Espanya és, darrere d'Itàlia, el país del món on la penetració dels "smartphones" és més elevada. Segons un estudi de Nielsen, el 38% dels espanyols entre 18 i 24 anys amb mòbil tenen un telèfon "intel·ligent", mentre que el 62% restant fan servir un mòbil tradicional. És el percentatge més alt del planeta després del d'Itàlia (53% per als mòbils, 47% per als "smartphones"), una tendència a tenir molt en compte de cara al futur d'aquest sector.

La magnitud de les xifres pren més sentit si les comparem amb les d'altres països desenvolupats. Per sota d'Espanya es troben, per exemple, el Regne Unit (36%/64%), els Estats Units (33%/67%) o Alemanya (29%/71%).

Per gèneres, les estadístiques mostren que els "smartphones" són encara un aparell majoritàriament masculí: el 61% dels usuaris espanyols joves ho són, mentre que que les noies es queden en el 39%. A l'Índia la diferència és molt més alta, amb un 80% d'homes. Als Estats Units, per contra, la ràtio no només s'iguala sinó que les noies superen els nois: 55% contra 45%.

Sembla, però, que els joves usuaris espanyols no treuen tot el partit del seu "smartphone", un aparell que pren sentit si es fa ús de la seva capacitat de connexió a internet. Només el 21% dels enquestats asseguren haver navegat per la xarxa amb el seu mòbil en els darrers 30 dies. Els joves italians i alemanys presenten unes xifres similars, mentre que els britànics es destaquen en el lideratge amb un 46%. Caldrà veure quant triga aquesta xifra a multiplicar-se. Pocs mesos, segur.

Els joves espanyols, doncs, tenen un telèfon tecnològicament punter però no n'espremen totes les prestacions. Saber el perquè d'aquesta estadística d'ús de l'"smartphone" és un tema per als experts. Però des d'aquí ens atrevim a apuntar dos possibles motius. Descartem, en primer lloc, que no el sàpiguen fer servir. Tot pare de família sap del cert que el petit de la casa -tingui l'edat que tingui- és molt més hàbil amb els aparells electrònics que els seus progenitors. Els que voregeu els 40 anys segur que recordeu qui programava el vídeo a casa dels vostres pares, oi?

Els dos motius, com dèiem, apunten a una altra banda. En primer lloc, sociològics: el presumpte prestigi social que pot atorgar posseir un telèfon de gamma alta en segons quins cercles juvenils, que fa que el valor de l'aparell sigui tenir-lo, no treure-li tot el suc. Sovint és un mòbil heretat dels pares o germans. En segon, econòmics: és probable que l'usuari no disposi de tarifa plana per navegar per internet perquè té un pressupost limitat (tant si és ell qui paga les factures com si ho fan els pares), i que principalment faci servir el telèfon per trucar i enviar o rebre sms.