Necessites mirar el "mail" cada pocs minuts? No pots deixar d'atendre el Twitter ni quan ets al cinema? La teva possessió més preuada és qualsevol que tingui connexió a internet? Pateixes d'una certa síndrome d'abstinència quan no pots entrar al Facebook? Si la resposta a la majoria d'aquestes preguntes és "sí", no ho dubtis: "crackberry" és una paraula per a tu.

Ja fa anys que aquest terme es fa servir per descriure la dependència creixent que algunes persones tenen dels aparells que els permeten connectar-se a internet en general i del mòbil en particular. Acceptat pel diccionari Webster -que la va nomenar neologisme de l'any el 2006-, és evident que l'origen de "crackberry" es troba en el popular telèfon de RIM i en una de les drogues més conegudes i nocives, el "crack".

Però no t'amoïnis perquè cada vegada en sou més. I cada vegada més joves. Segons un estudi de Ia Universitat de Maryland (UM), la manera de viure la "desconnexió" és similar entre els joves de tot el món. "Si tens menys de 25 anys, no importa si vius a Xile o a la Xina, a Eslovàquia, Mèxic o el Líban: no et pots imaginar la vida sense els mitjans de comunicació", asseguren els autors de "The world unplugged "(el món desendollat), que es va fer amb la col·laboració d'una dotzena d'universitats de quatre continents.

Cal aclarir que aquí s'entenen mitjans de comunicació no en el sentit tradicional (ràdio, televisió, diaris, cinema...), sinó referit als aparells que ens permeten connectar-nos a internet i als continguts que allà hi trobem. Es consideren "mèdia" tant les xarxes socials com Facebook o Twitter com els telèfons mòbils o ordinadors que ens hi connecten.

A "The world unplugged", doncs, es va demanar a 1.000 estudiants que no es connectessin durant 24 hores i que després escrivissin les seves sensacions. Les conclusions eren sorprenentment homogènies en gairebé tots els casos. Resumim les que els mateixos autors destaquen:

1. L'addicció dels enquestats no seria mèdicament diagnosticable, però els símptomes semblen autèntics. I el mateix passa amb l'ansietat i la depressió per no poder comprovar si aquell correu que esperem ja ha arribat o no.

2. Una gran majoria dels enquestats admeten haver fracassat en els seus esforços per no connectar-se.

3. Els estudiants van assegurar que els aparells -especialment els seus telèfons mòbils- havien passat a ser literalment part d'ells mateixos. Si se'ls en prohibia l'ús, sentien que havien perdut una part d'ells.

4. Els estudiants de tot el món afirmaven que estar connectats les 24 hores del dia i set dies la setmana no es tan sols un costum. És un comportament essencial per construir i gestionar les seves relacions socials.

5. Construeixen diferents identitats segons el mitjà que fan servir i segons a qui es dirigeixen. Adapten el missatge i el to al suport i al receptor.

6. Per molts, no connectar-se significa sentir-se molt sols. Una soledat que fins aleshores estava amagada, adormida.

7. La majoria no es podien imaginar (literalment) com omplirien les hores del dia si no es connectaven.

8. Per a tota una generació, els mòbils són alhora una navalla suïssa i una manta de seguretat. Navalla suïssa per les possibilitats multiús; manta, com la que duia Linus a la famosíssima "Peanuts", de Charles Schultz. Un paracaigudes emocional.

9. Per als enquestats, les "notícies" són "tot allò que acaba de passar", tant esdeveniments d'importància mundial com els pensaments dels seus amics.

10. "No busquem notícies. Les notícies ens troben a nosaltres".

11. "140 caràcters de notícies és tot el que necessito".

12. La TV és, sobretot, evasió.

13. A tot el món, els estudiants escolten música no només per omplir el temps en els seus desplaçaments, sinó també per regular els seus estats d'ànim.

14. El correu electrònic no és mort. Només sembla vell. I és per a coses de feina.

15. El fet de no connectar-se va fer que alguns estudiants tornessin a recuperar "plaers senzills", i descobrissin un altre punt de vista sobre les seves vides.