El darrer escàndol en matèria de dades perdudes o esborrades té com a protagonistes dos gegants de les comunicacions: T-Mobile, filial de Deutsche Telekom, i Microsoft. El cas és que l'operadora alemanya llança als Estats Units un mòbil de darrera generació anomenat Sidekick. Ho fa amb tota la maquinària promocional perfectament greixada, amb l'esperança d'augmentar significativament la seva quota a un mercat tan potent com és el nord-americà.

I quan sembla que tot funciona, la bomba: una errada en els servidors fa que es perdi tota la informació dels usuaris de l'aparell. Còpies de seguretat? Mmm, d'això... Sembla que no n'hi havia, no. Qui estava al càrrec dels servidors? Una empresa anomenada Danger, propietat de Microsoft. T-Mobile ja ha suspès el servei i ha ofert compensacions econòmiques als afectats, tal com ens explica Enrique Dans. N'hi haurà prou per restablir la confiança dels usuaris?

Actualització: Facebook també ha protagonitzat un episodi de pèrdua de dades. El problema ha afectat 150.000 usuaris, segons CNet.

Què diferencia aquest cas de molts altres on també s'ha fet mal ús de les dades? T-Mobile, com moltes altres operadores i serveis en línia, aposta perquè l'usuari guardi poques dades en el seu disc dur. Els contactes, per exemple, es guarden als servidors d'internet, allò que els experts anomenen the cloud (el núvol) i del qual ja hem parlat en diverses ocasions.

És, per entendre'ns, l'exemple dels correus web en contraposició als correus d'escriptori. Model GMail i model Outlook. Al primer, les nostres adreces les guarda el senyor Google. Al segon, les guardem al nostre disc dur. Quin model és més segur? El primer és el preferit dels experts. Defensen que la seguretat és molt més sòlida si guardem les dades a internet que si fem servir un ordinador amb un sistema operatiu Windows.

Exemples com aquest o les darreres caigudes de GMail, tanmateix, donen arguments als defensors de l'altre model. Però sembla que això no serà suficient com per canviar la tendència de la indústria a potenciar el núvol. Spotify és un exemple d'això. La nostra vida, cada vegada més, està als núvols.