La premsa no té perquè morir.

La revista "Esquire" ha fet una demostració d’intel·ligència i creativitat experimental que potser inspiri la resta del sector. Aquest desembre, el número d’"Esquire" dels Estats Units exhibirà a portada un codi QR, sobre el qual seurà l’actor Robert Downey Jr.

Si no heu sentit a parlar dels codis QR (Quick Response), quedeu-vos amb el fet que són una espècie de codis de barres més potents que van ser inventats al Japó –no podia ser d’una altra manera- fa 25 anys. Les últimes generacions de mòbils i webcams són capaços d’“escanejar” aquests codis, i un cop reconeguts, donar-nos informació extra sobre el producte.

Els QR són una peça més del que es coneix com a “realitat augmentada”, que ofereix al ciutadà/consumidor un valor afegit: fins ara podia ser un cupó de descompte, contingut multimèdia disponible online, informació nutricional... Però "Esquire" va un pas més enllà. S’ha de veure:



A part de la portada tridimensional, autèntica "performance" de jocs artificials per a l’usuari, sis pàgines més ofereixen codis QR dins de la revista. Els extres inclouen des d’un portafoli de moda animat fins a un anunci de Lexus -que costeja part de la campanya.

L’experiment d’"Esquire" té gran valor com iniciativa, però encara té inconvenients importants. Per començar, cal tenir una webcam per escanejar el codi, i cal descarregar-se un software que pugui interpretar aquest QR en particular. Per tant, seguim depenent d’un ordinador per accedir a nous continguts – no podem fer-ho senzillament via mòbil, asseguts en un parc. I si fos així, encara necessitaríem un mòbil amb connexió a internet i amb capacitat per escanejar QR (pot el vostre? Feu la prova amb el codi de la imatge). Per no parlar dels costos per als anunciants d’una campanya d’aquest tipus.

Comprova si el teu mòbil pot llegir QRs Els QR fa molt de temps que s’estan imprimint en els suports més inversemblants, però al nostre país es fan costosos de veure. Mar enllà, en canvi (especialment al Japó), es troben en CD, guies de viatge, bufandes, samarretes que enllacen al blog personal i fins i tot tombes.

Inserint-los a la premsa, els QR tanquen el cercle dels nous mitjans portant el món digital al paper. I ho fan de la manera més simple per a l’usuari: a un “clic” fotogràfic. Ara que el suport ha estat creat, la pregunta és: què oferim? Un enllaç online i un cupó, per molt que vinguin via QR, no són un gran valor afegit. Però una campanya publicitària animada que s’executés al mateix mòbil, un vídeo amb entrevistes extres sobre la notícia de portada, o un QR que fes servir el GPS del mòbil per localitzar l’usuari i indicar-li on té la botiga més propera... això ja seria apuntar alt, i revolucionaria sens dubte el –vell- món de la publicitat en paper, que podria tenir informació precisa sobre quines de les seves campanyes criden l’atenció i a quin tipus d’usuari. El camí, de moment, està marcat.

La moda dels codis de barres a Japó


P.D.: Si voleu generar un QR propi per estampar-lo en una samarreta i regalar-li a la sogra aquest Nadal, generar-lo és gratuït.