Que el mòbil tal i com l'hem conegut fins ara té els dies comptats és quelcom que se sap des de fa temps. I que l'"smartphone" en serà el successor, també. Però ningú s'havia atrevit a posar-li data de caducitat als entranyables aparells que només admeten trucades i sms.

I no és gaire llunyana, precisament. Una enquesta de l'empresa d'audiències i estudis de mercat Nielsen assegura que a finals del 2011 ja hi haurà als Estats Units més "smartphones" que mòbils diguem-ne tradicionals. I, si li hem de fer cas, compte que el termini és molt, molt curt. I pot comportar un canvi radical en el comportament dels usuaris respecte als seus hàbits comunicatius.

Hi ha una diferència substancial entre tenir a la mà un aparell que tan sols permet fer trucades i enviar missatges de text i disposar d'un dispositiu mòbil amb connexió permanent a internet, GPS i més capacitat de processament que molts ordinadors de sobretaula de finals del segle passat.

L'usuari d'"smartphones", per exemple, no envia sms, sinó correus electrònics, directament. Són gratuïts i no estan sotmesos a la limitació de caràcters, tot i que els teclats dels "smartphones" no permeten teclejar paràgrafs gaire llargs.

A més, la gran quantitat d'aplicacions disponibles i la seva potència fan que el poguem fer servir com a GPS, com a agenda portàtil, com a reproductor de mp3, com a ràdio o com a consola de jocs, per no parlar de la comoditat de tenir sempre disponible la possibilitat d'entrar a la Xarxa. Pregunteu als usuaris d'iPhone, HTC Magic o, en menor mesura, Blackberry i altres. Veureu com admeten que el petit aparell els ha canviat la manera d'informar-se, comunicar-se i treballar.