Els Estats Units asseguren haver mort Ossama bin Laden a uns 50 quilòmetres de la capital pakistanesa, Islamabad. Però no han presentat cap prova que això sigui cert. Entenem que en aquest cas, tractant-se d'una operació secreta, pot ser complicat certificar-ho. Però ens crida l'atenció que:

a. S'afirmés que el cadàver es va llançar al mar, quan la costa més propera és a uns 1.000 quilòmetres (ja l'han marcat a Google Maps) d'on s'assegura que es va capturar el líder terrorista. El lloc concret no s'ha revelat perquè no es creés un indret de peregrinació d'islamistes radicals, asseguren els Estats Units. El cas és que no n'hi ha cap prova fefaent.
b. Es difongués una fotografia que mostrava un presumpte Bin Laden mort, amb la cara mig destrossada. La majoria de mitjans digitals i televisions la van publicar sense pensar-ho dues vegades. Després es va saber que era un muntatge. Seguim sense proves.

No volem qüestionar si l'operació va tenir lloc, com sosté el govern dels Estats Units. Només volem deixar constància que en aquest món d'informació supersònica cada vegada és més senzill per a un periodista abandonar la pràctica que defineix la seva feina.

Seguir fent-se preguntes

Contrastar la informació és cada dia més important. Saber destriar el gra de la palla, decidir quines fonts són bones i quines no. Posar en quarantena les informacions que ens arriben i no acceptar-les com a bones només perquè les ha publicat la competència. No deixar que la rapidesa intrínseca als mitjans digitals provoqui una baixada de la nostra qualitat i, per tant, de la credibilitat.

Més? Més: abandonar la comoditat de copiar i enganxar teletips i publicar-los al web tal com els ha servit l'agència de notícies de torn, sense treure'n ni posar-hi res que ajudi a adaptar-ho al mitjà digital. Tot això són assignatures pendents dels mitjans digitals. Afortunadament, no de tots, però sí d'una gran part. I el dia que un periodista deixa de fer-se preguntes, la societat sencera se'n ressent.

El cas Bin Laden no ha estat l'únic que ens ha cridat l'atenció aquests dies. Diumenge al vespre també es va produir un fet que parla molt (i no gaire bé) de la relació entre xarxes socials i mitjans de comunicació: després de la sentència del Tribunal Suprem sobre Bildu, Nafarroa Bai anunciava a Twitter que retirava les seves llistes per a les municipals.

Hores després es va saber que el perfil era fals. Nafarroa Bai negava la major des de diverses plataformes, inclòs el seu Twitter oficial. El mal, però, ja estava fet, i les informacions, publicades. Ara, despublicades, per cert, com podeu veure en aquesta plana. Ara és buida, però la URL parla per si sola.


Actualització: la notícia de la prova d'ADN que demostraria la mort de Bin Laden és d'avui, dia 3, més de 24 hores després del gran esclat mediàtic. Gairebé simultàniament , els Estats Units especulen amb la possibilitat de fer públiques imatges que atorguin credibilitat a la seva versió dels fets.