El seu nom és Jack Dorsey, i el missatge va ser "Just setting up my twttr". Va ser fa exactament cinc anys, el 21 de març del 2006. Dorsey havia liderat l'equip que havia creat Odeo, un reproductor d'àudio que va tenir bona acceptació però que va caure en desús quan va intentar convertir-se en una versió reduïda de Last FM. A Dorsey, però, no se li havien acabat les idees i les ganes d'experimentar.

Dorsey va idear un sistema per comunicar-se més eficaçment amb amics i coneguts, una xarxa que permetés una viralitat mai vista, on els missatges es poguessin redactar i reenviar fàcilment, fins i tot des dels incipients mòbils amb connexió permanent a internet. Només tenia una limitació: permetia tan sols 140 caracters.

Aquesta suposada barrera es va erigir, però, en un dels secrets del seu èxit. Concisió i immediatesa elevades a la màxima expressió. Velocitat supersònica en la transmissió d'informació. Una eina revolucionària.

En l'Olimp dels grans invents de la WWW, Twitter ja hi té un lloc reservat per dret propi, fent companyia a noms propis com IRC, Google, Yahoo!, Napster, Facebook o Netscape, entre d'altres. La seva potència es pot comprovar en dos sentits: com a eina per estar en contacte amb gent propera (amics, coneguts...) i també com a via de difusió gairebé instantània de tot tipus de notícies.

Hi ha, no ens enganyem, eines igual de ràpides, però no tenen el fet diferencial que distingeix Twitter: no és un anònim qui m'explica les coses, sinó algú a qui jo segueixo, cosa que enforteix la credibilitat d'allò que expliquem.

M'ho expliques tu

L'esdeveniment no me'l transmet -posem per cas- una agència de notícies, sinó el redactor d'aquella agència de notícies que és amic meu, que és molt diferent. I ell no ho ha llegit en un teletip, sinó que l'hi ha explicat un contacte que té en una ambaixada. I possiblement l'ambaixada no se n'ha assabentat per les vies tradicionals, sinó perquè algú segueix un usuari de Twitter que està retransmetent els fets que siguin des d'allà mateix.

Aquesta és la veritable revolució: en un món interconnectat, necessitem algun filtre per decidir de què fem cas i de què no. Hem de seleccionar els terabits d'informació que ens arriben. L'amistat (encara que sigui una "amistat" tan líquida com la que estableixen algunes xarxes socials) és la principal garantia.

Només cal comprovar com, cada vegada que hi ha una crisi en algun punt del planeta, els "tweets" volen d'una banda a l'altra sense descans, servint d'inspiració als mitjans de comunicació tradicionals. De fet, aquests tenen en els "tweets" un mannà de titulars i de testimonis a peu d'esdeveniment gairebé inesgotable. I la seva credibilitat també passa perquè la gent a qui segueixo no només transmet grans titulars, sinó que també em parla, molt o poc, de la seva vida.

Ens hem referit a un planeta connectat. Tots sabem que això no és exacte. Encara queden moltes zones al món on internet no arriba. Però això, ja ho sabem, és qüestió de temps. L'Àfrica subsahariana, moltes zones de Llatinoamèrica i països sencers d'Àsia estan tot just iniciant el seu camí. I seran els protagonistes de milers de "hashtags" en els propers mesos, segur. Com aquest: #happybirthdaytwitter