Des que Facebook va entrar a les nostres vides, l’exclamació “En sóc fan!” ha passat a formar part de les nostres converses – almenys de les d’aquells que vivim en xarxa. Ser fan d’una marca, d’un programa o d’un personatge significa, d’alguna manera, declarar-se’n admirador incondicional.

Fes-te'n admirador

El “fanatisme”, ni que sigui associat a coses tan trivials com el fenomen de les “senyores”, no deixa de ser una mostra d’adhesió entusiasta, i alguns dels monstres d’internet comencen a plantejar-se que potser l’usuari no es troba del tot còmode demostrant tanta efusivitat.

Les estadístiques els donen la raó: Facebook ha descobert que el número de clics a l'opció “M’agrada” d’una foto, vídeo, estatus, etc., és dues vegades superior als clics que rep l'opció “Fes-te’n fan” a les seves pàgines. Per això han anunciat un canvi imminent: el “fes-te fan” de les pàgines aviat es convertirà en un “m’agrada”. Tot i el canvi de nomenclatura, el funcionament seguirà sent el mateix: la pàgina apareixerà al perfil de l’usuari i aquest en rebrà les novetats que s’hi publiquin quan entri a Facebook.

YouTube també deu haver arribat a una conclusió similar, perquè amb el redisseny que tot just estrenen, les clàssiques estrelles amb què ens demanaven que puntuéssim fins a quin punt ens agradava un vídeo han desaparegut per deixar pas a un posicionament més simple: “m’agrada” o “no m’agrada”.

En tots dos casos, es tracta de posar-li les coses més fàcils a l’usuari: d’exigir-li menys implicació (menys sentiment, menys avaluació) a canvi d’allò que els anunciants fan servir com a moneda de canvi: més interacció.