Ja s'ha fet pública la primera selecció de candidats al Nobel de la Pau. I entre els noms proposats per personalitats d'arreu del món n'hi ha dos que ens criden l'atenció d'una manera especial: per una banda Wikileaks, l'organització liderada per Julian Assange que ha filtrat nombrosos documents secrets del govern dels Estats Units. I per una altra internet, la xarxa de xarxes, en genèric.

No sabem si se'l mereixen o no (la discussió ja ha començat a la xarxa), però és ben significatiu que figurin a la llista. I és evident que Wikileaks és responsable d'unes quantes bombes informatives que van camí de canviar algunes de les regles del joc internacional. A Tunísia, sense anar més lluny, la revolta incipient va aconseguir un impuls definitiu quan es van conèixer amb detall les pràctiques corruptes del president caigut, Ben Ali, i el seu govern.

Quant a internet, només podem dir que és una d'aquelles invencions que marquen un abans i un després en la història de la humanitat. La seva irrupció, espectacular, a la nostra vida quotidiana comportarà unes conseqüències que ara tan sols podem imaginar. Direm als nostres néts que vam conèixer un món sense correu electrònic, cercadors, enciclopèdies col·lectives, xarxes socials... i sense mòbils! No ens creuran, per descomptat.

Cal dir que aquesta nominació és tan sols és el començament del camí cap al premi. El veredicte se sabrà al mes d'octubre. Ens trobem, si ens permeteu un símil esportiu, a la fase prèvia. Wikileaks i internet són només 2 dels 241 nominats (nou rècord), entre els quals també es troben el dissident cubà Osvaldo Payá, l'excanceller alemany Helmut Kohl i l'advocada i defensora dels drets humans afganesa Sima Samar.